Latac anglosaxó a les illes Balears de 1081 fou una ràtzia realitzada per un grup d'exiliats anglosaxons arran de la seva pèrdua d'influència a l'Anglaterra conquerida pels normands. De la seva existència només es té coneixement pel relat a la Játvarðar saga ins helga (Història d'Eduard el Sant), recollida per escrit a Islàndia al sobre narracions anteriors. La datació es precisada al text amb la referència que els fets s'iniciaren quinze anys després de la mort de Harold II d'Anglaterra a la batalla de Hastings.

Antecedents Guillem II de Normandia conquerí Anglaterra el 1066 iniciant un període de profunds canvis polítics i socials, entre ells resulta d'especial interès la substitució de les antigues elits anglosaxones, molts de membres de les quals emigraren a altres regnes de les illes Britàniques, per les novelles normandes. Aquest argument és expressament indicat a la saga per justificar l'exili, assenyalant que:

Per l'altra banda, en aquelles dates feia cinc anys que la Taifa de Dénia, al qual pertanyien les Balears, havia estat annexionada per la de Saragossa iniciant-se així el camí de la independencia Mayurqi protegida per la mar de l'abast dels Banu Hud. El govern insular era exercit per al-Murtada, emir de fet, atès que no consta que ho fos de dret fins al 1087. La historiografia assenyala que des de feia anys les Illes Orientals d'al-Àndalus eren una potència marítima de primer ordre a la mediterrània occidental, capaç de limitar profundament la capacitat comercial de la riba cristiana d'aquesta mar.

Els fets Un gran exercit anglosaxó, transportat per una flota de 450 vaixells i comandat entre altres nobles pel jarl Sigurd de Gloucester, després de sortir d'Anglaterra i fent la via de l'estret de Gibraltar, assaltà Ceuta, d'on obtingueren un gran botí, més tard

Posteriorment els atacants passaren a l'Imperi Romà d'Orient on s'integraren en la guàrdia varega i sembla que s'establiren en diverses poblacions de la mar Negra, justificant així l'existència de referències als anglosaxons en aquests territoris.

Aspectes historiogràfics Macià Riutort Riutort, germanista, ha estat el primer en donar a conèixer l'existència d'aquest episodi per a la història insular, el 1991, tot assenyalant que no consta la seva publicació anterior en cap estudi històric sobre les Illes Balears.

Referències

Bibliografia

.

Categoria:Batalles de les Illes Orientals d'al-Àndalus Categoria:Batalles dels anglosaxons Categoria:Batalles de Mallorca Categoria:Batalles de Menorca Categoria:Batalles del segle XI