Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.
Etimologia Hi ha dues principals teories de l'origen del topònim. La primera apunta a un origen aràbic del mot, provinent, doncs, dels mots felhani o falhanis (de l'arrel falaḥa), que significa 'fondal' o 'endinsada'. Així, el topònim s'hauria format durant els anys de la dominació musulmana de Mallorca i significaria 'lloc baix', 'vall' o 'fondal'. Una segona teoria, que sembla més versemblant, entén que és un topònim llatí, format pel mot foenum (fenàs) i els sufixos -alis i -icius: foenalicius. El sufix llatí -icius, segonsfonètica mossàrab, esdevé -itx. Més tard, per metàtesi, un fenomen molt comú, passà de fenalitx a felanitx. En documents del hi apareixen les dues formes.
Entitats de població
Demografia Els llinatges més comuns de Felanitx són Adrover, Barceló, Obrador, Oliver i Montserrat (Monserrat), seguits de Rigo i Nicolau. Altres llinatges també habituals són Maimó, Roig, Vicenç (Vicens), Bordoll (Bordoy), Bennàsser (Bennàsar), Binimelis, Rosselló, Vidal, Julià, Mas, Artigues i Mestre.
Geografia Llista de topònims de Felanitx (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). El terme municipal de Felanitx és al sud-est de l'illa de Mallorca entre els termes municipals de Santanyí, Campos, Porreres, Vilafranca de Bonany i Manacor i la Mar Mediterrània. Té una extensió de 171,67 km² i una població d'uns 18.270 habitants. Dins els límits del terme municipal hi ha els nuclis de població de Felanitx, popularment anomenat també «la Vila», Cas Concos, es Carritxó, s'Horta, Portocolom, son Valls, son Mesquida, Son Negre, Son Proenç (disseminat al nord-est de Felanitx), Cala Ferrera i el Caló de ses Dones. També dins del municipi hi ha possessions com Can Alou Vell, una de les més extenses; i caseries com sa Mola i son Calderó. Les altures més importants són el Puig de Sant Salvador (509m.), sa Comuna (429m.), el Castell de Santueri (408m.), el Puig de s'Envestida (402m.) i el Puig de sa Coma (366m.). miniatura|El Santauri de Son Salvador miniatura|Barques al Port
Història Prehistòria miniatura|La Naveta I al jaciment arqueològic dels Closos de Can Gaià Sembla que els primers pobladors de Felanitx i de la seva contrada arribaren devers 2000 anys abans del naixement de Crist.
Dins del terme sembla que ja existien dos nuclis de població importants a l'edat del bronze: un al Castell de Santueri i l'altre al Puig de sa Mola. En ambdós indrets hi ha coves naturals o fabricades, que serviren d'habitatge o bé foren destinades a l'enterrament pels primitius pobladors. Més tard, apareix la cultura de les navetes, anomenada així per les construccions de pedres grosses amb la forma d'una nau trabucada. Les restes més importants són a Son Maiol i a Can Gaià (els Closos de Can Gaià).
Cultura talaiòtica
Cap a l'any 1000 aC un poble ric i poderós ocupava Mallorca i conformava la cultura dels talaiots, que deuen el nom a les construccions d'habitatge, murades i torres de defensa. D'aquelles que hi ha al terme de Felanitx, podem destacar-ne el poblat dels Rossells. Set-cents anys abans de Crist comença la decadència de la cultura talaiòtica; sembla que els atacs de pirates grecs i fenicis arruïnaren els mallorquins i aquests s'enrolaren amb els exèrcits cartaginesos. Així és com es feren famosos els foners balears (foner balear) que amb les seves bassetges - fones - intervengueren en quasi totes les grans batalles de les guerres púniques contra els romans.
Època romana i àrab L'any 123 aC, Quint Cecili Metel Baleàric, general romà, conquerí les Illes Balears; s'hi fundaren colònies de soldats veterans que convivien amb els indígenes de la cultura talaiòtica decadent. S'han trobat vestigis del pas dels romans al terme. Possiblement Santueri tingué una guarnició romana per espai de molts d'anys. Quan s'esfondrà l'imperi romà, Mallorca fou ocupada pels vàndals i, més tard, pels romans d'Orient. miniatura|El castell de Santueri L'any 902 de la nostra era, els musulmans conqueriren l'illa i la seva dominació durà fins a l'any 1229. A Felanitx hi havia un nucli de població amb una mesquita, on actualment hi ha el Sitjar. El Castell de Santueri fou també una fortalesa musulmana.
