Pau Duarri i Sapera (Aguilar de Segarra, 1874 - Navars, 1922). Va ser un Mestre d'obres i constructor, autor del primer pla urbanístic de Navars.
Biografia Nascut a Aguilar de Segarra, ben aviat va quedar orfe de pare i també va perdre la seva única germana. Va poder anar a l'escola, però, des de molt jove, es va posar a treballar de pagès i de paleta. Les dificultats del món rural el van empenyer, cap el 1898, a traslladarse a la conca del Llobregat, concretament a Navars, on la incipient indústria tèxtil començava a oferir bones oportunitats de feina. Allà es va associar amb Jaume Pons.
En aquells moments, Navars tenia 359 habitants i tres carrers -Migdía, Sant Genís i Sol- amb esbossos d'un parell més. L'Esglèsia, que s'havia començat a construïr el 1897, només constava de teulada i quatre parets. La societat Pau Duarri-Jaume Pons es va encarregar de la direcció de les obres de l'interior.
Entre el 1901 i 1905, van aixecar les voltes de la nau central, que eren de canó, i les de les naus laterals, de creueria. Els anys següents van construïr la rectoria, al mateix lloc de l'actual, però amb la façana més enretirada. El 1908 van alçar un petit campanar d'espadanya, van construïr el cor i, entre el 1910 i el 1914, van acabar d'enguixar i decorar l'interior, segons l'estil neoclàssic, amb pilastres, capitells, capitells coríntis i cornises.
El 1913, es va aixecar a la Plaça de l'Esglèsia una creu de pedra, en record d'una Santa Missió de l'any anterior. La societat Duarri i Pons havia construït també, els anys 1910-1911, l'ala més antiga del Cementiri de Navars.
Duarri s'havia casat el 1903 amb Aurora Calmet Bartomeus, de Balsareny i van tenir set fills. Malgrat la seva prematura mort, als 48 anys, va tenir una intensa activitat constructora, tant en l'àmbit públic, com en el privat.
En el plànol del municipi de Navars, signat el 1911, hi va planificar un creixement que segueix les pautes de l'urbanisme més avantguardista de l'època; els carrers són amples i rectes. L'element més característic d'aquell pla va ser la creació d'un espaiós passeig, al qual es va donar el nom de Ramon Vall, hereu de la Masia Can Vall, en reconeixement per haver cedit diversos terrenys.
En aquella planificació hi van intervenir també els prohoms de l'època, Joan Pascual, Francesc Batlló, Josep Mas, Jaume Pons i Josep Maria Forcada.
El creixement urbanístic del poble ha seguit, bàsicament, el plànol de Pau Duarri, només l'any 1947 es va fer un nou plànol, per posar al dia el creixement que havia experimentat el poble.Durant la Guerra civil l'esglèsia va ser cremada, essent reconstruïda el 1950.
Pau Duarri també té un carrer dedicat al municipi de Navars.
Referències
Categoria:Navassencs Categoria:Mestres d'obres catalans Categoria:Aguilar de Segarra Categoria:Morts al Bages Categoria:Morts el 1922 Categoria:Catalans del sud contemporanis Categoria:Nascuts el 1874