El sàyyid Ali Husaini Sistani (4 d'agost de 1930) és un gran aiatol·là iraquià i, des de la invasió de l'Iraq per part del EUA, una figura política molt important.
Biografia Ali al-Sistani va néixer a Mashad (Iran) el 4 d'agost de 1930, en el si d'una família molt religiosa.
El seu avi, qui es deia igual i per qui va rebre aquest nom, era un erudit que havia estudiat a Najaf. La família de Sistani era originària d'Esfahan, i es va traslladar posteriorment a Sistan, a la província de Balutxistan, lloc d'on va rebre l'apeŀlatiu de "Sistani".
Ali Sistani va començar la seva educació religiosa a una edat molt primerenca a la seva ciutat natal, per després traslladar-se, el 1949, a la ciutat santa xiïta a la zona central de l'Iran. El 1951 va ser a l'Iraq per estudiar sota la tutela del gran aiatoŀlà Abul-Qassim Khoei.
Quan l'aiatol·là Khoei va morir el 1992, Sistani va ascendir al rang de gran aiatol·là, heretant tota la xarxa de Khoei i els seus seguidors. Amb la mort del gran aiatol·là Mohammad Sadiq al-Sadr, Sistani emergeix com el més eminent clergue xiïta a l'Iraq.
Sistani ha sobreviscut la persecució religiosa, per la qual han mort molts altres clergues xiïtes. La seva mesquita va ser tancada el 1994 i no va reobrir fins a la invasió nord-americana que va derrocar el règim de Baath. Des d'aquest moment es va tancar en la seva casa a Najaf i, malgrat el seu aïllament i inaccessibilitat, Sistani posseeix fortes influències en tota la població xiïta de l'Iraq a través d'una xarxa de clergues joves que difonen els seus ensenyaments. Degut a aquesta influència, ha tingut un paper silenciós però important en la política en curs de l'Iraq. S'ha compromès amb el procés constitucional, cridant els seus seguidors xiïtes a la no venjança i no a la violència sectària.
L'agost de 2004, l'aiatoŀlà Sistani, qui havia estat sofrint d'una afecció cardíaca, va viatjar a Londres per rebre tractament mèdic. Va ser la primera vegada en molts anys en què Sistani deixava la seva casa a Najaf.
Dins el xiïsme hi ha diferents autoritats religioses o juristes que interpreten la llei islàmica, amb alguns punts de vista diversos i discussions, Una d'elles, reflectida als dos principals seminaris teològics, versa sobre la relació entre l'autoritat religiosa i l'Estat: des de Najaf, a l'Iraq, clergues com Al-Sistani promouen la separació de poders, mentre que des de Qom, a l'Iran, els aiatol·là hereus de Ruhollah Khomeini defensen el rol suprem del jurista en el sistema polític de govern. Malgrat això, el paper de Sistani com a màxima autoritat religiosa per als xiïtes d'Iraq suposa una gran influència política.
Paper a l'Iraq actual esquerra|miniatura|Manifestació en suport a Ayatullah Ali Al-Sistani Després de l'ocupació de l'Iraq el 2003 per una coalició multinacional, Sistani ha tingut un paper polític al capdavant de la comunitat xiïta cada vegada més influent a l'Iraq, per la qual cosa els mitjans de comunicació convencionals occidentals en diuen "la persona més influent" en la post-invasió
En l'estiu del 2003, Sistani va començar a demanar la formació d'una convenció constituent, i va exigir un vot directe per a la formació d'un govern de transició, sent això un camí segur per al domini xiïta en el govern, atès que el 60% de la població de l'Iraq és xiïta. Després d'aquesta data, Sistani ha estat un critic molt ferm dels plans nord-americans per a la implementació del govern iraquià, en considerar-los no prou democràtics.
Al principi els edictes de Sistani sol·licitaven a molts religiosos xiïtes a l'Iraq que s'abstinguessin de participar en les eleccions legislatives del 2005, instant a la consciència pel que fa a la importància del tema electoral i convidant al fet que les eleccions fossin lliures i justes. No obstant això, finalment Sistani va acabar convencent-se de la necessitat de participar en les eleccions perquè els xiïtes tinguessin una influència decisiva en el nou Govern.
