Marcelino Arnáiz Calvo (Villayerno Morquillas, província de Burgos, 1867 - El Escorial, 1930) fou un religiós i psicòleg espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Fou ordenat sacerdot el 1891 al convent dels agustins de Valladolid. Va exercir com a professor al Col·legi d'Alfonso XII del Monestir de l'Escorial (1894-1903). El 1901 es va llicenciar en filosofia i lletres a la Universitat de Salamanca, i se'n va doctorar a la Universitat Central de Madrid en 1905 amb una tesi sobre psicologia. Després fou professor al Reial Col·legi d'Estudis Superiors de María Cristina, de l'Escorial, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. També hi fou cap provincial de l'orde.Pablo Ramírez Jerez, [hispaniasacra.revistas.csic.es/index.php/hispaniasacra/.../503 Religión y reluigiosos en la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas] A: Hispania Sacra, LXVIII 138, julio-diciembre 2016, 693-709, ISSN 0018-215X, doi: 10.3989/hs.2016.045
Juntament amb Juan Zaragüeta y Bengoechea fou un ferm defensor del moviment neoescolàstic, defensant la renovació de la filosofia tradicional cristiana comunicant-la amb la ciència i filosofia contemporànies. Va publicar nombrosos treballs sobre psicologia i va donar a conèixer a Espanya la tasca de l'Institut de Filosofia de la Universitat Catòlica de Lovaina. En 1922 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, ingressant amb el discurs El espíritu matemático de la filosofía moderna
Obres Las Mefáforas en las ciencias del espíritu (1908) Diccionario manual de filosofía (1927) amb B. Alcalde
Referències
Categoria:Religiosos castellanolleonesos Categoria:Persones de la província de Burgos Categoria:Psicòlegs espanyols Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Categoria:Morts a la Comunitat de Madrid Categoria:Nascuts el 1867