Eadweard Muybridge (pseudònim d'Edward James Muggeridge) va ser un fotògraf i investigador nascut a Kingston upon Thames (Anglaterra) el 9 d'abril de 1830. Va canviar el seu nom quan va emigrar als Estats Units l'any 1851, on modificà el seu nom a la forma anglosaxona del seu nom."En tot cas, el cognom Muggeridge en realitat es deriva d'un lloc de Devon, Mogridge, al seu torn, prenent el seu nom d'un Mogga que hi tenia una propietat. Edward, per contra, va ser de fet escrit Eadweard en anglès antic". Adrian Room, Naming Names: Stories of Pseudonyms and Name Changes, with a Who's Who, Routledge & Kegan Paul, 1981, p. 125. Fou un dels pioners de la cronofotografia. Els seus treballs van canviar fonamentalment la percepció de la fotografia. És reconegut internacionalment pels seus estudis de moviment innovadors i la seva projecció d'imatges en moviment, que va ser la primera d'aquest tipus. Els seus èxits van influir enormement en molts aspectes de la cultura moderna, incloses les arts visuals, el cinema, l'animació i molts més.
La influència de Muybridge s'expandeix al desenvolupament de la indústria cinematogràfica en col·laboració amb l'invent dels Lumière.
Noms Edward James Muggeridge va néixer i es va criar a Anglaterra. Muggeridge va canviar el seu nom diverses vegades, començant per "Muggridge". De 1855 a 1865, va utilitzar principalment el cognom "Muygridge".
A partir de 1865, va utilitzar el cognom "Muybridge".
A més, va utilitzar el pseudònim Hèlios (Tità del sol) per a les seves primeres fotografies. També va utilitzar aquest com a nom del seu estudi i el va donar al seu únic fill, com a segon nom: Florado Helios Muybridge, nascut el 1874."Notes d'exposició", Muybridge Exhibition, al Tate Britain, Gener 2011.
Mentre viatjava l'any 1875 en una expedició de fotografia a les nacions hispanoparlants d'Amèrica Central, el fotògraf va anunciar les seves obres sota el nom d'"Eduardo Santiago Muybridge" a Guatemala.
Després d'un viatge a Anglaterra el 1882, va canviar l'ortografia del seu primer nom a "Eadweard", la forma en Anglès Antic del seu nom. L'ortografia probablement es va derivar de l'ortografia del nom cristià del rei Eduard, tal com es mostra al sòcol de la Pedra de Coronació de Kingston, que havia estat reerigit el 1850 a la seva ciutat, a 100 metres de la casa familiar de la infància de Muybridge. Va utilitzar "Eadweard Muybridge" durant la resta de la seva vida professional.
Altres sovint escrivien malament el seu cognom com "Maybridge", "Moybridge" o "Mybridge". La seva làpida porta el seu nom com "Eadweard Maybridge".
Biografia Primers treballs Va emigrar als Estats Units, i arribà a San Francisco l'any 1855, on va començar treballant en l'enquadernació i venda de llibres. Més tard es va interessar en la fotografia i en una visita a Anglaterra que va realitzar el 1860 va aprendre sobre el procés de col·lodió humit (Una espècie de vernís que s'aplicava a les plaques i sobre aquest s'estenia l'emulsió química fotosensible). El 1867, sota el nom comercial dHelios es va posar a la tasca de registrar l'escenari del llunyà oest amb la seva habitació fosca mòbil The Flying Studio. Va produir notables vistes estereoscòpiques i més tard panoràmiques, incloent sèries importants sobre la ciutat de San Francisco. Després va començar a treballar per al Coast and Geodetic Survey.
L'experiment: «El cavall en moviment» miniatura|Cavall en moviment El 1872, una polèmica enfrontava als afeccionats als cavalls de Califòrnia. Leland Stanford, ex governador de l'Estat i poderós president de la Central Pacific Railway, i un grup d'amics seus sostenien que hi havia un instant, durant el trot llarg o el galop, que el cavall no recolzava cap casc en el sòl. Un altre grup, del que formava part James Keene, president de la Borsa de San Francisco, afirmava el contrari. En aquesta època no es coneixia una manera de demostrar qui tenia raó, fins que Leland Stanford va idear un senzill experiment: Stanford va encarregar a Eadweard Muybridge, que tractés de captar amb la seva càmera el moviment del seu cavall de carreres Occident.
