Immatain () és una vila palestina de la governació de Qalqilya, a Cisjordània, situada 17 kilòmetres al sud-oest de Nablus. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 2.973 habitants el 2016.2007-2016 PCBS census . Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
Geografia Les terres de la vila són plenes d'oliveres, forest i vegetació florent i és una important zona agrícola. L'economia d'Immatain es basa en agricultura i el suport dels descendents que resideixen a l'estranger. La localitat més propera és el poblela vila de Fara'ata, que està a uns quilòmetres de distància. Immatain i els pobles circumdants fan l'àrea d'Amra. Aquestes viles són Fara'ata, Jit, Kafr Qaddum, Baqat al-Hatab, Hajja, Jinsafut i Al-Funduq.
Creixement de població (1922 - 2007)
Història A la vila s'hi ha trobat restes de ceràmica romana d'Orient.Dauphin, 1998, p. 800
Època otomana Immatain i Fara'ata foren incorporades a l'Imperi Otomà en 1517 amb la resta de Palestina, i en 1596 Immatain apareixia als registres fiscals com a Matin, com a part de la nàhiya de Jabal Qubal a la liwà de Nablus. Tenia una població de 20 llars i 1 solter, tots musulmans. Els vilatans pagaven un impost fix del 33,3% en un nombre de collites, inclosos blat, ordi, cultius d'estiu, olives, cabres i ruscs; un total de 3.000 akçe.Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 136
En 1838, Amatin fou registrada com a situada a Jurat Amra, al sud de Nablus.Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 127
En 1870 l'explorador francès Victor Guérin va visitar Fara'ata (ara part d'Immatain), i la va descriure com "un petit nombre" d'habitants, amb algunes cisternes i restes d'un sarcòfag de pedra recordant una història antiga.Guérin, 1875, pp. 179 -180, cited in Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 185
En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure Immatain com «una vila de dimensions moderades en el vessant del turó, amb algunes oliveres."Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 162 Fara'ata fou descrita com una "petit poble d'aparença antiga, situat en un […] monticle, amb una tomba tallada en roca cap al sud i un Mukam sagrat a l'est.» Fara'ata era esmenada en la Crònica Samaritana (del ) sota el nom d'Ophrah, encara que s'ha conegut sota el seu nom actual des del .Conder and Kitchener, 1882, SWP II, pp. 162-163
Mandat Britànic Segons el cens organitzat en 1922 per les autoritats del Mandat Britànic Immatain (anomenada "Ammatain") tenia 234, mentre que Far'ata tenia 36, tots musulmans.Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Nablus, p. 25 En el cens de Palestina de 1931 Immatin tenia 67 cases i una població de 334,Mills, 1932, p. 62 mentre que Far'ata tenia 47, en un total d'11 cases, ocupades totes per musulmans.Mills, 1932, p. 61
En 1945 la població d'Immatin era de 440 musulmans,Department of Statistics, 1945, p. 18 mentre que l'àrea de terra era de 7,155 dúnams, segons un cens oficial de terra i població.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 60 D'aquests, 967 eren per plantacions i terra de rec, 3,067 per a cereals,Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 106 mentre que 32 dúnams eren sòl edificat.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 156 La propietat de la terra a Immatain en 1945 era: Ethnic groupSuperfície de terra (en dúnams)Propietat de la terra (%)Àrab 7,15299.9%Jueu00%Cristià00%Public30.0004% Pel que fa a l'ús de la terra en 1945 era: Tipus d'úsDumansPercentatgeRegadiu i plantacions9678%Oliveres1,0429%Cereal3,06725%Urbanitzat320.3%Cultivable4,03433%No cultivable3,08924.7%Total12,240100% En 1945 la població de Far'ata era de 70 musulmans, mentre que l'àrea total de terra era de 1.664 dúnams, segons un cens oficial de terra i població.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 59 D'aquests, 56 eren de plantacions i regadius, 961 per cereals, mentre 10 dúnams eren sòl urbanitzat.
Després de 1948 Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Immatain va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.
Referències
Bibliografia
Categoria:Viles de Cisjordània