miniatura|Divisions administratives de l'Alemanya nazi, 1944. miniatura|Alemanya, 1919-1937. miniatura|Gaue del NSDAP en 1926, 1928, 1933 i 1937. Després de la supressió dels Ländern (estats) individuals de la República de Weimar el 1934, els Gaue (Singular: Gau) eren les subdivisions administratives de facto de l'Alemanya nazi.

Els Gaue nazis es van formar el 1926 com a districtes del Partit Nazi dins dels diferents estats alemanys i províncies prussianes, tal com venien donades des de la fi la Primera Guerra Mundial.(en alemany) Die NS-Gaue, Deutsches Historisches Museum, accessed: 25 June 2008 Cada Gau tenia un responsable administratiu, el Gauleiter (traduït per cap del Gau). Tot i que els Ländern i províncies prussianes van continuar existint després del Llei Habilitant de 1933, la seva administració es va reduir a un òrgan rudimentari unit a les respectives administracions del Gau en el procés de la Gleichschaltung. En total, el 1934 Alemanya estava organitzada en 32 Gaue. A la fi de la II Guerra Mundial el 1945 el nombre de Gaue arribava a ser de 42The Organization of the Nazi Party & State The Nizkor Project, accesado: 25 June 2008

Les regions ocupades el 1938 tant per l'Anschluss [annexió] d'Àustria com pels acords de la Conferència de Múnic (els Sudets de Txecoslovàquia), com també la regió de Klaipéda o Memelland (a l'actual Lituània) in coirpoirada el març del 1939, com finalment també les àrees conquistades durant la Segona Guerra Mundial, van ser incorporades als Gaue existents o van ser organitzades en Reichsgaue, similars en tot a les Gaue excepte en el nom. En el Reichsgaue, el Gauleiter també ostentava la posició de Reichsstatthalter, la qual cosa formalment combinava les esferes del partit i del govern estatal.

Amb la fi de la guerra i la fixació de les noves fronteres arran de la Conferència de Potsdam (línia Oder-Neisse) Alemanya perdria tant els territoris annexionats a partir del 1938 com també els de Prússia Oriental, Pomerània i la Silèsia. Entre altres conseqüències, naixerien dos Estats alemanys que subsistiren fins a la re-unificació del 1990.

Gaue, Reichsgaue i Länder miniatura|Gau de Saxònia. Els Gaue van existir de forma paral·lela als estats germans, els Länder, i les províncies prussianes al llarg del període nazi. Pro forma, la divisió administrativa de l'Alemanya de Weimar va ser deixada de costat. El pla per abolir els Länder va ser finalment abandonat perquè Hitler va refusar realitzar reformes estructurals, la denominada Reichsreform (Reforma de l'Estat), tement que podrien importunar als líders locals del partit. Per les mateixes raons, els límits territorials dels Gaue van romandre sense modificacions dins d'Alemanya al llarg d'aquest període. Els Gaue sol van ser expandits per mitjà de l'addició de territoris ocupats després de 1938.(en alemany) Gau (NSDAP) - Kontinuität der Gaugliederung nach 1933, Historisches Lexikon Bayerns, accedit: 25 de junio de 2008 Mentre els Länder continuessin existint, el poder real a nivell local estava en mans dels Gauleiters, i no pas en els Ministres Presidents dels estats alemanys. Els Gauleiters eren directament designats per Hitler i només responien davant seu. En la pràctica, la interferència des de dalt era molt rara i, per tant, el seu poder era gairebé absolut.

