Sant Pere de Prada és l'església parroquial catòlica de la vila de Prada, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord. És un monument declarat dins del patrimoni francès.

Està situadaSant Pere de Prada en els ortofotomapes de l'IGN al bell mig del nucli primitiu, la cellera, de la vila de Prada.

D'origen romànic, com ho testifica el campanar i algunes restes de la nau i de l'absis, l'església va ser reconstruïda als segles  .

Història La vila de Prada és documentada des de l'any 843, quan Carles el Calb la donà a Sunifred I d'Urgell i de Cerdanya. Abans de cinc anys després el comte la donava a l'abadia de Santa Maria de la Grassa. El 865, però, aquesta donació entrà en litigi, atès que va ser impugnada pel comte Salomó, successor de Sunifred. En un judici celebrat al Castell de Sant Esteve de Pomers, es va donar la raó als arguments adduïts per l'abat de la Grassa, que va presentar la carta de donació, que incloïa la vila de Prada, el lloc de Mata i totes les esglésies dels seus termes. El 878, però, els fills de Sunifred I, Sesenanda, Sunifred, Guifré, Radulf i Miró, complementaven la donació incloent-hi un alou que era dels seus pares, també a Prada, que incloïa l'església de Sant Salvador.

Les esglésies esmentades dins de l'alou de Prada donat a la Grassa eren les de Sant Pere, Sant Salvador, Sant Joan, Sant Gervasi i Sant Cels. La major part són desaparegudes, algunes d'ells des de molt antic, perquè ja no tornen a ser documentades, com les dues darreres, però d'altres, com Sant Salvador i Sant Joan apareixen almenys fins al . La pertinença a la Grassa va continuar fins a l'amy 1588.

A principis de l'edat moderna, l'augment de la població va fer que l'edifici arribé a ser massa petit, i el 1605 el bisbe d'Elna va determinar la ubicació de la nova església. El treball va començar el 1606 (data de la primera pedra) i va acabar al voltant del 1749 (pedra datada del transsepte nord), amb una construcció de tradició gòtica.

La façana occidental està decorada amb una sèrie d'arcs provinents del claustre de la propera abadia de Sant Miquel de Cuixà.

L'edifici es va classificar com a monument històric l'any 1948.

Descripció miniatura|esquerra|Campanar i mur meridional, elements romànics de l'església L'edifici romànic Romanen dempeus alguns dels elements del temple romànic del de Sant Pere de Prada. A la façana meridional hi ha el campanar romànic, del , d'uns 30 metres d'alçada. La torre es divideix en cinc nivells separats per arcades i lesenes. Només els tres últims nivells estan dotats de finestres geminades; els dos nivells inferiors suporten el pes de la torre sense obertures. La part més alta és un afegitó modern, com ho mostra la diferència en l'obra, molt més rudimentària, respecte de les pedres acuradament afegides de l'època del romànic. A més, el mur meridional entre la façana occidental i el campanar encara conserva dues obertures semicirculars romàniques, una de les quals està obstruïda.

Els finestrals romànics del tercer i quart nivell del campanar són geminats, amb els arcs recolzats en parells de columnes. Els capitells presenten una decoració senzilla, quasi esquemàtica, ja que només s'hi insinuen unes fulles grosses, en alguns casos, amb unes volutes també poc definides; són senzillament bisellats als angles. Són diferents les finestres, també geminades, del cinquè nivell. En aquest cas no hi ha columnes cilíndriques amb capitells, sinó una columna grossa de planta quadrada a cada costat, amb un capitell corresponent a aquesta mida grossa, que en els costats de migdia i de llevant presenten unes fulles lanceolades grosses en els angles i unes altres al centre de cada cara, i en el de ponent, un registre inferior llis amb una faixa horitzontal al centre i un de superior fet de grans fulles llises.

L'edifici de tradició gòtica L'edifici del va ser construïda seguint la tradició de l'estil gòtic. És de dimensions imponents: 43 metres de llarg per 13 metres d'ample i 17 metres d'alçada, cobert amb voltes de creueria de traça gòtica. El fou encara engrandida amb dues capelles a mode de transsepte.

