La summa és un gènere literari didàctic medieval escrit en llatí que nasqué a finals del i es desenvolupà durant el i posteriors. Es tracta d'un tipus d'enciclopèdia que desenvolupava una matèria o disciplina (dret, teologia i filosofia sobretot) d'una forma quelcom més particular que el tractatus (tractat), ja que se dividien en quaestiones (qüestions) i aquestes en articles. Els articles, així mateix, posseïen la següent estructura:
1. Títol de l'article en forma interrogativa i presentant dos postures contraposades (disputatio). 2. Objeccions o arguments en contra d'una de les alternatives, en general la que sosté l'autor. 3. Arguments a favor de tal alternativa, fundats en l'autoritat de les Sagrades Escritures, dels Sants Pares en segon lloc, etcètera. 4. Solució, que inclou un conjunt d'arguments que combinen fe i raó i expressen el pensament de l'autor. 5. La sententia o resposta a la pregunta, que consisteix en la refutació de les objeccions inicials contràries a la solució de l'autor.Mateu Ibars, Josefina. Braquigrafía de sumas: estudio analítico en la traditio de algunos textos manuscritos, incunables e impresos arcaicos, s. XIII-XVI Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 1984 https://books.google.cat/books?id=kyley4JXgNEC&dq=suma+%22g%C3%A9nero+literario%22&hl=ca&source=gbs_navlinks_s
Les summae en l'àmbit del dret En l'àmbit del dret, la summa és un gènere literari pragmàtic i didàctic desenvolupat a partir de la metodologia de la glossa, que evolucionà tot dividint-se en dos gèneres literaris autònoms segons derivaren de la glossa de similia o de la glossa de contraria, de forma que es donà lloc respectivament a la summa i a la questio legitima.
La summa nasqué en les escoles menors del dret que pretenien formar als seus estudiants amb síntesis útils i còmodes dels codis de Justinià I; per a complir aquest fi nasqué el costum de compilar exposicions sistemàtiques, simples i ràpides d'obres senceres, donant així origen al gènere literari de la summa en l'àmbit jurídic.
La summa es desenvolupà especialment a les escoles de dret civil d'Occitània, on es dedicà especialment a les Institutiones de Justinià.
Algunes summes jurídiques importants Summa Codicis, obra d'Azzone da Bologna. Summa Codicis escrita en occità i coneguda vulgarment com a Lo Codi, traduïda al llatí per Riccardo Pisano.
Les summae en l'àmbit de la teologia i la filosofia L'ensenyament de la Teologia en l'Edat Mitjana es desenvolupava de dos maneres diferents: La lectio i la disputatio: La lectio (lliçó), molt pareguda a una classe actual, consistia en que el professor comentava les sentències i dites d'autors famosos i reconeguts com, per exemple, les obres d'Aristòtil o de Boeci o les Sentències de Pere Llombard. La disputatio (disputa), més informal que la lectio, era un veritable diàleg entre mestres i deixebles, on s'esgrimien arguments en pro i en contra d'una tesi qualsevol. D'aquests dos mètodes escolars sorgiren les seues respectives formes literàries: De la lectio nasqueren els Commentaria (comentaris); i d'aquests sorgiren les Summae (summes), més lliures, autònomes i sistemàtiques que els Commentaria. De la disputatio procediren les Quaestiones disputatae (qüestions disputades), que recullen el material de les disputes que tenien lloc cada dos setmanes, i els Quodlibeta (qüestions aleatòries), que recollien les disputes hagudes per Nadal i per Pasqua de Resurrecció. Aquesta metodologia de les disputationes serví de model tècnic a les famoses Summae medievals.Merino, J.A. OFM. Historia de la filosofía franciscana. Madrid. BAC. 1993, p. 13.
Algunes summes teològiques importants Existeix més o menys una seixantena llarga de summes. Destaquem les següents: Simó de Tournai, Summa o Institutione in sacram paginam, 1165. Preposití de Cremona, Summa de officiis i Summa de poenitentia Guillem d'Auxerre, Summa Aurea, 1220. Sant Tomàs d'Aquino, Summa Theologiae, 1274. Sant Tomàs d'Aquino, Summa contra gentiles. Alexandre de Hales, Summa Theologiae, s. XIII. Gerard de Bolonya, Summa Theologiae, 1317. Francesc Eiximenis, Summa Theologica (fragments). s. XIV.
Referències
Categoria:Teologia cristiana Categoria:Gèneres literaris Categoria:Obres de filosofia Categoria:Obres literàries en llatí Categoria:Literatura medieval en llatí Categoria:Didàctica Categoria:Història del dret