fou una poetessa i narradora valenciana en castellà. Va ser nomenada filla predilecta d'Alacant.
Biografia Fou filla del pintor Lorenzo Aguirre, a qui li va dedicar el poemari Trescientos escalones, i que va ser condemnat a mort pel règim dictatorial franquista. Va estar casada amb el poeta Félix Grande Lara (1937-2014) i fou mare de la també poetessa Guadalupe Grande Aguirre.
La seva poesia ha estat traduïda a l'anglès, francès, italià, portuguès i valencià. El seu primer poemari, premi de poesia Leopoldo Panero, va ser Ítaca, publicat quan l'autora tenia 42 anys. Des de llavors, i amb l'excepció de la dècada dels vuitanta, l'autora va continuar publicant la seva obra de manera ininterrompuda.
Guanyà el Premi Nacional de Poesia el 2011 amb el seu poemari Historia de una anatomía (2010), llibre amb el qual ja havia guanyat el premi Miguel Hernández el 2010.
Singularitat de la poeta dins de la seva generació Encara que la poeta pertanyé per data de naixement a la generació del 50 (Jaime Gil de Biedma i José Ángel Valente neixen el 1929, Francisco Brines el 1932 o Claudio Rodríguez el 1934) la veritat és que la tardana publicació del seu primer poemari va suposar que el seu nom es veiés apartat de les antologies de la seva generació i que només fins fa poc el seu reconeixement com a poeta hagi crescut significativament. Com la mateixa autora va dir «considero que pertanyo a aquesta Generació del 98 pacient, sense presses, que com explicava Antonio Machado, pensava que l'art és llarg i a més no importa, perquè l'única cosa important és la vida».
Premis Premi Leopoldo Panero, 1971 Premi Ciutat d'Irun, 1976 Premi Galiana, 1994 Premi Esquío, 1995 Premi María Isabel Fernández Simal, 1998 Premi de la crítica valenciana al conjunt de la seva obra, 2001 Premi Alfons el Magnànim, 2007 Premi Internacional Miguel Hernández, 2010 Premio Nacional de Poesía, 2011.Nota de prensa de la presidencia del Gobierno.
Poètica Com la pròpia poeta declarà, «la poesia és una eina del coneixement i serveix per treure el que portem dins».
En aquest sentit, des del punt de vista temàtic, la poesia de Francisca Aguirre es mou d'una banda com a testimoni del món en el qual viu: «Si l'artista no accepta un principi de realitat està perdut. Per modificar-la és necessari que prèviament l'acceptem. Al llarg de tots els meus llibres jo he intentat això: donar notícia de la meva història».Entrevista al diari El Mundo en 2000 D'altra banda, la reflexió, d'un marcat caràcter existencial, s'uneix umbilicalment a la seva mirada externa per conformar un univers propi, proteic, dual i alhora concentrat en un nucli en el qual la poesia és el rastre de la vida, el perenne.
Poemaris Ítaca (Premi Leopoldo Panero 1971). Madrid: Cultura Hispánica, 1972. Los trescientos escalones (Premi Ciudad de Irun 1976), San Sebastián: Caja de Ahorros Provincial de Guipúzcoa, 1977. La otra música. Madrid: Ediciones Cultura Hispánica, 1978. Ensayo general (Premi Esquío 1995), Ferrol: Sociedad de Cultura Valle-Inclán, 1996. Pavana del desasosiego (Premi María Isabel Fernández Simal 1998). Madrid: Ediciones Torremozas, 1999. Ensayo general: poesía completa 1966-2000. Madrid: Calambur, 2000. Memoria arrodillada: antología. Valencia: Institució Alfons el Magnànim, 2002. La herida absurda. Madrid: Bartleby Editores, 2006. Nanas para dormir desperdicios (Premio Alfons el Magnànim). Madrid: Hiperión, 2008. Historia de una anatomía. (Premi Internacional Miguel Hernández-Comunidad Valenciana, Premio Nacional de Poesía, 2011). Madrid: Hiperion, 2010. Conversaciones con mi animal de compañía. Madrid: Ed. Rilke, 2012.
Prosa Espejito, espejito. Llibre de records, Universidad Popular José Hierro, San Sebastián de los Reyes, Madrid, 1995. Que planche Rosa Luxemburgo. Relatos, (Premi “Galiana”, 1994), Germania, Alzira, província de València, 2002.
Bibliografia secundària Marina Sáez, Rosa María: El mundo clásico en la poesía de Francisca Aguirre en Nova et vetera: nuevos horizontes de la Filología latina coordinado por A. Espigares, A. María Aldama, María F. del Barrio, Vol. 2, 2002 (Nuevos horizontes de la filología latina), , p. 751-759. Crespo Massieu, Antonio: La herida absurda. Francisca Aguirre (Alicante, 1930) en Viento sur: Por una izquierda alternativa, , Nº. 92, 2007, p. 117-122. Federici, Marco: L'arte come rifugio e presa di coscienza: un approccio alla poesia di Francisca Aguirre, in Augusto Guarino (dir.) Le geometrie dell'essere. Identità, identificazione, diversità nella recente letteratura spagnola, Napoli, Pironti, 2014, , p. 167-185.
Referències
Enllaços externs Poemes de Francisca Aguirre
Categoria:Poetes valencians contemporanis en castellà Categoria:Poetes valencians del segle XX Categoria:Poetes valencians del segle XXI Categoria:Escriptors alacantins Categoria:Premis Nacionals de poesia de les Lletres Espanyoles Categoria:Premis Nacionals de les Lletres Espanyoles Categoria:Morts a Madrid Categoria:Escriptors valencians morts al segle XXI Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1930