Vilardida és una entitat de població de l'Alt Camp, dividida entre els municipis de Montferri, al nord, i Vila-rodona, al sud. Està situada sobre una petita elevació del terreny a la riba esquerra del Gaià, just a l'indret on aquest era travessat per un dels ramals de la Via Augusta i després pel camí ral de Vilafranca a Montblanc. Actualment, la carretera C-51 és la seva principal via de comunicació.
Demografia
Història i descripció Les restes arqueològiques indiquen que hi havia una ocupació del lloc anterior al aC, documentant-s'hi ceràmica ibèrica i d'època alt i baix imperial.
El lloc de Villa Ardidam apareix per primer cop en un document datat entre 960 i 990, pel qual Calabuig i el seu germà Guadamir venien a Sendred el castell de Castellvell de la Marca. Arran de l'expansió de la Marca del comtat de Barcelona entre finals del i principis del , Vilardida va quedar adscrit al terme del castell del Montmell, quedant sota la jurisdicció del bisbat de Barcelona, que el subinfeudauren, essent-ne els principals feudataris els Banyeres. El 1152, Ponç Pere de Banyeres reconegué a Ramon Llorenç i als seus descendents la potestat del lloc, establint l'obligació de construir-hi una casa forta.
A partir de finals del els Llorenç substituïren el seu gentilici pel de Vilardida, i així, el 1194, s'esmenta Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, depenent del bisbe de Barcelona.
El 1710, Vilardida va passar a mans de Jacint Tudó, i arran de l'adquisició, es va originar un litigi sobre la jurisdicció del lloc amb el bisbat de Barcelona, que es va resoldre a favor d'aquest darrer. Fou un municipi independent fins al 1812, i a mitjan produïa vi, oli, blat i llegums, i tenia una fàbrica d'aiguardent i un molí fariner.
Referències
Vegeu també Santa Maria de Vilardida
Bibliografia
Categoria:Entitats de població de l'Alt Camp