Octa (o Octha) va ser un rei anglosaxó de Kent, possiblement el tercer d'aquest reialme. Les fonts d'informació són contradictòries sobre el parentiu que va tenir amb altres reis: podria ser fill de Hengist o d'Oisc; o també podria ser el pare d'Oisc o el d'Eormenric. Les dates del seu regnat tampoc estan clares, pot ser que governés del 512 al 534 o del 516 al 540. Malgrat estar envoltat d'incertesa, Octa va crear impacte en la memòria històrica dels britans, els quals esmenten els seus fets en diversos textos.

Fonts primàries d'informació En la Crònica anglosaxona, una de les fonts documentals més importants del que ofereix informació sobre aquest període, només diu que va succeir al seu pare Oisc. En canvi, sí que esmenta Hengist i diu que Oisc era fill seu. Per la seva part, Beda, en la Historia ecclesiastica gentis Anglorum escrita vers l'any 731, diu que Octa era «fill d'Orric, sobrenom d'Oisc» i que era net de Hengist.Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, llibre II, capítol 5 En canvi, en manuscrit de Vespasià, escrit al i pertanyent a la col·lecció de la Biblioteca Britànica, diu que Octa era fill de Hengist i pare d'Oisc.

Octa també està present en la , escrita al , segons la qual, Hengist, que s'havia establert a Britànnia amb el consentiment del rei brità Vortigern a canvi del seu suport per lluitar contra els pictes, va fer venir els seus fills Octa i Ebusa per unir-se al seu exèrcit. Octa i Ebusa van atacar el país dels pictes, com se'ls havia demanat.Historia Brittonum, capítol 38 A la mort de Hengist, Octa va ser rei de Kent.Historia Brittonum, capítol 56 En alguns manuscrits d'aquest text hi ha llistes de genealogies dels reis anglosaxons i en la dels reis de Kent Octa consta com a successor de Hengist i pare del següent rei, Ossa.Historia Brittonum, capítol 58

Literatura posterior Octa apareix en l'obra de Geoffrey de Monmouth, , escrita al . La primera part de la narració sembl una còpia directa de la , mentre que les escenes següents no es troben en cap altra font i se sospita que podrien ser invenció de l'autor. Com en la Octa arriba a Britànnia amb el seu pare amb el consentiment de Vortigern.Geoffrey de Montmouth, Historia Regum Britanniae, llibre VI capítol 13 Però després, Vortigern és deposat pel veritable rei dels britans, Aurelius Ambrosius (l'històric Ambrosi Aurelià), que captura a Hengist i el fa executar. Octa lidera els seus homes cap a York i segueix atacant els britans ajudat pel seu parent Eosa.Geoffrey de Montmouth, Historia Regum Britanniae, llibre VIII capítol 6 Aureli assetja York i finalment Octa es rendeix. Negocia una treva segons la qual als saxons se'ls permetrà estar al nord de Britànnia, com a vassalls d'Aureli.Geoffrey de Montmouth, Historia Regum Britanniae, llibre VIII capítol 8 Quan Aureli mor, Octa i Eosa consideren que el pacte ja no té validesa i tornen a atacar. El nou rei, germà d'Aureli, Uther Pendragon, condueix les seves tropes contra els saxons i els derrota en un atac sorpresa fet durant la nit. Octa i Eosa són fets presoners però després aconsegueixen escapar i se'n van capt a Germània. Temps desprésornen amb un gran exèrcit, Uther els surt a l'encontre i en la batalla Octa i Eosa morin.Geoffrey de Montmouth, Historia Regum Britanniae, llibre VIII capítol 18

Octa podria ser un dels personatges de la literatura artúrica gal·lesa, l'anomenat Osla Ganivetgros, encara que aquest personatge també se'l podria identificar amb Offa de Mèrcia. Aquest Osla figura en dos contes medievals en prosa, Culhwch i Olwen (v. 1100) i El somni de Rhonabwy (s. XII o XIII). En el primer, és un membre dels cavallers del rei Artús, la seva arma es diu "l'ampla i estreta de Bronllavyn", que té prou amplada com per fer-la servir com a pont. Osla després participa en la cacera del gran porc senglar Twrch Trwyth, durant la qual gairebé s'ofega quan la funda de la seva arma s'omple d'aigua. En el segon conte, Osla és un adversari d'Artús els quals lluiten a la batalla de Badon.

Octa també és esmentat en la llegenda de Tristany i Isolda, relacionada amb la llegenda artúrica.

Referències

Bibliografia

Categoria:Reis de Kent Categoria:Biografies del segle V Categoria:Biografies del segle VI