és política i antiga acadèmica que ocupa el càrrec de senadora sènior dels Estats Units per Massachusetts. Warren havia sigut professora de dret especialitzada en fallides. És progressista, i s'ha centrat en la protecció del consumidor, oportunitats econòmiques i la xarxa de protecció social durant la seva etapa al Senat.
Warren és graduada de la Universitat de Houston i de la Rutgers Law School i ha ensenyat dret a diverses universitats, incloent-hi la Universitat de Houston, la Universitat de Texas a Austin, la Universitat de Pennsilvània i la Universitat Harvard. Fou una de les professores més citades en l'àmbit del dret mercantil abans de començar la seva carrera política. És autora de tres i coautora de sis llibres, tant acadèmics com per al públic general.
La incursió inicial de Warren a les polítiques públiques va començar el 1995 quan va treballar per oposar-se el que acabaria esdevenint una llei de restricció de l'accés a les fallides dels individus el 2005. El seu perfil nacional va créixer durant la darreria dels 2000 després de les seves postures públiques a favor de regulacions bancàries més estrictes després de la crisi financera de 2007-2008. Va ser membre del Panell Congressional de Supervisió del Troubled Asset Relief Program i va ser instrumental en la creació de l'Oficina de Protecció Financera del Consumidor, de la qual va ser la primera assessora especial sota el president Obama.
El novembre de 2012 Warren va guanyar les eleccions al Senat dels Estats Units per Massachusetts, vencent l'aleshores senador republicà Scott Brown, i esdevingué la primera senadora dona per Massachusetts. Va formar part de la Comissió especial sobre l'Envelliment; de la Comissió de Banca, Habitatge i Afers Urbans; i de la Comissió de Sanitat, Educació, Treball i Pensions. Warren va ser reelegida per un marge ampli el 2018, derrotant el candidat republicà Geoff Diehl. El 9 de febrer de 2019, en un acte a Lawrence (Massachusetts), va anunciar la seva candidatura a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020. Va ser considerada per poc temps preferida durant la tardor de 2019 però va perdre suports i es va retirar de la cursa el 5 de març de 2020.
Biografia Elizabeth Ann Herring va néixer a Oklahoma City el 22 de juny de 1949, la quarta filla de pares de classe mitjana, Pauline (Reed de soltera, 1912-1995) i Donald Jones Herring (1911-1997). Warren ha dit de la seva família que "es mantenien amb prou feines a la classe mitjana" i "aguantant-se pels pèls". Tenia tres germans grans i va ser criada com a metodista. esquerra|miniatura|"A minimum wage job saved my family", per Elizabeth Warren (3:25) Warren va viure a Norman, Oklahoma, fins que va tenir onze anys, quan la seva família va tornar a Oklahoma City. Quan tenia dotze anys, el seu pare, un venedor de Montgomery Ward, va patir un atac de cor, per la qual cosa va rebre moltes factures mèdiques al mateix temps que li retallaven el sou perquè no podia treballar tant com abans. Més tard va treballar com a conserge d'un edifici d'apartaments. Al final van perdre el cotxe perquè no van poder pagar els préstecs. La seva mare va trobar feina a Sears per a ajudar les finances familiars. Quan tenia tretze anys, Warren va començar a servir taules al restaurant de la seva tieta.
Warren va ser l'estrella de l'equip de debat a Northwest Classen High School i va guanyar el campionat de debat d'instituts estatal. També va guanyar una beca de debat de la Universitat George Washington (GWU en anglès) amb setze anys. Al principi volia ser professora, però va abandonar la GWU després de dos anys, el 1968, per casar-se amb Jim Warren, qui havia conegut a l'institut.
Warren i el seu marit es van traslladar a Houston, on ell va trobar feina a IBM. Warren es va matricular a la Universitat de Houston i se'n va graduar el 1970 amb un Bachelor of Science en patologia de la parla i audiologia.
