Glovo és una multinacional que es dedica a la compra, recollida i enviament de comandes a domicili, principalment de menjar ràpid. Va ser creada com una empresa emergent a Barcelona l'any 2015.

L'aplicació mòbil disposa de diferents categories on es reparteixen els productes d'establiments que treballen amb Glovo. Una vegada feta la comanda, el client pot seguir en temps real mitjançant la geolocalització quin missatger li farà el servei i el recorregut que realitzarà. Els mitjans de transport utilitzats pels missatgers són la bici, la moto i el patinet elèctric.

El 2022, l'empresa alemanya de repartiment de menjar a domicili Delivery Hero es va convertir en l'accionista majoritari de Glovo amb un 80% del capital social. La companyia ja controlava el 43% de l'accionariat, i va arribar a un acord amb els fundadors per ampliar la seva presència i convertir-se en el principal accionista. arran d'aquesta operació, la Comissió Europea va encetar una investigació per una possible infracció de l'article del Tractat de Funcionament de la Unió Europea que prohibeix els càrtels i les pràctiques comercials restrictives. El cas va tancar-se a principis de juny de 2025, amb la confirmació de les seves sospites i la imposició d'una multa de 329 milions d'euros.

El 2026, Glovo va presentar un ERO per acomiadar 750 repartidors després de la regularització laboral iniciada arran de la Llei rider: el Reial decret llei 9/2021 que va establir l'obligatorietat de considerar laborals les relacions dels repartidors amb les plataformes digitals, una norma que va posar fi al model de falsos autònoms que havia predominat en el sector des dels seus inicis.

Història L'empresa va començar a operar a Barcelona al març de 2015, on té la seu amb quasi 500 treballadors, seguint el model de la companyia estatunidenca Postmates. El febrer de 2015, es va realitzar el primer servei de Glovo a a domicili i el mateix mes es va tancar la primera ronda d'inversió per valor de 140.000 €. Fundada per Oscar Pierre juntament amb el seu soci Sacha Michaud, va aconseguir més de 7M€ en les tres primeres rondes de finançament quan encara era una empresa emergent.

El setembre de 2015, Glovo va arribar a Madrid, i el novembre del mateix any va començar a treballar a València i va tancar una segona ronda d'inversió per valor de 2M€. Aquell mateix mes, l'empresa emergent va guanyar el premi Google a la innovació mòbil del sector retail.Glovo cierra la segunda ronda con 2M€ de inversión - Eleconomista

El març de 2016, Glovo va adquirir l'empresa italiana Foodinho i va començar a operar a Milà. Començava així, la seva expansió internacional. El maig de 2016, va començar Glovo a París i a l'agost tanca la tercera ronda d'inversió per valor de 5M€. El setembre de 2016, va ampliar les ciutats on operava amb la incorporació de Saragossa, Sevilla i Màlaga.

El maig de 2017, va ser considerada com una de les 40 empreses que canviaran el món per la consultora Interbrand. Al juny del mateix any, va tancar un acord amb McDonald's Espanya i Itàlia a fi que Glovo fos la responsable del servei McDelivery. El setembre de 2017, Glovo va tancar una nova ronda de finançament de la mà de Rakuten i Cathay Pacific. El novembre de 2017 va obrir noves ciutats a Europa i va establir una aliança amb Cabify per a obrir a Llatinoamèrica.

A octubre de 2020 va vendre les empreses de Llatinoamèrica a Delivery Hero, que a principis de 2022 va prendre el control de Glovo.

Polèmica A l'Estat espanyol, on el 2019 disposava de vora 7.500 repartidors que cobrarien entre 7 i 9 euros l'hora, Glovo ha estat implicada, com també altres empreses part de l'economia de feinetes, en diferents judicis pel que fa a la relació laboral amb els seus repartidors respecte si són o no «falsos autònoms».

El maig de 2019 un repartidor va morir atropellat per un camió dels serveis de neteja de Barcelona, fet que va provocar les queixes del col·lectiu de repartidors pel que fa a les condicions laborals. L'empresa, que paga una assegurança pels repartidors, va informar que el difunt no estava registrat en el seu sistema, possiblement perquè tenia el compte cedit o llogat per un tercer en tractar-se d'un immigrant sense permís de treball.

Referències

Categoria:Empreses de Barcelona Categoria:Aplicacions mòbils Categoria:Comerç electrònic