miniatura|
Les llengües oguz o llengües turqueses sud-occidentals són una de les sis principals branques en les quals es divideixen les llengües turqueses. El terme oguz (del turc oğuz, 'tribu') es refereix als pobles que, a partir de l'Àsia central, on encara romanen, es van estendre a l'Orient Mitjà amb l'Imperi Seljúcida i van donar lloc més tard als turcs otomans, amb què van arribar fins als Balcans.
La taula següent es basa en la classificació de Lars Johanson (1998) per a aquesta família lingüística:Lars Johanson (1998), The History of Turkic. {| class=wikitable | bgcolor="#d1ebeb" rowspan=3 | Prototurquès | bgcolor="#d6e1ec" rowspan=3 | Turquès oguz | bgcolor="#e4e0f0" colspan=2 | Oguz occidental | Turc modern Gagaús Àzeri |- | bgcolor="#e4e0f0" colspan=2 | Oguz oriental | Turcman Turc de Khorasan |- | bgcolor="#e4e0f0" colspan=2 | Oguz meridional | Afxar Dialectes iranians com el qaixqai, sonqori, aynallu, etc. |} Més a l'est, la llengua salar és parlada per unes 70.000 persones a la Xina. L'extinta llengua dels petxenegs era probablement oguz, però està poc estudiada i és difícil de classificar-la dins les branques oguz.
L'idioma tàtar de Crimea és del grup kiptxak però ha estat fortament influït per les llengües oguz. miniatura|Proporció de parlants de les llengües oguz (en blau) en el conjunt de les llengües turqueses.
Parlants LlenguaParlantsTerritoriTurc88 milionsTurquia, 72 milions; Balcans, 2,5 milions; Xipre, 265.000; Rússia, 800.000; Alemanya, 4,5 milions; altres països d'Europa, 4 milionsGagaús250.000Moldàvia, 170.000; Balcans, 30.000; Ucraïna, 20.000; Bulgària, 10.000Àzeri31 milions Iran, 18 milions; Azerbaidjan, 9 milions; Turquia, 800.000; Rússia, 622.000; Geòrgia, 290.000; turcmans de l'Iraq, 2.200.000Turcman8 milions Turkmenistan, 6,1 milions; Iran, 2 milions; Afganistan, 900.000; Uzbekistan, 250.000Turc de Khorasan1.400.000Iran (Khorasan)Qaixqai1,5 milions Iran (províncies de Fars i Khuzestan)Aynallu7.000 Iran (províncies de Markazi, Ardabil i Zanjan)Afxar300.000Afganistan (Kabul, Herat), Iran nord-orientalSalar140.000República Popular de la Xina (Qinghai i Gansu)Total ~149.000.000
Caràcters distintius Ensordiment de les consonants oclusives davant les vocals anteriors (per exemple gör- < kör- 'veure') Pèrdua de q/ɣ després de ɯ/o (per exemple quru < quruq 'sec', sarɯ < sarɯɣ 'groc') Canvi en la forma del participi, de -gan- a -an-
Comparació lèxica Els numerals en les diferents llengües turqueses oguz són els següents: NOMBRE Occidental Oriental Meridional PROTO- OGUZ Khalaj (argu) Turc modern Gagaús Àzeri Turcman Qaixqai '1' birbir bir bir bir biːɹ *bi(ː)r biː '2' ikiiki iki iki iki ɪˀkkʰe *ik(k)iik(k)i || ækki |- | '3' || ytʃüç || ytʃ || ytʃ || ytʃ || ʏtʃ/ɪːtʃ || *ytʃ*üč || yʃ |- | '4' || dœrtdört || dørt || dørt || dœːrt || dørd̥ || *dørt*dört || tœːɾt |- | '5' || beʃbeş || beʃ || beʃ || bæːʃ || bɪeːʃ || *beʃ*beš || beːʃ |- | '6' || altɯaltı || ɑltɨ || altɯ || ɑltɨ || ˀɑltoᶷ || *altɯ*altı alta '7' jediyedi jedi jeddi jedi jeˀdde *jeddi*yeddi || jeːtti |- | '8' || sekizsekiz || segiz || sækkiz || θekið || sækkʰɪz̥ || *sekkiz*segiz || sækkiz |- | '9' || dokuzdokuz || dokuz || dogguz || dɔquð || doqqoᶷz̥ || *toqquz*toqquz || toqquz |- | '10' || onon || on || on || ɔːn || ᶷon || *on*on oːn
Referències
Categoria:Llengües