La desaparició de Santiago Maldonado es refereix al cas de la desaparició de Santiago Andrés Maldonado l'1 d'agost de 2017, investigat en les causes 8232/2017 i 8233/2017 de la justícia federal argentina, víctima d'una presumpta desaparició forçada en el marc de la repressió d'una protesta que va incloure talls de ruta, realitzada per la comunitat maputxe Pu Lof en Resistència de Cushamen, situat a la província argentina del Chubut.Lof és la forma d'organització comunitària familiar bàsica de la cultura maputxe. L'expressió mapudungun «Pu» fa referència a la pluralitat. «Pu Lof» significa per tant «les comunitats» o «la totalitat de famílies».Vegeu: «Ángeles y demonios» , article del 13 d'agost de 2017 en el diari Página/12 (Buenos Aires). «El Encuentro Memoria Verdad Justicia llevó su solidaridad a la comunidad mapuche Cushamen» , article del 25 d'agosto de 2017 en la revista Prensa Obrera (Buenos Aires). La repressió va ser duta a terme per la Gendarmería Nacional, una força de seguretat que opera en l'àmbit del Ministeri de Seguretat del Poder Executiu.Cambiaron la carátula de la causa de Santiago Maldonado a "desaparición forzada" 24-02-2017. Infobae
El president de l'Argentina Mauricio Macri, el Cap de Gabinet de Ministres Marcos Peña, la ministra de Seguretat Patricia Bullrich i altres alts funcionaris del govern nacional van ser denunciats per la Lliga Argentina pels Drets de l'Home «per la figura penal típica de desaparició forçada de persones en concurs amb encobriment i violació dels deures de funcionari públic i abús d'autoritat», segons diu textualment l'objecte de la denúncia. http://www.ambito.com/896295-el-fiscal-delgado-pide-investigar-si-el-gobierno-encubrio-la-desaparicion-de-maldonado El 18 d'octubre de 2017 la fiscal de la causa va informar que des de diversos dies enrere, un dels gendarmes que va actuar en l'operatiu repressiu havia quedat en situació d'imputat.
La desaparició de Santiago Maldonado va motivar una resolució del Comitè contra les Desaparicions Forçades de les Nacions Unides perquè l'Estat argentí adopti «una estratègia integral i exhaustiva per a la cerca i localització» i una mesura cautelar de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) amb la finalitat de protegir els seus drets a la vida i integritat personal.
El 18 d'octubre de 2017 va ser trobat el seu cadàver prop del punt en el qual es va denunciar la seva desaparició. Santiago Maldonado havia nascut el 25 de juliol de 1989 en la localitat de 25 de Mayo, a la província de Buenos Aires, i va romandre desaparegut durant 78 dies.
Antecedents Des de la conquesta europea, els pobles indígenes han considerat il·legítima l'ocupació de les seves terres ancestrals. Durant el i part del , l'Estat argentí no va reconèixer la personalitat jurídica dels pobles indígenes, ni drets sobre aquestes terres. Tampoc eren censats com a tals, a excepció del Cens Indígena ordenat el 1965 pel president Arturo Illia. Entre 1989 i 1992 s'enforteixen en tota Amèrica Llatina diversos moviments de reivindicació indígena, tenint com a fita la denúncia del 5è centenari del viatge de Colon i contraposant a la «celebració», els Cinc-cents anys de resistència indígena. El 1994 l'Estat argentí va modificar considerablement la seva postura i va reconèixer per primera vegada els drets indígenes en reformar la Constitució Nacional el 1994 (art. 75, incís 17), entre ells «la possessió i propietat comunitària de les terres que tradicionalment ocupen», prohibint seva alienació:
El marc normatiu dels drets indígenes es va completar amb la ratificació del Conveni Nº 169 sobre Pobles Indígenes i Tribals de l'Organització Internacional del Treball (OIT) per la llei 24.071 (2000), la inclusió en el Cens Nacional a partir del 2004, la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes (2007) i el nou Codi Civil i Comercial (2015), regulant la propietat indígena de la terra. A partir de llavors les comunitats indígenes que habiten en l'Argentina, van començar a organitzar-se per fer efectius els seus nous drets constitucionals.