Sense molta confiança en el resultat, Muybridge es va prestar a fotografiar a Occident trotant a uns 35 km/h en l'hipòdrom de Sacramento. Va demanar als veïns de la zona que li prestessin molts llençols de color blanc i els va penjar entorn de la pista a manera de fons, sobre el qual destaqués la figura del cavall. Al maig de 1872, Muybridge va fotografiar el cavall Occident, però sense assolir bons resultats, perquè el procés del col·lodió humit exigiria diversos segons per a obtenir un bon resultat.
Muybridge va desistir durant un temps d'aquests experiments. Durant aquest temps, va deixar a la seva esposa, Flora, per a efectuar un viatge fotogràfic. En la seva absència, la seva esposa i el Major Harry Larkins van tenir una relació amorosa i aquesta va quedar embarassada. Quan Muybridge va descobrir que el nen no li pertanyia, va reptar a Larkins a un duel, on el va matar. Al febrer de 1875 va ser investigat per assassinat però va ser absolt pel jurat per l'atenuant d'homicidi justificat. Després d'aquest fet va realitzar un extens viatge per Amèrica Central i del Sud, on va fotografiar les construccions de les línies ferroviàries.
En tornar, va reprendre el seu treball sobre la fotografia d'acció, i a l'abril de 1873 va produir els seus millors negatius, en els quals va ser possible reconèixer la silueta d'un cavall. Aquesta sèrie de fotografies aclaria el misteri, mostrant les quatre potes del cavall per sobre del sòl, totes en el mateix instant de temps. No va tractar de prendre les fotografies amb una exposició correcta, car sabia que la silueta era suficient per a poder definir la qüestió. Els seus primers intents havien fallat perquè l'obturador manual era massa lent per a assolir un temps d'exposició tan breu com precisava. Així doncs, va inventar un obturador mecànic, consistent en dos parells de fulles de fusta que es lliscaven verticalment per les ranures d'un marc i deixaven al descobert una obertura de 20 centímetres, per la qual passava la llum. Amb aquest sistema s'assolia un temps d'exposició record d'1/500 de segon.
miniatura|Cavall en moviment
Stanford, impressionat amb el resultat de l'experiment (conegut més tard sota el títol de "El Cavall en moviment"), va encarregar la recerca d'un estudi fotogràfic per a poder captar totes les fases successives del moviment d'un cavall. Els experiments es van reprendre en el reformat ranxo de Stanford durant l'estiu de 1878. Encara que amb una exposició lleugerament insuficient (a causa de les anteriorment esmentades dificultats tècniques de l'època), la sèrie de fotografies resultant mostrava clarament tots els moviments d'una euga de carreres de Kentucky anomenada Sally Gardner.
Muybridge va pintar els negatius perquè només es veiés la silueta de l'euga, les potes de la qual adoptaven posicions inconcebibles. El resultat va ser una seqüència de 12 fotografies que es va realitzar aproximadament en mig segon. Gràcies a aquest experiment Muybridge va idear una nova tècnica en la qual la pista per al motiu en moviment tenia una longitud d'uns 40 metres. En paral·lel a la pista hi havia una bateria fixa amb 24 càmeres fotogràfiques, i en ambdós extrems de la pista, col·locades en angles de 90° i de 60º, hi havia altres dues bateries de càmeres. En cada instant es disparaven sincrònicament tres càmeres, una de cada bateria. S'impressionaven plaques seques a una velocitat d'obturació graduable que podia regular-se des de diversos segons fins a l'altíssima velocitat d'1/6000 de segon, depenent de la velocitat del motiu a fotografiar.
