miniatura|Un esmorzar continental miniatura|Esmorzar turc de Van. miniatura|Desdejuni tradicional japonès. Lesmorzar, almorzar, desdejuni o desdejunar (també dit berenar a Mallorca i Menorca, si bé berenar també es pot referir a l'àpat petit de les cinc, sis o les set de la vesprada o tarda) és un àpat que es pren al matí, abans de la principal menjada del dia. És sinònim del primer àpat del dia, quan es trenca el dejuni, i es pren tradicionalment poc després de llevar-se, entre les 6 i les 9 del matí, abans d'anar a la feina. A Catalunya i el País Valencià també pot ser però un àpat realitzat a mitjan matí, entre les 10 i les 11, és a dir entre el desdejuni com a tal i el dinar. A Catalunya aquest àpat també s'anomena Fer deu hores o fer vinyeta.
Etimologia El mot prové del llatí vulgar admoriare, amb sentit de mossegar, en paral·lel amb la frase feta pegar un mos (picar).
En anglès antic, un àpat matinal habitual rebia el nom de . El mot anglès dinner, originat en el gal·loromànic desjunare («trencar el dejuni»), designava antigament l'àpat que es feia després d'un període de dejuni. Cap a mitjan segle XIII, aquest significat de dinner començà a desaparèixer i, al voltant del segle XV, el mot anglès breakfast començà a emprar-se per escrit per designar l'àpat del matí.
Història Esmorzar a l'antiguitat Antic Egipte
A l'antic Egipte, els camperols prenien diàriament un àpat, molt probablement al matí, format per sopa, cervesa, pa i cebes, abans d'anar a treballar als camps o de complir les feines ordenades pels faraons.
Es considera que un dels esmorzars tradicionals cuinats a l'antic Egipte era el fūl, elaborat amb faves i possiblement antecedent de l'actual ful medames. També es consumien pa baladi, elaborat amb pisana o espelta bessona, i falàfel, una preparació de faves amb ceba, all, julivert i coriandre.
Antiga Grècia
La literatura grega conté nombroses referències a l', un àpat que es prenia poc després de la sortida del sol. La Ilíada l'esmenta en descriure un llenyataire cansat per la feina que, malgrat el seu esgotament, prepara un àpat lleuger per començar la jornada. Al començament del llibre XVI de l'Odissea, l'esmorzar apareix com l'àpat que es prepara al matí abans d'ocupar-se de les tasques quotidianes. Amb el temps, l' passà a prendre's cap al migdia i s'introduí un nou àpat matinal.
En el període clàssic posterior a Homer, era habitual consumir un àpat anomenat immediatament després de llevar-se. L' (, ) consistia en pa d'ordi sucat en vi sense barrejar (, ), acompanyat de vegades de figues o olives.
Els grecs també elaboraven una mena de creps anomenades (), () o (). Tots aquests mots derivaven de (), que significa «paella». Les primeres referències documentades a les es troben en les obres dels poetes del segle V aC CratíCratí, fragment 125, Comicorum Atticorum Fragmenta. i Magnes.
Una altra mena de crep era la (), nom derivat de (), «fet amb farina o massa d'espelta», que procedia al seu torn de (), «farina d'espelta». Ateneu de Nàucratis, a la seva obra Deipnosophistae, esmenta les cobertes amb mel, sèsam i formatge.
Antiga Roma
Els romans anomenaven l'esmorzar . Habitualment estava format per aliments quotidians com pa, formatge, olives, amanida, fruits secs, panses i la carn freda que havia sobrat de la nit anterior. També bevien begudes a base de vi, com el , una barreja de vi, mel i espècies aromàtiques.
El poeta llatí Marcial, del segle I, afirmava que el es prenia a les tres o les quatre de la matinada, mentre que l'erudit del segle XVI Claude Saumaise sostenia que habitualment es menjava a les nou o les deu del matí. No sembla probable, però, que aquest àpat tingués assignada una hora fixa.
Els soldats romans començaven el dia amb un esmorzar de , unes farinetes semblants a la polenta italiana. S'elaboraven amb blat d'espelta o ordi torrat, que després es picava i es coïa dins d'un perol amb aigua.