El conflicte desencadenat al voltant de les terres ancestrals indígenes, està estretament vinculat als interessos econòmics relacionats amb la megamineria (especialment a la zona de la serralada dels Andes) i l'explotació dels jaciments petrolífers. El 2006 es va sancionar la Llei d'emergència territorial Indígena Nº 26.160, que va suspendre els desallotjaments de terres indígenes per tal de realitzar el rellevament cadastral de les terres ancestrals, pas previ per a formalitzar els títols de propietat comunitària.
El conflicte es va aguditzar el 2017 a causa de la perspectiva de venciment del termini de suspensió dels desallotjaments el 23 de novembre de 2017, tot i que només s'havia completat el rellevament cadastral en un 30% (459 de les 1532 comunitats indígenes identificades). Entre les províncies que no havien finalitzat el rellevament, es troben les províncies de Neuquén, Rio Negro i Santa Cruz. Organitzacions indígenes, de drets humans i partits polítics havien reclamat la pròrroga de la llei, per evitar que el conflicte territorial ingressès en una situació de descontrol. Pressionat per la demora en completar el rellevament dels territoris indígenes, el Congrés va començar al setembre de 2017 a tractar una nova pròrroga de la Llei 26.094, aquest cop fins al juny del 2020.
El poble maputxe miniatura|Mapa de l'àrea en què hi ha comunitats maputxes a l'Argentina. Font: diari La Nación a partir de dades del Ministeri de Justícia i Drets Humans de l'Argentina, 2017 miniatura|esquerra|La Conquesta del Desert, quadre de Juan Manuel Blanes El poble maputxe va enfrontar històricament els intents de conquesta de les terres en què habitava per part de l'Imperi Espanyol primer, i de l'Argentina i Xile, a partir de la seva independència al començament del . A la segona meitat del , ambdós països van dur endavant sengles guerres contra el poble maputxe, mitjançant les que van ocupar les terres fins llavors controlades pels maputxes. Aquestes guerres són conegudes com la «Conquesta del Desert» a Argentina, i la «Pacificació de l'Araucania» a Xile.
Les comunitats maputxes contemporànies han reivindicat la propietat ancestral sobre diferents territoris que històricament van pertànyer als seus avantpassats, tant en l'Argentina com a Xile.
A Argentina, els seus principals èxits es van assolir a la província del Neuquén, on els van ser reconeguts nombrosos territoris («reserves»), la majoria d'ells en l'àrea del Camí dels Set Llacs.
En canvi, a les veïnes províncies de Río Negro i Chubut, el reconeixement dels seus drets sobre les terres ha estat menor, donant lloc a una sèrie de conflictes de baixa intensitat, orientats a que els estats nacional i provincial reconeguin els seus drets territorials constitucionals, especialment sobre àrees ocupades per parcs nacionals i grans latifundis.
Benetton i la comunitat Pu Lof en Resistencia de Cushamen En Chubut, gran part dels reclams maputxes es van orientar contra les propietats rurals del Grup Benetton. Benetton és propietària d'una mica més de 900.000 ha a tot l'Argentina, un terç de les quals estan ubicades a Chubut, i opera a la regióLos intereses de la ASLCo. en la Patagonia se mantuvieron hasta 1975. […] en 1991, las tierras fueron adquiridas por la firma Benetton, propietaria de 900.000 ha en diversas áreas de la Patagonia y en la provincia de Buenos Aires, que opera en la zona bajo el nombre de Compañía de Tierras Sud Argentina SA -CTSA- con centro en la estancia Leleque. Para esta empresa italiana, que ha logrado integrar la actividad textil hasta su comercialización al menudeo en todo el mundo, la producción de lanas en la Patagonia sigue siendo un negocio rentable sota el nom de «Compañía de Tierras Sud Argentina SA» (CTSA) amb centre en l'estància «Leleque» (180.000 ha), situada en el Departament de Cushamen, al nord-oest de la província. Allà es van desenvolupar els fets que van portar a la desaparició de Santiago Maldonado.miniatura|esquerra|En groc l'àrea en què se situa la comunitat Pu Lof en Resistència de Cushamen dins de l'estància Leleque, de propietat (disputada) del Grup BenettonEl Grup Benetton es va instal·lar a la regió al començament de la dècada del 1990. El 2006, l'empresa va reconèixer parcialment els drets constitucionals del poble maputxe sobre les seves terres i va oferir lliurar a la província de Chubut 7500 hectàrees a la zona d'Esquel, per tal que les mateixes fossin lliurades en règim de territoris ancestrals a les diverses comunitats. El govern provincial va ordenar fer estudis tècnics sobre la proposta, que van concloure que es tractava de terres improductives, inadequades per atendre el reclam maputxe.