En les primeres sèries els obturadors de les càmeres es disparaven pel trencament d'uns fils travessats al pas del cavall o altre animal que es trencaven al pas d'aquest, tancant contactes elèctrics que anaven activant cadascun dels obturadors. Però després Muybridge va inventar un temporitzador a força d'un tambor rotatori que girava d'acord amb la velocitat del motiu i que, en els instants adequats, enviava impulsos elèctrics a les càmeres.
Zoopraxiscopi A l'octubre de 1878, la revista Scientific American va publicar sis gravats fets sobre negatius ampliats de fotografies de Muybridge, on es veia a un cavall movent-se al pas i al trot. La revista proposava als seus lectors que retallessin les il·lustracions i les muntessin en un zoòtrop, un cilindre que produeix la il·lusió de moviment quan gira i les imatges s'observen a través d'una ranura lateral. L'efecte que s'aconsegueix es basa en la persistència retinal.
Quan l'ull humà veu una sèrie d'imatges similars i amb canvis continus que se succeïxen amb la suficient velocitat —deu o més imatges per segon— el cervell les interpreta com un moviment real, fent l'efecte d'un moviment continu. Ara bé, si les imatges no estiguessin separades unes d'unes altres, es veurien borroses. Després de llegir aquest article, Muybridge va pensar que es podrien millorar els resultats projectant les imatges sobre una pantalla i va inventar un aparell que utilitzava la llum per a projectar imatges seqüenciant-les mitjançant l'ús d'un disc de cristall, invent al que va batejar amb el nom de zoopraxiscopi.Eadweard Muybridge. Tate. Retrieved on 2013-08-16. En el primer projector les imatges eren pintades en el cristall com siluetes. Una segona sèrie de discos, realitzats entre 1892 i 1894, feia servir dibuixos perfilats impresos en els discos fotogràficament i acolorits a mà. Algunes de les imatges animades eren molt complexes, incloent múltiples combinacions de seqüències de moviments d'animals i humans. En 1888, va mostrar les seves fotografies de cavalls a Thomas Alva Edison, a causa del fet que aquest, juntament amb William Kennedy Dickson eren els inventors del fonògraf per a suggerir-los la possibilitat de combinar ambdós invents per a mostrar imatges sonores. Encara que la idea mai es va dur a la pràctica, Edison si va emprar una sèrie de fotografies de cavalls en el seu kinetoscopi, aparell precursor del projector de cinema.
El seu llegat científic A causa dels seus èxits científics, Muybridge es va dedicar a registrar els moviments dels éssers humans i dels animals del zoològic de Filadèlfia. Les fotos resultants van ser publicades amb ajuda de la Universitat de Filadèlfia en 1887 en el llibre Animal Locomotion (Locomoció Animal), que ha continuat, fins i tot sent fins avui l'obra de referència bàsica sobre el moviment humà i animal. Va escriure també The Attitudes of Animals in Motion (Les postures dels animals en moviment, 1881) que juntament amb Animal Locomotion inclouen 100.000 planxes fotogràfiques.
Alguns dels seus últims treballs van ser publicats sota els títols Animals in Motion (Animals en moviment) i The Human Figure in Motion (La figura humana en moviment, 1901).
Va morir el dia 8 de maig de 1904. Les imatges dels 71 discos del seu zoopraxiscopi conegudes que han sobreviscut has estat reproduïdes en el llibre de l'any 2004 Eadweard Muybridge: The Kingston Museum Bequest (The Projection Box).
Segons una exposició a la Tate Britain, la seva influència ha canviat per sempre la nostra comprensió i interpretació del món, i es pot trobar en molts camps diversos, des de la pintura de Marcel Duchamp Nu descendint una escala i innombrables obres de Francis Bacon, fins a la pel·lícula de taquilla The Matrix i l'òpera de Philip Glass The Photographer.
Sol LeWitt, un artista contemporani estatunidenc es va inspirar en les investigacions seriades de Muybridge. LeWitt fa homenatge al fotògraf explícitament a Muybridge I i III (1964). Diller Scofidio + Renfro van obtenir inspiració dels experiments fotogràfics de Muybridge i Étienne-Jules Marey per la dansa multimèdia en dues parts amb Charleroi/Danses i el Ballet d'Òpera de Lió.