Mobiliari miniatura|Retaule de l'altar major dedicat a Sant Pere (1697-1699), de l'escultor Josep Sunyer L'església conserva mobiliari barroc, incloent l'imponent retaule de Sant Pere de l'altar major, del (18px Classificat MH),PM66000715 considerat un dels més grans de França. Es deu a l'escultor català Josep Sunyer i Raurell; es va completar l'any 1699. També hi ha un orgue de tribuna construït el 1818PM66000729 pels germans Honoré i Antoine Grinda (18px Classificat MH).

El mobiliari també inclou: Un retaule de la Mare de Déu, atribuït a Honoré Rigau, del (18px Classificat MH)PM66000730 Un retaule de la Trinitat, de Lluís Generes, del (18px Classificat MH)PM66000719 Un retaule de Crist del . L'estatueta del Crist del tabernacle va ser robada el 1971, i posteriorment retornada (18px Classificat MH)PM66000718 Un retaule de Sant Benet del , procedent de l'altar major de l'església de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà (18px Classificat MH)PM66000717 Un retaule de Nostra Senyora del Mont Carmel, del (18px Classificat MH)PM66000726 miniatura|esquerra|Retaule de Sant Galderic miniatura|esquerra|Retaule de Sant Joan Baptista Un retaule de Sant Galderic, possiblement de Sunyer, de 1714 (18px Classificat MH)PM66000722 Un retaule de Sant Joan Baptista, de principis del (18px Classificat MH)PM66000721 Un bust-reliquiari de Sant Nazari del , provinent de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà (18px Classificat MH)PM66000733 Un bust-reliquiari de Sant Valentí del , provinent de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà (18px Classificat MH)PM66000732 que conté el cap del sant que va aconseguir l'abadia al Un reliquiari de la Veracreu, sens dubte per l'argenter Joseph Douzet, de 1721 (18px Classificat MH)PM66001263 Un calze de l'orfebre Bonaventura Vaquer, del convent de les Carmes de Prada, del (18px Classificat MH).PM66001368 Un calze de l'orfebre Joan Angeli, del (18px Classificat MH).PM66001367 Un calze de l'orfebre Jean Lacère I, del (18px Classificat MH)PM66001366 Una estàtua de la Mare de Déu amb Nen, anomenada Notre-Dame-de-la-Volta, del (18px Classificat MH)PM66001044 Una estàtua de Crist crucificat, anomenada Le Christ noir, del (18px Classificat MH)PM66000728 Tres estàtues del (Mare de Déu del Rosari, Sant Domènec i Santa Caterina) integrades en un retaule de 1844 (18px Classificat MH)PM66000724 Una estàtua de processó de la Mare de Déu amb nen, amb el seu suport, del (18px Classificat MH)PM66000723 Un grup esculpit de la Mare de Déu de la Pietat, del (18px Classificat MH)PM66000725 Una custòdia, per l'orfebre Jean Colomer, de 1759 (18px Classificat MH)PM66001064 Un tabernacle de principis del , del convent dels Caputxins de Prada (18px Classificat MH)PM66000720 Dues pintures del cap de l'apòstol, de Jacques Gamelin, de finals del (18px Classificat MH)PM66001347PM66001345 Una pintura de Santa Margarida aixafant el drac, per Antoni Guerra el jove, de principis del (18px Classificat MH)PM66001346 Dues pintures exvot de la Mare de Déu, un de 1669 i l'altre de 1750 (18px Classificat MH)PM66001024PM66001025 Un grup de set estàtues que representen l'enterrament de Jesús: el Crist és del o , i els altres personatges del (18px Classificat MH)PM66000716 Una pintura de Sant Josep amb nen i el Déu Pare, per Antoni Guerra (pare), amb un quadre del fuster Frigola, de 1707 (18px Classificat MH).PM66001360

Vegeu també Llista de monuments del Conflent

Bibliografia

ISSN 0767-368X

Referències

Enllaços externs

Prada, Sant Pere Prada, Sant Pere Prada, Sant Pere