El 13 de març de 2015 una comunitat maputxe, pertanyent al Movimiento Mapuche Autónomo del Puel Mapu (MAP), va instal·lar un «lof» (comunitat) anomenat Pu Lof en Resistència dins de l'estància Leleque, al predi situat en el paratge Vuelta del Río, sobre la Ruta Nacional 40, i la vora del curs superior del riu Chubut, entre Cholila i Esquel.
El 2016, el dirigent indígena Facundo Jones Huala es va integrar a la comunitat maputxe instal·lada a Cushamen. Huala havia estat objecte de l'atenció de la premsa nacional el 2013, en ser detingut a Xile, acusat de violació a la llei de control d'armes i ingrés il·legal al país. El 27 de maig de 2016, Huala va ser detingut al lof de Cushamen, com a conseqüència d'una petició d'extradició a Xile per ser jutjat pels fets de 2013, i una ordre de detenció lliurada per la justícia argentina per la seva presumpta participació en l'incendi d'un refugi proper a la ciutat de Bariloche, sent alliberat tres mesos després.
A la fi de juny de 2016 efectius del Grup Especial d'Operacions Policials (GEOP), la Guàrdia d'Infanteria de la Policía Provincial i la Unitat d'Abigeato van irrompre violentament en els terrenys ocupats per la comunitat Pu Lof en Resistència, presumptament a la recerca de bestiar pertanyent a Benetton. Després del procediment, que va deixar diversos ferits entre els membres de la comunitat i set detinguts, es van recuperar 242 cartutxos corresponents a la varietat coneguda com a «anti-motins».
miniatura|Pu Lof en Resistència, ocupant terres reclamades com a ancestrals, comprades pel Grup BenettonAl setembre de 2016, membres del lof van bloquejar el pas del tren turístic conegut com La Trochita, i des de llavors es van repetir els talls de rutes, especialment sobre la vella ruta nacional 40 (RN1S40). La resposta del govern nacional va ser enviar successius grups d'agents de la Gendarmeria Nacional, que es van apostar repetidament en les rodalies del campament maputxe.
Al desembre de 2016 la Cambra Federal d'Apel·lacions de Comodoro Rivadavia va rebutjar un habeas corpus preventiu, presentat pel grup maputxe, davant la possibilitat que es realitzés un operatiu repressiu en contra seva per part de la Gendarmeria Nacional.
Un mes després, els dies 10 i 11 de gener de 2017, la comunitat de Cushamen va patir un violent atac realitzat per forces de Gendarmeria Nacional i la Policia de la Província del Chubut. Les forces de seguretat van disparar contra els indígenes presents, entre els quals es trobaven dones i nens, van destruir els seus habitatges i van detenir a uns quants dels seus integrants.
La repressió va generar un escàndol d'abast nacional i els membres del lof van denunciar que el govern provincial els qualificava de «terroristes» i «perillosos», i que el desallotjament (prohibit per la Llei 26.160) havia estat informalment demanat pel Grup Benetton. El governador Mario Das Neves va rebutjar aquestes imputacions i va culpar de la repressió al jutge federal d'Esquel, Guido Otranto. Des de llavors, el control de les activitats de la comunitat va quedar exclusivament en mans de la Gendarmeria Nacional, mentre que la Policia Provincial es va mantenir al marge.