Edat mitjana (500–1500) Europa
miniatura|300px|Un forner medieval amb el seu aprenent. Com mostra la il·lustració, els pans rodons eren dels més habituals.
Durant l'edat mitjana europea, l'esmorzar era consumit habitualment pels treballadors, els infants, la gent gran i els malalts, mentre que les classes altes generalment no parlaven de menjar al matí ni acostumaven a fer-ho. Esmorzar podia indicar que una persona era pobra, que era un camperol o treballador de baixa condició que necessitava energia per sostenir la feina matinal, o que era massa feble per esperar fins al gran àpat del migdia. Els monarques i els seus seguicis dedicaven molt de temps als àpats al voltant de la taula. En general, es feien dos àpats formals al dia: un al migdia i un altre al vespre. Les hores exactes variaven segons el període i la regió, però aquest sistema de dos àpats es mantingué durant l'edat mitjana.
Al segle XIII, quan es prenia esmorzar, podia consistir en un tros de pa de sègol i una mica de formatge. Els àpats del matí no acostumaven a incloure carn i probablement s'acompanyaven d'uns 1,8 litres de cervesa de baixa graduació alcohòlica. Entre els àpats principals també es podien consumir quantitats indeterminades de pa i cervesa.
Al segle XV, l'esmorzar a l'Europa occidental sovint ja incloïa carn. En aquella època, els nobles començaren a esmorzar amb més freqüència i, a començament del segle XVI, les despeses corresponents a aquest àpat ja apareixien habitualment als registres. A l'Europa oriental, l'esmorzar continuà assemblant-se en gran part al que actualment es coneix com a esmorzar continental. La introducció de begudes amb cafeïna en l'alimentació europea durant el segle XVI també transformà l'esmorzar, ja que es creia que el cafè i el te ajudaven el cos a «evacuar les substàncies sobrants».
Esmorzar modern (1500 – present) Països catalans Malgrat la recomanació de fer-ne una menjada contundent, la majoria de catalans fa un esmorzar molt lleuger, consistent en torrades amb formatge o embotit, un croissant o pasta dolça o cereals amb llet, acompanyat d'un cafè o suc de fruita. L'esmorzar valencià, en canvi, acostuma a ser més consistent, amb una picadeta, un entrepà i un cafè o beguda alcohòlica, habitualment al bar o portat de casa. Antigament, i a Catalunya, se solia beure una beguda coneguda com a barreja abans d'esmorzar per a fer passar el fred de l'hivern.
Esmorzar de forquilla L'esmorzar de forquilla és un àpat tradicional de la gastronomia catalana que consisteix en un esmorzar abundant, format principalment per plats cuinats que es mengen amb coberts. Històricament, s'ha associat a les feines agrícoles i a altres treballs que requerien un elevat esforç físic, ja que proporcionava una aportació energètica considerable. En l'actualitat, es manté com una tradició gastronòmica i social present en bars, fondes i restaurants de Catalunya.
Europa
Alemanya: el menú d'esmorzar més habitual a Alemanya consta de cafè, un panet amb embotit i un ou dur. Espanya: a les taules espanyoles és habitual trobar-hi torrades, cafè i suc de taronja a l'hora d'esmorzar. França: a França l'esmorzar sol constar d'una tassa de cafè, una peça de brioixeria i pa de baguet acompanyat de mantega i melmelada. Grècia: l'esmorzar, amb nom ἄριστον (ariston) a Homer, es menja de matinada;Odyssée, Livre XVI, v. 1, 2. no és necessàriament frugal.Al cant XXIV, v. 124 de la Ilíada, els companys d'Aquil·les maten una ovella per preparar l'esmorzar. Posteriorment, el menjar es diu ἀκρατισμός (akratismos) i consta de pa i vi purs.François Sabbathier, Dictionnaire pour l'intelligence des auteurs classiques, grecs et latins, tant sacrés que profanes, t. XIII, Delalain, Paris, 1773, p.309-310. Actualment, molts grecs esmorzen amb cafè gelat i pastissos salats com la tirópita o la spanakópita. Itàlia: segons les enquestes, la majoria dels italians comencen el dia amb una tassa de cafè, habitualment cafè exprés o capucchino, acompanyada d'una peça de brioixeria. Regne Unit: l'esmorzar anglès és molt complet. Consta de cansalada, salsitxes, ous, tomàquets rostits, pa amb mantega i mongetes al forn, acompanyat d'una tassa de te negre amb llet. Suïssa: els suïssos habitualment esmorzen cafè amb llet i muesli, i el formatge és sempre present a taula.