Sistani va pressionar els dividits partits confessionals xiïtes perquè acceptessin unir-se en una gran Coalició política o coalició electoral que anés unida, en una sola llista electoral, als comicis. Els líders dels partits xiïtes van haver de cedir davant l'autoritat moral de Sistani i van reconèixer la conveniència de l'aliança. Sistani va tenir el paper d'àrbitre en les àrdues negociacions que finalment van desembocar en la confecció de la llista electoral. La coalició que es va formar sota la pressió i arbitratge de Sistani va rebre el nom d'Aliança Unida Iraquiana, encara que popularment era coneguda com a Llista Sistani. La immensa majoria dels xiïtes van votar per aquesta llista en les dues eleccions següents, la del 30 de gener del 2005 i la del 15 de desembre del 2005 perquè (sobretot en la primera) van entendre que Sistani cridava a votar per ella; i aquestes dues victòries electorals li van donar el control majoritari del Govern de la nació. Igualment Sistani ha instat a la no resposta als constants atacs dels salafistes en la zona coneguda com el "triangle de la mort", al sud de Bagdad. Fins i tot després de la destrucció de la mesquita xiïta Al-Askari a Samarra el febrer de 2006, la seva xarxa de clergues i predicadors va continuar instant a la calma i va dir als seus seguidors que "no eren els seus veïns sunnites els que els mataven, sinó els wahhabites estrangers".La crida a la unitat de Sistani després del bombardeig de la mesquita va ajudar a controlar una situació potencialment perillosa, evitant que el país entrés en una sagnant guerra sectària. Sistani va fer el mateix quan la mateixa mesquita va ser bombardejada de nou el 2007.
El 13 de juny de 2014, Sistani va demanar als iraquians que donessin suport al govern contra el grup militant Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, que havia pres el control de Mossul i Tikrit i amenaçava Bagdad. Més tard, al juny de 2014, Sistani va revisar la seva declaració i va emetre una fatwa demanant als "ciutadans que defensessin el país, el seu poble, l'honor dels seus ciutadans i els seus llocs sagrats" contra l'ISIL.
Sistani va dir que el govern i la policia iraquians eren responsables de l'assassinat de manifestants durant les protestes iraquianes de 2019-2021. Va sol·licitar que el govern processés els que van donar l'ordre de disparar als manifestants. L'aiatol·là poques vegades expressa la seva opinió sobre política, excepte en situacions de disturbis extrems. Les protestes han estat descrites com la pitjor violència de l'Iraq des que l'ISIL va ser derrotat militarment el 2017. Un mes després, al novembre de 2019, en resposta a la mort de tres manifestants iraquians a Karbala, Sistani va dir: "Cap persona o grup, cap bàndol amb una opinió particular, cap actor regional o internacional pot apoderar-se de la voluntat del poble iraquià i imposar-los la seva voluntat".
L'octubre de 2023, durant la guerra de Gaza, Sistani va emetre una declaració en què «condemnava Israel i demanava al món que s'enfrontés a la “terrible brutalitat” a la Gaza assetjada»..El 23 de setembre de 2024, l'oficina de Sistani va emetre una declaració condemnant la «brutal agressió sionista» al Líban enmig d'una intensificació de la campanya d'atacs aeris israelians al país, instant la comunitat internacional a mantenir la protecció dels civils i restablir la pau a la regió. El 28 de setembre de 2024, Sistani va lamentar la mort del líder de Hesbol·lah, Hassan Nasrallah, i va condemnar el seu assassinat en un atac aeri israelià el dia anterior.
Durant la guerra dels EUA i Israel contra Iran de 2026, Al Sistani va condemnar molt durament els atacs contra Iran i el Líban.També va demanar als països i actors influents del món, així com als estats musulmans, que fessin tot el possible per ajudar a aturar l'agressió.
Referències
Enllaços externs Al-Khoei Benevolent Foundation
Categoria:Xiisme Categoria:Polítics iraquians Categoria:Religiosos iraquians Categoria:Persones de Mashad Categoria:Polítics iranians Categoria:Religiosos iranians Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Time 100