Reconquesta L'any 1114 la Croada pisano-catalana conquerí Mallorca, però l'any següent els musulmans tornaren a ocupar l'illa que, fins a l'any 1229, no seria reconquerida per les tropes del jove Jaume I, comte de Barcelona i rei d'Aragó.
El primer senyor cristià que tingué Felanitx i el seu terme fou Nunó Sanç I de Rosselló i Cerdanya. Els 10 primers anys de la conquesta de Mallorca aquest comte va ser propietari del castell de Santueri. L'any 1300, el rei Jaume II de Mallorca atorgà carta fundacional a Felanitx mitjançant les Ordinacions, juntament amb altres poblacions de Mallorca. El 25 d'octubre de 1349 morí Jaume III, rei de Mallorca, en lluita contra el seu cunyat, Pere el Cerimoniós i el Regne de Mallorca fou reincorporat a la Corona d'Aragó, acabant així la dinastia de Mallorca. L'any 1469, amb el matrimoni dels Reis Catòlics, s'uniren les dues branques de les dinasties, la de Castella i la d'Aragó.
Edat moderna Quan va pujar al regnat Carles I d'Espanya, després també emperador alemany, esclatà la revolta de les germanies, moviment de caràcter social contra les classes governants, acaparadores de privilegis. miniatura|El poble alliberant Joanot Colom El 6 de novembre de 1522 cremen la casa del batle Onofre Ferrandell, acabat de designar per part del virrei i aparegut a Felanitx per a llegir les cartes reials. Ferrandell hi mor, juntament amb els mascarats Pere Oliver de Moranta (mort per Cosme Vicens), Pere Cantallops, Gabriel Ballester, Romeu Sabet, Bernadí Andreu i Guillem Gelabert de Manacor. El 7 de novembre, Felanitx cau en poder dels revoltats. El cap de la revolta fou el felanitxer Joanot Colom, qui es refugià a Ciutat, juntament amb molts de forans, on resistiren el setge de l'exèrcit reial fins al 7 de març de 1523, data en què capitularen. La vila, com tota Mallorca, fou governada per espai de dos anys pels revoltats; tot i així, el castell de Santueri va romandre fidel al rei. Joanot Colom fou empresonat dos mesos al castell de Bellver i degollat, arrossegat i esquarterat el 3 de juny.
En el Felanitx tenia 4.000 habitants. Els felanitxers es dedicaven a conrear la terra i a altres oficis, com ara paraires, teixidors, ferrers, fusters, etc.
Època d'esplendor (final del ) miniatura|El Celler cooperatiu A començament del , Mallorca i tots els països de tota la Corona d'Aragó experimentaren grans canvis polítics i municipals, Felip V publicà els decrets de Nova Planta 1714, els quals inauguraven un sistema nou d'administració de l'estat de tendència centralista, segons el model francès; el Regne de Mallorca perdria així tots els drets i privilegis propis. miniatura|L'Estació Enològica A finals del , la vida econòmica de Felanitx, era puixant, com no ho havia estat mai. S'edificaren el Celler cooperatiu de Felanitx («es Sindicat»), l'Estació Enològica, la Fàbrica d'Electricitat, dirigida per Ernest Mestre i Artigas, i el Calvari. Va entrar en funcionament el Banc de Felanitx, etc. La riquesa principal era la vinya. És per això que es feu arribar el tren fins a la vila l'octubre de 1897: per poder transportar els bocois de vi cap a Palma. L'any 1886 la reina regent Maria Cristina concedí a Felanitx el títol de Ciutat. Fou la tercera població de Mallorca, després de Palma i Alcúdia, en obtenir-lo.
A conseqüència de la fil·loxera de l'any 1890, que matà les vinyes, es produí la pèrdua del mercat francès pels vins felanitxers; així s'inicia la decadència de Felanitx.