Resta del món
Austràlia: cereals i una torrada untada amb Vegemite, una mena de pasta feta amb extracte de llevat. Estats Units: ous remenats, salsitxes, pancakes, cansalada i cereals. Índia: Idli wada, una coca de llenties i arròs acompanyada amb chutney i sambar. Indonèsia: Nasi goreng, ous ferrats amb arròs fregit amb carn o marisc. Israel: Shakshuka, ous amb salsa de tomàquet picant servit en pa de pita. Mèxic: huevos rancheros, ous ferrats sobre una coca de blat de moro acompanyats de formatge, salsa de tomàquet picant, guacamole i mongetes. Pakistan: Nihari, un estofat de vedella o altres peces de carn. Rússia: Syrniki, una mena de pancakes acompanyades amb formatge quark. Vietnam: Buan Rien Cua, sopa de fideus i cranc. Xina: te amb dim sum, un conjunt de plats fets a base d'arròs, fideus, carn... els més populars són Youtiao i Baozi.
Efectes sobre la salut Tot i que l'esmorzar és descrit sovint com «l'àpat més important del dia», alguns autors qüestionen les conseqüències positives que s'atribueixen a aquesta consideració.
Resultats científics L'opinió professional predominant és favorable al consum de l'esmorzar, tot i que saltar-se'l podria ser preferible a consumir aliments poc saludables.
Algunes investigacions epidemiològiques indiquen que consumir un esmorzar ric en glúcids d'absorció ràpida augmenta el risc de patir síndrome metabòlica.
En un estudi es comprovà que no esmorzar afectava negativament la memòria dels participants, mentre que no s'hi observà cap efecte sobre la intel·ligència. En infants d'entre vuit i onze anys s'observaren diferències en l'activitat cerebral registrada mitjançant electroencefalografia. Els infants que no havien esmorzat presentaven una activitat més elevada en les bandes superior i inferior de les ones theta, alfa i delta, cosa que indicava una relació entre el consum de l'esmorzar i el funcionament de la memòria.
Una revisió de 47 estudis que analitzaven la relació entre l'esmorzar i la nutrició, el pes corporal i el rendiment acadèmic constatà que les persones que esmorzaven solien presentar perfils nutricionals millors. Molts estudis també hi observaren un pes corporal inferior, malgrat que el consum calòric diari fos més elevat, si bé altres investigacions no trobaren aquesta correlació. Els estudis també suggerien una possible relació entre el consum de l'esmorzar i un rendiment acadèmic millor.
La influència de l'esmorzar en el control del pes corporal continua sense estar clara.
Representacions artístiques alt=Oli sobre tela titulat Le petit déjeuner del pintor Juan Gris|miniatura|Le petit déjeuner de Juan Gris L'esmorzar ha estat el protagonista o ha batejat algunes obres d'art de diversos gèneres.
En l'àmbit pictòric hi trobem algunes obres d'art que representen l'hora d'esmorzar o taules parades per realitzar aquest àpat, com ara Esmorzar de pagesos de Diego Velázquez, L'esmorzar de Joaquim Sunyer, L'esmorzar sota el gran bedoll de Carl Larsson, Le petit déjeuner de Juan Gris d'Henri Matisse
En l'àmbit de la música hi trobem discs com Breakfast in America de la banda britànica Supertramp o Desayuno continental d'Hombres G.
En l'àmbit del cinema hi trobem les pel·lícules Esmorzar per a dos (Breakfast for Two, 1937), Esmorzar amb diamants (Breakfast at Tiffany's, 1961), i Esmorzar a Plutó (Breakfast on Pluto, 2005).
També trobem novel·les com ara Esmorzar de campions de Kurt Vonnegut.
Notes alt=L'actriu Audrey Hepburn en una escena de la pel·lícula Esmorzar amb diamants|miniatura|L'actriu Audrey Hepburn en una escena de la pel·lícula Esmorzar amb diamants
Referències
Bibliografia
Història de l'esmorzar Breakfast: A History.