miniatura|Santa Sabina és una església propera a l'indret de l'elecció Lelecció papal de 1287-1288, que es va celebrar del 4 d'abril de 1287 al 22 de febrer del 1288, va ser l'elecció papal més mortífera en la història de l'Església Catòlica, ja que sis (o cinc) dels setze (o quinze) cardenals electors van morir durant les deliberacions. Els cardenals van elegir Girolamo Masci, O.Min. com a Papa Nicolau IV, un any després de la mort del papa Honori IV, que havia mort el 3 d'abril de 1287. Nicolau IV va ser el primer papa franciscà.Miranda, Salvador. 1998. "Eleccions papals i conclaves del segle XIII (1216-1294) ."
La mort dels cardenals s'ha atribuït a la malària.Smith, 1892, p. 93.Darras i al. (1898: 413) les atribueixen a la Pesta negra, tot i que encara havien de passar 60 anys perquè actués a Europa. Després de la mort de sis dels cardenals, els electors restants, amb l'excepció de Masci, van marxar de Roma i es van retrobar el 15 de febrer de 1288.Herbermann, Charles, ed. (1913). "Pope Nicholas IV" Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company. Quan els cardenals es van tornar a reunir el febrer del 1288, hi havia set electors menys: Latino Malabranca, Bentivenga de Bentivengis, Girolamo Masci, Bernard de Languissel, Matteo Rosso Orsini, Giacomo Colonna, i Benedetto Caetani. Quan van saber que Masci s'havia quedat a Santa Sabina de Roma els cardenals reunits immediatament el van elegir a ell, però ell va rebutjar l'elecció fins que fou reelegit el 22 de febrer.Brooke, 2006, p. 440. En aquella època s'atribuí la supervivència de Masci al fet que hauria fet un petit foc a la seva habitació per tal de purificar els vapors pestilents, o mal aria que es creia que portava la malaltia.
L'elecció es va celebrar a prop de Santa Sabina de l'Aventí, al palau Savelli de la Corte Savella, que Honori IV havia construït i utilitzat de facto com a residència papal.Bagliani and Peterson, 2000, p. 176.Walsh, 2003, p. 88. Segons Smith, Nicolau IV, com el seu predecessor, "era un partidari dels interessos francesos i un altre exemple de l'ús deshonest de l'autoritat espiritual per a fins polítics, ja que va deixar sense efecte un jurament de Carles II de Nàpols que no convenia a Alfons III d'Aragó".
Electors Elector Origen Orde Títol Elevat Elevador NotesBentivenga da Bentivengi, O.F.M.AcquaspartaCardenal-bisbeBisbe d'Albano12 març 1278Papa Nicolau IIIDegà del Col·legi Cardenalici; Penitenciari majorLatino Malabranca Orsini, O.P.RomaCardenal-bisbeBisbe d'Ostia i Velletri12 març 1278Papa Nicolau IIIInquisidor General; nebot del papa Honori IVBernard de LanguisselFrançaCardenal-bisbeBisbe de Porto i Santa Rufina12 abril 1281Papa Martí IVGiovanni BoccamazzaRomaCardenal-bisbeBisbe de Frascati22 desembre 1285Papa Honori IVCardenal-nebotGerardo BianchiParmaCardenal-bisbeBisbe de Sabina12 març 1278Papa Nicolau IIIAlgunes fonts indiquen que estava absentSegons el Dizionario biografico dei Parmigiani va ser legat papal al Regne de Sicília del 1282 fins al 1289 i no va participar en les eleccions papals del 1285 ni del 1287-88. S. Miranda a l'entrada biogràfica de Gerardo Bianchi diu que ell va participar en aquesta elecció però posa la informació en dubte.Girolamo Masci, O.F.M.AscoliCardenal-bisbeBisbe de Palestrina12 març 1278Papa Nicolau IIIElegit Papa Nicolau IVJean CholetFrançaCardenal-prevereTítol de S. Cecilia12 abril 1281Papa Martí IVProtoprevereMatteo Rosso OrsiniRomaCardenal-diacaDiaca de S. Maria in Portico22 maig 1262Papa Urbà IVProtodiaca després de la mort de Goffredo da Alatri; arxipreste de la Basílica Vaticana des del 1278; cardenal-protector de l'Orde dels FranciscansGiacomo ColonnaRomaCardenal-diacaDiaca de S. Maria in Via Lata12 març 1278Papa Nicolau IIIArxipreste de la Basílica de Santa Maria MajorBenedetto CaetaniAnagniCardenal-diacaDiaca de S. Nicola in Carcere Tulliano12 abril 1281Papa Martí IVFutur Papa Bonifaci VIIIGoffredo da Alatri†AlatriCardenal-diacaDiaca de S. Giorgio in Velabro17 desembre 1261Papa Urbà IVProtodiaca; Mort el 1287, possiblement durant la seu vacant després del 3 d'abril de 1287No es coneix la data exacta de la seva mort. S. Miranda en l'entrada biogràfica d'aquest cardenal diu que va morir abans que Honori IV, el 3 d'abril de 1287 però en les notes de l'elecció papal de 1287-88 l'inclouen amb els cardenals que van morir durant la seu vacantGiordano Orsini†RomaCardenal-diacaDiaca de S. Eustachio12 març 1278Papa Nicolau IIIMort durant la seu vacant el 8 de setembre de 1287Hugh of Evesham†AnglaterraCardenal-prevereTítol de S. Lorenzo in Lucina12 abril 1281Papa Martí IVMort durant la seu vacant el 4 de setembre de 1287Gervais Jeancolet de Clinchamp†FrançaCardenal-prevereTítol de Ss. Silvestro e Martino ai Monti12 abril 1281Papa Martí IVMort durant la seu vacant el 15 de setembre de 1287Glusiano de Casate†MilàCardenal-prevereTítol de Ss. Marcellino e Pietro12 abril 1281Papa Martí IVMort durant la seu vacant el 8 d'abril de 1287Geoffroy de Bar†FrançaCardenal-prevereTítol de S. Susanna12 abril 1281Papa Martí IVMort durant la seu vacant el 21 d'agost de 1287
Referències
Bibliografia Bagliani, Agostino Paravincini, and Peterson, David S. 2000. The Pope's Body. University of Chicago Press. . Brooke, Rosalind B. 2006. The Image of St Francis: Responses to Sainthood in the Thirteenth Century. Cambridge University Press. . Darras, J. E., Spalding, M. J., and White, Charles Ignatius. 1898. A General History of the Catholic Church. P. J. Kennedy. Smith, Philip. 1892. The History of the Christian Church. Harper & Bros. Walsh, Michael J. 2003. The Conclave: A Sometimes Secret and Occasionally Bloody History of Papal Elections. Rowman & Littlefield. .
Categoria:Eleccions papals del segle XIII