miniatura|Temple d'Afea a l'illa d'Egina. En la mitologia grega Afaia o Afea (en grec Ἀφαία, "sense llum") era una deessa grega de la llum, filla de Leto i per tant, germanastra d'Apol·lo i Àrtemis.
Fou venerada únicament al santuari de l'illa d'Egina, al Golf Sarònic. Se li atribueix la invenció de les xarxes per a la caça i la pesca.
Era molt bella, per això fou perseguida pels homes, entre ells, el rei Minos, de qui intentà escapar llançant-se al mar. D'allà fou recollida a les xarxes d'un pescador egineta que s'enamorà d'ella. Britomartis feu cridar la seva germanastra i protectora que la feu desaparèixer: es feu Afaia, la "sense llum o invisible". El temple en honor seu va ser construït al lloc de la seva desaparició.
Se la coneixia ja des de temps tan antics com el com una deïtat local associada amb la fertilitat i el cicle agrícola.Pilafidis-Williams argumenta que el caràcter i dimensions relatives de les troballes duen a la conclusió que la deïtat venerada era una deessa de la fertilitat/agrícola, datant-ne el culte del segle XIV aC. El que sí se'n sap és que el seu culte ja funcionava al segle VII aC Sota l'hegemonia atenesa, arribà a ser identificada amb les deesses Atena i Àrtemis i també amb la nimfa cretenca Britomartis. Al el viatger i geògraf Pausànias escrigué:
Referències
Categoria:Déus primigenis de la mitologia grega Categoria:Epítets d'Atena