Gaue establerts en 1934 Nom catalàNom alemanySeuFundatNotesBadenBadenKarlsruhe1934Format a partir de l'estat de Baden. De 1940-45 el Gau incloïa els ex departaments francesos del Baix Rin i Alt Rin com Baden-AlsàciaBayreuthBayreuthBayreuth1934Format amb part de l'estat de Baviera. Originalment denominat Gau de la Marca Oriental Bavaresa (Gau Bayrische Ostmark), reanomenat el 1942 com a Gau Bayreuth el 1942; també va incorporar part de Txecoslovàquia des del 1938.DüsseldorfDüsseldorfDüsseldorf1934Format per la meitat septentrional de la Província prussiana del RinPrússia OrientalOstpreußenKönigsberg1934Format de la Província de Prússia Oriental. Des de 1939 també incloïa territoris annexats de PolòniaHannover OrientalOst-HannoverLüneburg1934Format a partir de la part septentrional, central i oriental de la prussiana Província de HannoverElectorat de HessenKurhessenKassel1934Format a partir de la meitat nord de la província prussiana de Hessen-NassauColònia-AquisgràKöln-AachenColònia1934Format a partir de la part nord i central de la Província prussiana del RinEssenEssenEssen1934Format de la punta septentrional de la prussiana Província del RinFrancòniaFrankenNuremberg1934Format de part de l'estat de BavieraGran BerlínGroß-BerlinBerlín1934Format a partir de la província prussiana del Gran BerlínHalle-MerseburgHalle-MerseburgHalle1934Format a partir de la meitat meridional de la província prussiana de SaxòniaHamburgHamburgHamburg1934Format de part de l'estat d'HamburgHessen-NassauHessen-NassauFrankfurt del Main1934Format a partir de l'estat de Hessen i la part meridional de la província prussiana de Hessen-NassauCoblença-TrèverisKoblenz-TrierCoblenza1934Format a partir de la part meridional de la província prussiana del Rin. Reanomenat el 1942 com a Gau Moselland a partir de la incorporació de Luxemburg, ocupat pels nazis des del 1940Magdeburg-AnhaltMagdeburg-AnhaltDessau1934Format de l'Estat Lliure d'Anhalt i la meitat septentrional de la Província prussiana de SaxòniaMain-FrancòniaMainfrankenWürzburg1934Format de part de l'estat de BavieraMarca de BrandenburgMark BrandenburgBerlín1934Format a partir de la prussiana Província de BrandenburgMecklenburgMecklenburgSchwerin1934Format a partir de l'estats de Mecklenburg-Strelitz i Mecklenburg-SchwerinMunic-Alta BavieraMünchen-OberbayernMunic1934Format a partir de part de l'estat de BavieraPomeràniaPommernStettin1934Format de la província prussiana de PomeràniaSaar-PalatinatSaarpfalzNeustadt an der Weinstraße (1933–1935)Saarbrücken (1935–1945)1934Format pel Palatinat bavarès i del Saarland prussià. Reanomenat Gau Westmark el 1940 després de la incorporació de parts de la LorenaSaxòniaSachsenDresden1934Format a partir de l'estat de SaxòniaSlesvig-HolsteinSlesvig-HolsteinKiel1934Format a partir de la prussiana Província de Slesvig-Holstein, la Ciutat Lliure de Lübeck i el territori pertanyent a l'Estat Lliure d'OldenburgSilèsiaSchlesienBreslau1934Format a partir de les províncies prussianes d'Alta Silèsia (Oberschlesien) i de Baixa Silèsia (Niederschlesien), i a partir de 1939 també va incorporar parts de Polònia. El 1941 es va dividir el Gau en dos, seguint la divisió de les províncies.Hanover del Sud-BrunsvicSüdhannover-BraunschweigHannover1934Format per l'Estat Lliure de Brunsvic i les parts meridionals i occidentals de la província de HannoverSuàbiaSchwabenAugsburg1934Format a partir de part de l'estat de BavieraTuríngiaThüringenWeimar1934Format a partir de l'estat de Turíngia i de l'adjacent Província prussiana de Saxònia.Weser-EmsWeser-EmsOldenburg1934Format a partir de l'Estat Lliure d'Oldenburg (excloent els exclavaments perifèrics), l'estat de Bremen i l'extrem occidental de la prussiana Província de HannoverWestfàlia del NordWestfalen-NordMünster1934Format a partir de l'Estat Lliure de Lippe i la meitat septentrional de la prussiana Província de WestfàliaWestfàlia del SudWestfalen-SüdDortmund1934Format a partir de la meitat meridional de la prussiana Província de WestfàliaWürttemberg-HohenzollernWürttemberg-HohenzollernStuttgart1934Format per l'Estat Lliure Popular de Württemberg i la prussiana Província de Hohenzollern

