La proclamació de la República Catalana del 27 d'octubre de 2017 fa referència a la resolució i transitorietat de la declaració unilateral d'independència de Catalunya del Regne d'Espanya. Amb la finalitat d'establir un Estat sobirà autònom, va ser portada a terme pel Parlament de Catalunya a efecte del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. La durada d'aquesta proclamació va ser de 8 segons.
Esdeveniments posteriors Declaració de la República Catalana, aplicació de l'article 155 i convocatòria d'eleccions miniatura|Comissió especial del Senat per a l'aplicació de l'article 155 (presidència) El 27 d'octubre de 2017, uns minuts després que el Parlament català declarés la independència, el Senat espanyol van aprovar l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978. Tres hores després es publicaren al BOE les mesures que permetien al govern espanyol imposar un govern directe a Catalunya. Mariano Rajoy es reuní amb l'executiva per fer efectives les mesures i decidiren el cessament del Govern de Catalunya, així com el mateix President i altres 140 càrrecs. Seguidament, el Govern d'Espanya declarà unes eleccions pel 21 de desembre, després d'haver destituït el Govern de Catalunya.
Manifestació per la unitat d'Espanya Societat Civil Catalana (SCC) va convocar una manifestació el 29 d'octubre de 2017 a les 12.00 h al passeig de Gràcia de Barcelona per defensar la unitat d'Espanya i que rebé suport del PPC, PSC, Ciutadans, Españoles de a Pie, Plataforma per Catalunya, Vox, Somatemps i altres organitzacions d'extrema dreta. Segons la Delegació del Govern hi van participar 1.000.000 de persones mentre que segons Guàrdia Urbana hi van assistir 300.000 persones. A la manifestació hi assistiren personalitats com el líder del PPC, Xavier Garcia Albiol, el president de Ciutadans Albert Rivera, el líder del PSC, Miquel Iceta, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, el president de la Cambra d'Espanya i de Freixenet, Josep Lluís Bonet, l'exvicepresident del Tribunal Constitucional, Eugeni Gay, l'expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell i altres polítics i diplomàtics com Jorge Moragas o Andrea Levy, entre d'altres. Minuts abans a la manifestació un grup de persones agrediren a una treballadora dels Ferrocarrils de la Generalitat en intentar entrar a l'estació. També, algunes persones, llançaren encenedors i monedes a treballadors de la Televisió de Catalunya que eren allà per informar la manifestació. En finalitzar la manifestació hi hagué un incident racista al carrer Pau Claris amb Casp en el qual agrediren a un jove sikh. També un taxista resultà ferit al carrer Casp, a l'altura del passeig de Gràcia, a causa que tiraren objectes contra el vidre del seu vehicle. A la plaça de Sant Jaume, un grup de manifestants, s'enfrontaren a Mossos d'Esquadra llançant-los objectes i escridassant-los. Al vespre els Mossos detingueren un dels homes que els hauria agredit amb un pal de bandera, a la mateixa plaça de Sant Jaume, com a presumpte autor d'atemptat contra l'autoritat. L'home en qüestió hauria agredit a dues persones, cap a les 19.00 h, d'origen sud-americà a la plaça de Catalunya.
Tancament de webs i crida per declarar a l'AN El 31 d'octubre de 2017 les pàgines web del Govern i la del president de la Generalitat de Catalunya foren desactivades. Moments després es posà en marxa una web des de Brussel·les amb el mateix contingut que hi havia a la web del president de la Generalitat. Carles Puigdemont i els altres 13 consellers del Govern català, que a l'empara de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya varen ser cessats, varen ser imputats i hauran d'acudir a l'Audiència Nacional els pròxims 2 i 3 de novembre per declarar davant la jutge instructora Carmen Lamela, qui també jutjà dels presidents d'Òmnium i l'ANC i el cap dels Mossos Trapero i la intendent Teresa Laplana, per presumptes delictes de sedició, rebel·lió i malversació de cabals públics.