Els Warren es van traslladar a Nova Jersey quan en Jim va rebre un trasllat de feina. Aviat ella es va quedar embarassada i va decidir quedar-se a casa per a cuidar la seva filla, Amelia. Quan Amelia va fer dos anys, Warren es va matricular a Rutgers Law School a la Universitat Rutgers-Newark. Abans de graduar-se el 1976, Warren es va quedar embarassada d'una segona criatura, Alexander. Va rebre el J.D. i va aprovar el Bar (examen d'accés a l'advocacia).
El matrimoni es va divorciar el 1978. Dos anys després Warren es va casar amb Bruce H. Mann, professor de dret, però va mantenir el cognom del seu primer marit. També té nets.
Segons la seva declaració pública de patrimoni entregada el febrer de 2019, Warren i el seu marit tenen una fortuna conjunta d'entre 4 i 11 milions de dòlars.
Trajectòria anterior a la carrera política miniatura|Warren parlant de la seva feina a l'Oficina de Protecció Financera del Consumidor a la conferència de l'ICBA de 2011. Després de graduar-se en patologies de la parla i audiologia, però abans de matricular-se a la facultat de dret, Warren va ensenyar a nens amb discapacitat durant un any en una escola pública. Va ensenyar amb un "certificat d'emergència" perquè no havia fets els cursos necessaris per un certificat ordinari d'ensenyament.
Durant els seus estudis de dret, Warren va treballar a l'estiu a Cadwalader, Wickersham & Taft. Després de rebre el J.D. i d'aprovar el Bar (examen d'accés a l'advocacia), va decidir treballar des de casa, escrivint testaments i tancant acords immobiliaris.
A les darreries dels 70, 80 i 90 Warren va ensenyar dret a diverses universitats estatunidenques mentre feia recerca en fallides i finances personals de la classe mitjana. A mitjans dels anys 90 es va involucrar en el servei públic en la regulació de fallides i protecció del consumidor.
Acadèmia Warren va començar la seva carrera acadèmica donant clases a la Universitat Rutgers, Newark School of Law (1977-1978). Després es va traslladar a la facultat de dret de la Universitat de Houston (1978-1983), d'on va convertir-se en vicedegana el 1980 i va obtenir la permanència el 1981. Va ensenyar a la facultat de dret de la Universitat de Texas com a professora associada visitant el 1981 i hi va tornar com a professora titular al cap de dos anys (estant-hi del 1983 al 1987). També va ser professora visitant a la Universitat de Michigan el 1985 i investigadora associada al Centre de Recerca Poblacional de la Universitat de Texas a Austin del 1983 al 1987. Durant aquest període també va ser professora d'escola dominical.
Els primers treballs acadèmics de Warren van estar fortament influenciats pel moviment d'anàlisi econòmica del dret, que volia aplicar la teoria econòmica neoclàssica a l'estudi del dret amb un èmfasi en l'eficiència econòmica. En un dels seus articles, publicat el 1980 a la Notre Dame Law Review, argumentava que les empreses públiques estaven massa regulades i que s'haurien d'implementar increments en les tarifes automàtiques de les empreses. Però Warren aviat es convertiria en proponent d'investigacions sobre el terreny en com la gent reacciona a les lleis. La seva feina analitzant registres de tribunals i entrevistant jutges, advocats i deutors la van convertir en una estrella emergent del dret de fallides. Segons Warren i els economistes que seguien la seva feina, una de les seves informacions era que l'increment en les fallides no era causada per un increment en el consum però pels intents de les famílies de classe mitjana de comprar cases en districtes amb bones escoles. Warren va treballar en aquest camp juntament amb Teresa A. Sullivan i Jay Westbrook, i el trio va publicar la seva recerca al llibre As We Forgive Our Debtors el 1989. Warren després va recordar haver començat la recerca creient que la majoria de la gent que es declarava en fallida o s'aprofitava del sistema o bé s'endeutava de manera irresponsable, però més endavant va arribar a la conclusió que aquests abusos eren molt pocs i que el marc legal per fer fallida estava mal dissenyat. Va descriure la manera com aquesta recerca li va fer canviar creences fonamental com "pitjor que una desil·lusió" i "com rebre un impacte molt a dins".
