LEsglésia de Sant Martí de Campmajor o de Santa Quitèria és una església amb elements barrocs i neoclàssics de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció L'església de Sant Martí es troba en una elevació al marge esquerre del riu Tort.
L'edifici actual respon a una renovació gairebé total de l'antic temple romànic, del qual resta l'absis, reconvertit en cor, part de la torre campanar i vestigis del mur esquerra de l'exterior, i la portalada dovellada. Actualment presenta una única nau amb arcs torals i llunetes laterals. S'orienta en sentit oposat a la nau romànica del temple primitiu. El temple resta inacabat, faltaria un altre tram de la nau. L'interior és enguixat. L'altar és d'estil barroc.
Història esquerra|miniatura|Retaule i altar major Inicialment hi havia un temple construït al , del qual no se'n conserven restes. L'edifici actual segurament fou edificat en el i presenta restes (campanar, portalada i pany de paret) de l'antic temple romànic construït al . El 1858 la parròquia de Sant Martí tenia 248 habitants. L'any 866 el rei de França, Carles el Calb, va confirmar a l'abat de Banyoles la possessió de l'església de Sant Martí de Campmajor, edificada en temps de l'abat Elies.
A partir del S. XVI es va introduir el culte a Santa Quitèria, que ha continuat fins a l'actualitat..
L'aplec de Santa Quitèria El culte a Sta. Quitèria en aquesta església propicià que es reuní un aplec en la seva festivitat que ha perdurat fins al segle XXI. Es celebra cada any coincidint amb el tercer cap de setmana de maig. És una de les celebracions més antigues i emblemàtiques del municipi. Una devoció que impulsà el fet de ser considerada aquesta santa com protectora contra les malalties contagioses i infeccioses.
En aquesta diada és costum confeccionar i beneir les “coques de Santa Quitèria”. Es tracta d'unes peces rodones, fetes de farina i aigua i sense llevat, en la preparació de les quals col·laboren els veïns del poble. Es pasten a mà i es couen al forn. Tenen forma de roda dentada i són portades a l'església per les joves pabordesses, amb paneres engalanades que contenen les coques damunt el cap., Aquest aplec és un punt de trobada per a la comunitat local.
Referències
Categoria:Patrimoni monumental de Sant Miquel de Campmajor Categoria:Esglésies barroques del Pla de l'Estany Categoria:Esglésies neoclàssiques de Catalunya Categoria:Edificis de Sant Miquel de Campmajor Categoria:Edificis neoclàssics del Pla de l'Estany