El llamàntol (Homarus gammarus) és un crustaci decàpode marí de la família Nephropidae. És el més gros dels crustacis europeus i pot arribar als 60 cm de llargada. És parent molt pròxim del llamàntol americà (Homarus americanus) i de l'escamarlà (Nephrops norvegicus). És un parent més llunyà de les llagostes de la família Palinuridae les quals, a diferència del llamàntol, no tenen pinces.

Noms populars Llamanto, llomanto, llocàntol; a l'Empordà: llobregant, llongant, llangant (aquest darrer també al Rosselló); a Mallorca i Eivissa: grimald o grimaldo, a Menorca: gromant, gromàntil o llomàntol; al País Valencià: sastre, gramàntol o gramanto.

La majoria d´aquests noms, així com els occitans ligoumbau, lingoumbau, lorman, nourmand, l'antic francès liguombeau, o el genovès lombardo,Aquests noms ja apareixen al Tresor de Mistral: https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=ligombau serien transformacions i reinterpretacions populars d´un grec λυκοπάνθηρος ('llop' + 'pantera')"Este lycopantheros debió de abreviarse en *lucopante [..]. Las metétesis y etimologías populares hicieron aparecer las formas bogavante y elefante [..] En catalán [..] llamàntol [..] llobregant, llongant [..] italiano lupicante [..] occitano ligombau" http://etimologias.dechile.net/?bogavante

Noms clàssics Segons Georges Cuvier, el llamàntol és l'astacos d'Aristòtil:El text d´Aristòtil es troba per exemple aquí: http://remacle.org/bloodwolf/philosophes/Aristote/animaux4gr.htm#21 ho provaria la descripció que en va fer -sobretot el fet de tenir pinces (χηλὰς). Sempre segons el naturalista francès, el llamàntol seria l'elephantus de Plini:Georges Cuvier; Dissertation critique sur les espèces d'écrevisses connues des anciens, et  sur les noms qu'ils leur ont donnés (1817)Les passages suivans [..] prouveront que l'astacos n'est autre que notre homard.

[..] "Differt astacus à carabo, τῷ ἔχειν χηλὰς" [..]

Quel est le nom latin de l'astacos? Pline l'appelle elephantus. Il est aisé de le prouver:

1. En effet, dans son énumération des genres d'écrevisses, lib. IX, cap. XXXI, il nomme l'astacos, et ne parle pas de l'elephantus

2. La description [..] ne peut convenir qu'au homard, puisque seul entre les écrevisses de mer il a les quatre premiers pieds fourchusEn grec modern, però, astacos ha passat a designar la llagosta."In modern Greek,the usage of the words has been reversed: αστακoς [..] is [..] Palinurus elephas,which has no claws" Dimitra Mylona; Crayfish terminology in ancient Greek, Latin, and other European languages (2009)

Descripció Té cinc parells de potes com tots els decàpodes. El primer parell de potes acaba en dues grans pinces: una de les quals amb les vores esmolades, que utilitzen per tallar, i l'altra amb unes fortes dents que empra per triturar. Els quatre parells de potes restants són al tòrax i, encara que bastant petites en relació amb el seu cos, li serveixen per a desplaçar-se pel fons del mar. Al davant té també dues llargues antenes i quatre més de molt més curtes. miniatura|Llamàntol de la Mar del Nord

La varietat europea, Homarus gammarus, i l'espècie americana, Homarus americanus, es diferencien clarament pel seu color, que és negre blavós amb taques clares en el cas de l'espècie europea, i vermellós en l'espècie americana. També es diferencien per la seva abundància. De fet, la major part dels exemplars que es troben als mercats per al consum humà pertanyen a l'H. americanus, ja que l'espècie europea és molt més escassa.

Hàbitat Habita l'est de l'oceà Atlàntic, des de les Illes Lofoten, al nord-oest de Noruega, fins a les Illes Açores i el Marroc. També es troba en alguns llocs del Mar Mediterrani i al nord-oest del mar Negre.

Els llobregants viuen en fons rocosos, sorrencs o fangosos des de la línia costanera fins més enllà de la plataforma continental, fins als 150 m de fondària; rarament, però, es troba més enllà dels 50 metres. Generalment viuen de manera solitària en fenedures o en caus sota les roques.

Són bàsicament carronyaires i s'alimenten de mol·luscs i animals en descomposició; caven per trobar cloïsses o escopinyes i s'alimenten d'algues i també de peixos petits. La llargada mitjana d'un adult és aproximadament de 23 cm i pot pesar de 700 a 900 grams. Creixen durant tota la seva vida i poden viure molts anys, fet que els permet aconseguir dimensions gegants. Segons el Llibre Guinness dels Rècords, el llamàntol més gran va ser capturat a Nova Escòcia (Canadà) i pesava 20,14 kg. miniatura|esquerra|140px|Homarus americanus

Altres llamàntols Llamàntol americà (Homarus americanus) Llamàntol europeu (Homarus gammarus) Llamàntol vermell (Eunephrops bairdii), endèmic del Carib

Referències

Enllaços externs

Web del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya que descriu les espècies regulades del calador mediterrani Gastrografia: El llongant, o llobregant, i la llagosta

Lobster Liberation

Categoria:Astacideus Categoria:Marisc