Segona República La proclamació de la Segona República Espanyola (1931-1936) a Felanitx produí una gran satisfacció en les classes populars i en els cercles culturals i intel·lectuals, que ja feia temps que bullien per la vila. El dia 14 d'abril de 1931, horabaixa, s'hissà la bandera republicana i la senyera mallorquina al balcó de la Sala, i el nou batle, Pere Oliver i Domenge, es dirigí als ciutadans alhora que els partits afins al nou règim organitzaven sopars i celebracions diverses.
A les eleccions generals espanyoles de 1931, venç la coalició republicanosocialista a unes dretes que es presentaren per separat. El batle en fou Pere Oliver i Domenge i començà així el Bienni Progressista a Felanitx.
Tot i haver-hi constantment un ambient polític de tensió, amb els setmanaris "Pedra Foguera" (de tendència esquerrana) i "Es Maculí" (de dretes) col·laborant en aquest clima, unes pèssimes relacions institucionals amb la Guàrdia Civil, etc. les masses populars feren costat a les esquerres, fins que les reformes promeses s'anaren retardant. En aquest punt, a les eleccions del 1933, les dretes, que s'hi presentaren en coalició, obtingueren la majoria. Les esquerres donaren la culpa al fet que foren les primeres eleccions en què podien participar les dones.
Es constituí una comissió gestora de dretes, que fins al febrer del 1936, tengué els següents batles: Bartomeu Berga Bosch, Sebastià Puig Albons, Jaume Nadal Binimelis, Gabriel Monserrat Bennàsar, Jaume Nadal Binimelis i Joan Lladó Martorell.
El 1936, tornen a guanyar les esquerres, amb Pere Oliver i Domenge al capdavant, que es mantindrà fins al 18 de juliol, en què després d'assabentar-se del cop d'estat, fuig amb barca de Cala Bràfia (Portocolom) cap a Menorca i després cap a Barcelona.
Les prioritats del nou ajuntament republicà eren clares: l'educació i la sanitat. Fins al 1936 la Sala va dur a terme una tasca frenètica en aquest sentit.
El problema sanitari més greu al qual Felanitx havia de fer front era l'acumulació i l'embassament d'aigües fecals a les cases i als carrers, amb el perill existent d'infeccions. Urgia construir una xarxa de clavegueram per a la vila. S'optà per “continuar l'actual rasa conductora d'aigües brutes en una extensió d'uns 4 km, perquè enllaci amb un torrent o riera, des d'on aniria a parar a la mar". Al mateix temps el clavegueram s'estengué pels carrers Major i de la Mar, a la plaça Joanot Colom, al carrer de s'Abeurador, a la carretera de Felanitx a Campos (Sa Ràpita), al nou escorxador, als carrers Jaume I i del Call…
La depuradora havia de ser l'obra emblemàtica de les dretes i, tot i que el 1935 se n'inicià el procés, les obres es van paralitzar en poc temps.
Els governs municipals de la república també canalitzaren les aigües netes, amb la instal·lació d'aixetes públiques a tots els barris de la ciutat (aleshores les canonades d'aigua corrent arribaven a molt poques cases). Per iniciativa popular, també s'instal·laren aixetes a les diverses fonts del municipi.
La designació de metges i personal sanitari també fou polèmica, ja que totes aquestes persones estaven "marcades" políticament. Pere Oliver, com a apotecari que era, tenia una particular sensibilitat per als problemes sanitaris, inquietud que es traduí en nombroses iniciatives, bans, conferències i en un increment de l'activitat dels inspectors sanitaris.
La construcció del nou mercat, serví per solucionar el problema d'insalubritat que produïa la venda de carn i peix en les paredetes de devora el consistori municipal. També es dotà d'uns majors equipaments l'Hospici-hospital, amb la construcció de noves sales i serveis d'atenció a les dones embarassades i a les mares d'infants en període de lactància, totalment gratuïts.
A Felanitx, l'equip de Pere Oliver i Domenge, dedicà els seus esforços en tres sentits: les escoles graduades, les escoles rurals i l'institut d'ensenyament secundari.
Després d'una intensa lluita burocràtica, Felanitx aconseguí l'Escola Graduada (per a nins únicament), situada devora sa Torre, que començà a entrar en funcionament l'any 1933. Entre els anys 1935-36, l'escola fou ampliada en 14 seccions, aixecades per la Cooperativa de Treballadors.