Reichsgaue establerts els anys 1930 Nous Reichsgaue van ser fundats després del Anschluss (annexió) d'Àustria i de la incorporació dels Sudets després dels Acords de Múnic. Les parts meridionals de Txecoslovàquia també obtingudes en els Acords de Múnic no van formar part del Reichsgau Sudetenland, sinó que van ser incorporades a la part septentrional del Reichsgaue corresponent a l'antiga Àustria. Nom catalàNom alemanySeuFundatNotesCarintiaKärntenKlagenfurt1938Format a partir dels antics estats federals d'Àustria, Carintia i Tirol de l'Est, incloent des de 1941 parts d'Eslovènia (Alta Carniola).Baix DanubiNiederdonauKrems an der Donau No obstant això, el 1943 durant una vista de Hitler a l'esmentat Gau, li va assegurar al líder del Gau, Hugo Jury, que la capital seria Brünn (Brno) en un futur proper.Bryant, C.C. (2007). Prague in black: Nazi rule and Czech nationalism, Harvard University Press, , p. 1251938Format a partir de l'antic estat federal austríac de Baixa Àustria i la part nord de Burgenland; incloses des de 1939 van ser parts de Moràvia meridional.Alt DanubiOberdonauLinz1938Format a partir de l'antic estat federal d'Alta Àustria i de Ausseerland, una part de Estiria; incloent a partir de 1939 parts de la Bohèmia meridional.SalzburgSalzburgSalzburg1938Format a partir de l'antic estat federal austríac de SalzburgSudetsSudetenlandReichenberg1938Format a partir dels territoris germano-parlants de Txecoslovàquia que es varen incorporar al III Reich d'acord amb la Conferència de Múnic.EstíriaSteiermarkGraz1938Format a partir de l'antic estat federal austríac d'Estiria i la part meridional de Burgenland; inclou des del 1941 parts d'Eslovènia (Baixa Estiria)Tirol-VorarlbergTirol-VorarlbergInnsbruck1938Format de l'antic estat federal austríac de Vorarlberg i la part septentrional del TirolVienaWienViena1938Format per l'antic estat federal austríac de Viena i parts que envoltaven l'antiga Baixa Àustria

Reichsgaue establerts durant la Segona Guerra Mundial Dels territoris annexionats de Polònia i la Ciutat Lliure de Danzig en 1939, es van crear el Reichsgau de Wartheland i de Danzig-Prússia Occidental. Per la seva banda, els territoris polonesos que no pertanyien aquests dos Reicghgaue s'integraven als Gau de Prússia Oriental i de Silèsia. El Gran Ducat de Luxemburg, així com Alsàcia-Lorena, arrabassada a la França al 1940, van ser adjuntats als Gaue sud-occidentals fronterers de l'Alemanya nazi. Dos Reichsgaue més a Bèlgica es van establir en 1944, i es van annexar de iure a Alemanya. Nom catalàNom alemanySeuFundatNotesDanzig-Prússia OccidentalDanzig–WestpreußenDanzig1939Format a la Ciutat Lliure de Danzig i la regió polonesa del Voivodat de Pomerània, que van ser tots dos ocupats per Alemanya el 1939, així com el territori alemany del Regierungsbezirk de Prússia Occidental, que pertanyia a Prússia Oriental.FlandesFlandernAnvers1944Format a la Regió flamenca de Bèlgica, que comprenia les províncies de parla flamenc d'Anvers, Limburg, Flandes Oriental, Flandes Occidental, els suburbis de Brussel·les (excepte la ciutat de Brussel·les mateixa), i els suburbis de Lovaina a la llavors província de Brabant (avui dia província de Brabant flamenc).ValòniaWallonienNamur1944Formada a la Regió valona de Bèlgica, comprenia les províncies francòfones de Hainaut, Lieja excepte els cantons de Eupen, Malmedy i Sankt Vith, Luxemburg, Namur, i els suburbis de Nivelles a la contemporània província de Brabant (ara part de la separada província de Brabant való).WarthelandWarthelandPosen (Poznan)1939Format al principi a la regió polonesa del Voivodat de Poznań i en regions incorporades dels voivodats al seu al voltant després de l'ocupació alemanya de Polònia

Auslandsgau Existia també un Gau extraterritorial anomenat Auslandsorganisation (Organització d'estrangeria) per als membres transoceànics. La seva seu era a Berlín. Aquest Auslandsgau (Gau estranger) era considerat el Gau número 43 de l'Alemanya nazi.

Zones operacionals