Can Moia es una masia de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), catalogada com a bé cultural d'interès local.
Història Antic mas Soler, la primera notícia documental és del 1322, quan una sentència arbitral el va declarar com una senyoria dependent del benefici de Sant Joan a l'església de Sant Pere de Reixac, posant fi al litigi per la propietat entre el seu rector i Romia, muller de Bernat de Sarradell. El 1326, la propietat de la masia, que incloïa molins fariners i drapers situats a tocar del Besòs, va ser confirmada pels jutges de Barcelona. El senyor n'era Arnau Ferrando de Vilafranca, ciutadà de Barcelona, que la conservà fins al 1332, quan la vengué a Jaume Bastida. A partir d'aquest moment, la masia va anar canviant de mans en el transcurs de pocs anys: Ramon Ricart, Jaume Gracia, argenter de Barcelona, Guillem Ça Rovira, i el convent de frares de la Mare de Déu de la Mercè. D'altra banda, el 1372 es concedí llicència per a celebrar-hi missa, cantada i amb sermó, a la capella de la Puríssima situada dins la masia.
El 1386, el mas Soler i el mas Riera (actual Can Fontanet) foren adquirits per Simó Fontanet, mercader de Barcelona, per 6.000 sous. D'aquest passà a Francesc Vilaseca (1395), Bonamat Pere, batxiller en lleis (1409), Bartomeu de Sant Just (1452), i el cavaller Manuel de Corbera (1455), que fou exempt de pagar el delme de cabrits a l'església de Sant Pere. L'actual nom ve de l'adquisició de la finca el 1715 per Agustí de Copons i Copons i Gaietana de Copons i d'Oms, marquesos de Moja.
Descripció miniatura|esquerra|Can Moia el 2023 Edifici de planta rectangular i de tipologia propera a la típica casa fortificada, tot i que té elements típics de les masies, com per exemple les obertures de les golfes i el pati obert a l'era de davant de la façana principal de la casa. Consta de planta baixa i dos pisos. El repartiment de les diferents obertures (finestres i portes) mantenen una distribució estètica, malgrat que la planta baixa ha sofert modificacions amb la restauració general; és a dir, la primera finestra començant per la dreta era una porta i la de l'extrem esquerre és de nova obertura. La porta d'entrada presenta una situació no centrada de simetria de la façana, més aviat està situada cap a l'esquerra. És d'arc rodó de mig punt i adovellada amb dovelles de mides petites que s'originen a partir de dos brancals verticals i d'un llindar o graó. La porta és de fusta i de dues fulles i clavetejada amb claus de cabota petita de forma rodona. Al primer pis hi ha quatre finestres on les dues del centre són rectangulars i amb ampit, les dels extrems són treballades artísticament. El segon pis presenta quatre arcades de mig punt que formen la galeria/eixugador o golfes i dues finestres rectangulars a cada extrem. Els elements d'obertura es troben emmarcats.
Els murs són arrebossats. La teulada és de teules àrabs i es troba distribuïda en diferents inclinacions d'una vessant, doncs vist des d'un lloc alt són diferents cossos a cobrir. Ràfec incipient amb dues filades de teules decoratives.
La reixa de la casa pertany a la varietat de graella: construïda amb barrots de ferro rodons o quadrats disposats de forma vertical (mascles) que passen per unes obertures fetes en altres barrots, disposats de forma horitzontal (femelles) formant espais rectangulars. Es troba col·locada separada del mur per uns ferros a mode de cadireta, acabats a l'extrem en la figura d'un cap de drac-serp amb la boca oberta.
Hi ha dues finestres: La primera és a l'esquerra del primer pis o planta noble. També situada a la façana principal. És el típic element d'obertura que es troba a les cases, palaus i castells, conegut amb el nom de finestra geminada. conformada per la separació d'una finíssima columna que divideix l'espai en dues obertures i reposa sobre un incipient plint quadrat i acaba en un estilitzat i geometritzant capitell corinti coronat per una motllura convexa o, gola, ornada de petites roses conjuminant amb les impostes laterals. La llinda formada per dues pedres es troben treballades en sengles arcs trevolats. La segona se situa al costat dret també del primer pis. La seva tipologia, com la primera, és de finestra geminada. De forma rectangular, emmarcada i amb la llinda treballada en dos arcs de mig punt. Una fina columna rodona i llisa separa i uneix a la vegada l'espai. Aquesta columneta descansa sobre un petit plint quadrat i acaba amb un capitell d'elements florals-vegetals amb una motllura de collarí que l'uneix al fust, a la vegada acaba a la part superior en un àbac ample de on s'originen els dos arcs de mig punt en projecció als extrems i arribar a descansar sobre unes petites impostes.
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Torre de Moja Palau Moja
Moia Categoria:Patrimoni monumental de Montcada i Reixac