Judici a l'AN i presó per membres del Govern català miniatura|Consellers destituïts del govern de Catalunya es dirigeixen a prestar declaració a l'Audiència Nacional a Madrid. El 2 de novembre de 2017 vuit membres del Govern català, entre ells, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn i l'exconseller Santi Vila, declararen davant la jutgessa de l'AN Carmen Lamela. El fiscal, Miguel Ángel Carballo va sol·licitar presó incondicional per a tots els membres del Govern català. Santi Vila, en canvi, haurà de pagar una fiança de 50.000 euros que li permetrà evitar la presó, tot i que el mateix dia haurà d'estar-se a presó. També estaven citats a declarar davant l'AN la presidenta i els membres de la mesa Carme Forcadell, Joan Josep Nuet, Anna Simó, Lluís Guinó, Lluís M. Corominas i Ramona Barrufet als que el jutge Pablo Llanera els acceptà les al·legacions de les defenses i ajornà les declaracions fins dijous 9 de novembre. L'única mesura cautelar que els ha imposat és que donin el seu domicili habitual i un telèfon de contacte permanent per tenir-los localitzats. Per altra banda, Carmen Lamela demanà que s'efectués la detenció de Carles Puigdemont, Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig que són a Brussel·les des del cap de setmana del 28 i 29 d'octubre. Crida per la Democràcia, integrada per l'ANC i Òmnium, convocaren, després dels fets, manifestacions a les 19.00 h davant del Parlament i davant dels ajuntaments de les capitals de comarca per demanar la llibertat dels presos, seguit d'una esquellotada convocada per les 22.00 h.
Manifestacions contra l'empresonament dels membres del govern català El 3 de novembre de 2017 es convocà una aturada davant dels llocs de treball i centres d'estudi a les 12.00 h. Diverses manifestacions en protesta contra l'empresonament dels membres de govern català es produïren durant tot el dia. Segons el Servei Català de Trànsit, des de les 8.00 h es tallaren l'A-2 a Castellolí, la B-23 a Molins de Rei en sentit Barcelona, l'N-145, l'N-230 a Bausen, la C-26 a Foradada, la C-25 a Sallent, la C-14 a Bassella i l'N-340 a Alcanar. Al matí, també quedà interrompuda uns 15 minuts la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Barcelona-Vallés per una protesta contra els empresonaments. Segons la Guàrdia Urbana, la Gran Via de Barcelona quedà tallada per una manifestació des de les 8.20 h fins a les 8.45 h. Tot i que a partir de les convocatòries d'aturada de classes, diverses mobilitzacions iniciaren també marxa per diversos carrers, així com centenars d'estudiants de la UB-Raval varen tallar, de nou, la Gran Via. A les 19.00 h es repetiren les concentracions davant de tots els ajuntaments com les del passat 2 de novembre.
Mobilitzacions arreu i fets del 5 al 8 de novembre de 2017 miniatura|Cartell per la Llibertat dels «presos polítics» a la façana de l'Ajuntament de Barcelona. Prop de 35.000 persones, segons fonts municipals, es manifestaren el 4 de novembre de 2017, a la tarda, a Bilbao en una manifestació convocada per la coalició sobiranista EH Bildu, els sindicats ELA, LAB, ESK, Steilas, entre d'altres, i la plataforma Gure Esku Dago, per mostrar el seu rebuig a l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució i per donar suport a l'exercici del dret a decidir. Comptà també amb l'adhesió de formacions polítiques com Podem o Ezker Anitza-IU.