Quan va unir-se a la facultat de dret de la Universitat de Pennsilvània com a professora titular el 1987 i el 1990 va convertir-se en catedràtica, professora William A. Schnader de Dret Mercantil. El 1992 va ensenyar durant un any a Harvard Law School com a professora visitant Robert Braucher de Dret Mercantil. El 1995 Warren va deixar la Universitat de Pennsilvània per esdevenir professora Leo Gottlieb de Dret a Harvard Law School. A partir del 2011 va ser l'únic membre del professorat permanent de Harvard que va estudiar en una universitat pública estatunidenca. Warren va ser una professora de dret molt influent. Encara que va publicar en molts camps, la seva especialitat era en fallides i dret mercantil. En aquest camp, només Bob Scott de Colúmbia i Alan Schwartz de Yale eren més citats que Warren.
Càrrecs d'assessorament El 1995 el president del Comitè de Revisió de Fallides Nacionals, l'ex-congressista Mike Synar, va demanar-li d'assessorar el comitè. Synar havia sigut adversari de Warren en debats escolars. Va ajudar a escriure l'informe del comitè i va treballar durant anys per oposar-se a legislació que pretenia restringir severament el dret dels consumidors de declarar-se en fallida. Warren i els altres opositors a la legislació no van reeixir; el 2005 el Congrés va aprovar la llei de Prevenció d'Abús de les Fallides i Protecció del Consumidor de 2005, que reduïa la capacitat dels consumidors de declarar-se en fallida.
Del 2006 al 2010 Warren va ser membre de la Comissió Assessora en Inclusió Econòmica de la FDIC. És membre de la Conferència Nacional en Fallides, una organització independent que assessora el Congrés dels EUA en llei de fallides, ex-vicepresidenta de l'American Law Institute i membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.
La militància pública i acadèmica de Warren va impulsar la creació de l'Oficina de Protecció Financera del Consumidor el 2011.
Supervisió del TARP miniatura|Warren al costat del president Barack Obama mentre aquest anuncia la nominació de Richard Coldray com a primer director del CFPB el juliol de 2011. El 14 de novembre de 2008, el líder la majoria del Senat, Harry Reid, va nomenar Warren presidenta del Panell de Supervisió Congressional, format per cinc membres, creat per supervisar la implementació de la Llei d'Estabilització Econòmica d'Emergència. El panell publicava informes de supervisió mensuals avaluant el rescat del govern i programes relacionats. Durant el seu mandat, aquests informes van cobrir la mitigació d'execucions immobiliàries, préstecs als consumidors i petits negocis, immobiliària comercial, AIG, tests d'estrès bancari, l'impacte del Troubled Asset Relief Program (TARP) en els mercats financers, garanties governamentals, la indústria automobilística i altres temes.
Oficina de Protecció Financera del Consumidor Warren va ser una proponent des de ben al principi de l'Oficina de Protecció Financera del Consumidor (Consumer Financial Protection Bureau, CFPB, en anglès). L'oficina va ser creada per la Llei de Reforma de Wall Street i Protecció del Consumidor Dodd-Frank, signada pel president Obama el juliol de 2010. El setembre de 2010 Obama va nomenar Warren assistent del president i assessora especial del secretari del Tresor en el CFPB per a crear la nova agència. Mentre que grups de liberals blancs i grups de defensa del consumidor volien que Obama nomenés Warren com a directora de l'agència; les institucions financeres i congressistes republicans hi estaven fortament oposats, ja que creien que seria una reguladora massa zelosa. Convençut que Warren no podria guanyar la confirmació al Senat com a primera directora de l'oficina, el gener de 2012 Obama va nomenar el fiscal general d'Ohio Richard Cordray durant un recés del Senat malgrat les objeccions de senadors republicans.
Afiliació política