El 5 de novembre de 2017 al matí, a la plaça de la Universitat de Barcelona, les entitats sobiranistes organitzaren una jornada de mobilització per difondre cartells en contra de l'empresonament de diversos consellers del Govern i dels presidents de les entitats sobiranistes. Es van esgotar els 30.000 cartells que havia portat l'organització. A la concentració hi assistiren membres de la plataforma activista Anonymous i diversos polítics com Gabriel Rufián i Joan Tardà. A altres llocs de Catalunya, també es dugueren a terme enganxades de cartells, així com a Girona la concentració va tenir lloc a la plaça del Vi. Unes 5.000 persones, segons la Policia Local, es manifestaren, també, a Lleida per demanar la "llibertat dels presos polítics" i en defensa de la República catalana, la concentració fou convocada pels 30 Comitès de Defensa de la República (CDR) de la província, i començà a la plaça Ricard Vinyes i finalitzà a la plaça Catalunya a Lleida. També, a la plaça de l'Ajuntament de Pamplona hi hagué una concentració per mostrar el rebuig a l'empresonament dels membres del govern català i els presidents de les entitats sobiranistes i l'aplicació de l'article 155. Una altra mobilització a Oviedo, a la plaça de l'Escandalera, en "solidaritat" amb el poble català, contra l'aplicació de l'article 155 i per la llibertat dels "presos polítics". La plataforma "Madrilenys pel dret a decidir" convocà, el mateix 5 de novembre, una concentració a la Puerta del Sol, a les 19.00 h, per reclamar la llibertat dels membres del Govern que van entrar a la presó. Diversos regidors d'Esquerra, Partit Demòcrata i la CUP es tancaren a l'Ajuntament de Rubí per demanar la llibertat dels consellers cessats. Paral·lelament, l'ANC anuncià que participarà en una mobilització a Brussel·les el 6 de desembre a favor de la independència i per demanar l'alliberament dels membres del Govern i els dirigents de les entitats sobiranistes empresonats.
A les 9.17 h del 5 de novembre de 2017, Carles Puigdemont i Meritxell Serret, Antoni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsantí que l'acompanyen a Brussel·les es presentaren voluntàriament, a les autoritats de Bèlgica en una comissaria situada a la rue Royale a Brussel·les. La declaració acabà poc després de les 20.40 h del mateix dia. Foren interrogats, a petició pròpia, per un jutge d'instrucció neerlandòfon requerint per al procediment un traductor neerlandès-castellà que assistí als acusats.
Vuit professors de tres escoles de la Seu d'Urgell varen ser citats a declarar pel dia 7 de novembre de 2017 davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció, de la mateixa localitat, per un presumpte delicte d'incitació a l'odi.
El 8 de novembre de 2017 es va celebrar una vaga general a Catalunya, reclamant la llibertat dels polítics presos i en resposta a l'aplicació de l'article 155.
Judici als membres sobiranistes i la presidenta de la mesa del Parlament de Catalunya El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena prengué declaració des de les 10.00 h fins a les 18.00 h del 9 de novembre de 2017 als membres de la mesa i a la presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell. El jutge decretà presó sota fiança de 150.000 euros, ja que asseguren que existeix un risc de reiteració del delicte, per a la presidenta del parlament, acusada per la fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació. Forcadell ingressarà a la presó d'Alcalá Meco i hauria d'abonar la fiança per a poder-ne sortir. Als membres de la mesa Lluís M. Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet els imposaren una fiança de 25.000 euros si volen esquivar la presó, i tindrien una setmana de temps per fer-ho, així com, se'ls obliga a comparèixer setmanalment al jutjat més proper al seu domicili o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a lliurar el passaport abans d'aquest divendres a les 14.00 h i a no sortir de territori espanyol. Forcadell tindrà les mateixes mesures cautelars quan hagi sortit de presó. A Joan Josep Nuet, el deixaren en llibertat sense fiança. A les 23.40 h, Forcadell abandonà el Tribunal Suprem dins un vehicle particular empleat pel seu trasllat a presó. L'ANC anuncià que la seva "caixa de solidaritat" farà front tant a la fiança de Carme Forcadell, així com dels altres membres de la mesa del Parlament de Catalunya. El 10 de novembre de 2017 l'ANC, amb la seva "caixa de solidaritat", feu front a la fiança de Carme Forcadell, implicant la seva sortida de presó, així com el 14 de novembre abonaren 100.000 euros –25.000 euros per a cadascun– corresponents de les fiances ordenades contra els membres de la mesa del parlament.