Lesclavitud sexual és una de les formes d'esclavitud del que genera un moviment econòmic diari de grans dimensions i que compta amb milers de víctimes en el camí.
La violència contra les dones i les nenes és, probablement, la violació dels Drets Humans més habitual, i que afecta a un nombre més gran de persones.
La declaració dels Drets Humans de 1948, en l'article 4, estipula que:
"Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: l'esclavitud i el tràfic són prohibits en totes llurs formes".
Definició Lesclavitud sexual s'entén com la coacció i restricció de la llibertat de persones per a la realització de pràctiques sexuals diferents: Prostitució forçosa. Esclavitud sexual individual. Esclavitud ritual, de vegades associada amb pràctiques religioses tradicionals. Esclavitud primàriament amb finalitats no sexuals, on el sexe és comú o permissible.
En general, quan es parla de la naturalesa de l'esclavitud es fa referència que l'esclau està disponible per al seu ús sexual, i els costums socials i la protecció legal, que normalment limitarien les accions d'un propietari d'esclaus, deixen de tenir efecte en aquest context. Per exemple, el sexe extra conjugal entre un home casat i una esclava no era considerat adulteri en la majoria de les societats que acceptaven l'esclavitud. Les dones esclaves corrien el risc màxim d'abús i esclavitud sexual.
Les expressions "esclau sexual" i "esclavitud sexual consentida" són usades de vegades en BDSM referint-se a un acord consensual entre companys sexuals.
Causes Lesclavitud sexual és un fenomen multicausal, que conjuga factors econòmics, culturals, psicològics, socials, familiars i afectius. Entre algunes de les seves causes s'anomenen les següents: estratègies de supervivència de les víctimes i les seves famílies, les incompetències parterals, els dèficits en l'àmbit educacional, expectatives consumistes, migracions, la discriminació de gènere, problemàtiques que afecten en l'àmbit familiar com la violència familiar, l'abús sexual, les noves tecnologies, així com el maltracte i el treball infantil o la situació del carrer.
Aquesta esclavitud sexual es causada, en gran part, per la desigualtat de gènere, la qual permet que la demanda d'esclaus sexuals prosperi per la falsa creença que no hi ha dany o delicte en comprar els cossos de dones o nenes.
Totes les formes d'esclavitud tenen característiques comunes: els esclaus són forçats a treballar, són propietat o estan controlats per una altra persona, són deshumanitzats i tractats com a mercaderies, i forçats física i psicològicament i incapaços de escapar.
Conseqüències Les conseqüències per tota persona que és víctima d'esclavitud sexual són de tipus físic i de tipus psicologic; tot i així, quan es tracta de nens o nenes les conseqüències són molt més severes degut a l'escàs desenvolupament físic i emocional dels menors per tolerar aquests abusos.
Conseqüències físiques Risc de mort prematura: per l'ambient depriment, violent, de drogoaddicció i depravació que existeix en els prostíbuls, el risc d'una mort prematura acompanya permanentment a les persones explotades.
Malalties de transmissió sexual: l'VIH, sífilis, gonorrea, herpes, hepatitis. Així i tot, diverses de les malalties de transmissió sexual poden ser curades, si són tractades a temps, però les condicions d'esclavitud fan que aquestes es tornin incurables, ja que les persones no són traslladades a cap centre assistencial perquè siguin ateses. Tot, per evitar que els metges o infermeres tinguin coneixement de l'abús sexual que es fa d'aquesta, i que puguin denunciar aquest fet.
Lesions permanents
Embarassos no desitjats: donada la naturalesa de l'activitat, existeix permanentment el risc d'embaràs, el qual sempre tindrà un final tràgic. Pot acabar en avortament, o amb el naixement del nen que segurament també serà explotat.
Conseqüències psicològiques Són aquestes efectes molt més dolorosos que els efectes físics perquè encara que lesclavitud sexual pari, la persona ha estat condemnada a patir permanentment la deformació del seu desenvolupament i se li ha negat la possibilitat de realitzar-se plenament com a ésser humà i com a ciutadà.
Entre els danys psicològics es poden mencionar: Sentiment de culpa: degut a la indiferència de l'Estat i de tota la societat, moltes vegades el propi explotat se sent culpable, a més, l'explotació distorsiona el comportament de la persona i la seva manera d'entendre el sexe. Autoestima desequilibrada: aquesta conducta acompanyarà a la víctima durant tota la seva vida, ja que els danys han marcat la seva constitució psicològica. Odi contra la societat: pel fet de ser destrossats els valors de la persona explotada sexualment quedarà el ressentiment cap a la societat i la delinqüència com a única forma possible de supervivència. Resignació: en molts casos, encara que l'esclavitud acabi, la víctima es resigna a continuar en aquell ambient o la necessitat econòmica també l'obliga a intentar suïcidar-se.
Conseqüències per a la societat En el problema de lesclavitud sexual existeix també conseqüències culturals o socials perquè afecta a la societat en el seu conjunt. Es formen cercles viciosos d'abusos i explotació: molts dels explotadors també han estat víctimes d'explotació i abús sexual, que posteriorment repeteixen les agressions, per la qual cosa és en la societat on s'incuba l'arrel del problema. Les víctimes constitueixen un grup nombrós. És un problema que es multiplica.
Aspectes rellevants Abordar el fenomen de la prostitució en tota la seva complexitat social. Diferenciar entre la prostitució exercida voluntàriament i la tracta amb finalitats d'explotació sexual o la prostitució forçosa. Fer visibles a les persones que es lucren i/o delinqueixen a través de la prostitució així com als usuaris que la fan possible, retirant el focus mediàtic de les dones que l'exerceixen. Respectar la dignitat i la llibertat de les dones que exerceixen la prostitució i rebutjar els discursos que atempten en contra. Evitar la reproducció de mites i/o estereotips sobre la prostitució. No avançar, ni fer sensacionalisme o apologia entorn de la prostitució. No relacionar la prostitució amb la delinqüència, la inseguretat i l'incivisme, evitant situar, per defecte, les notícies en la secció de successos. Utilitzar fonts d'informació especialitzades, donant veu autoritària a les dones que exerceixen la prostitució. Respectar la decisió de les dones que exerceixen la prostitució en relació amb la difusió de la seva identitat i imatge. Evitar que puguin ser identificades sense el seu consentiment. Fer un ús no sexista de la llengua, tractant de manera equitativa als diferents subjectes implicats. Efectuar la rectificació de qualsevol informació errònia publicada. Promoure el rol dels gabinets de comunicació com a font d'informació específica per a la contextualització de les notícies. Oferir formació en matèria de gènere, prostitució i tracta amb finalitats d'explotació sexual al col·lectiu de professionals de la comunicació i a estudiants de l'àmbit universitari. Impulsar la recerca i la difusió sobre el fenomen de la prostitució i la tracta amb finalitats d'explotació sexual. Difondre i fer seguiment de l'impacte d'aquestes recomanacions.
Tipus Avui l'esclavitud presenta diferents formes, una de les que predomina és l'esclavitud en la prostitució. Les noies, fins i tot menors d'edat, són tretes de casa seva i enviades a altres ciutats o països, amb la falsa promesa que treballaran com a models, treballadores de la neteja o similar. Tot i així, no és l'única forma desclavitud sexual.
Quan parlem desclavitud sexual podem fer referència a tres formes diferents: Esclavitud sexual de les dones treballadores sexuals. Esclavitud sexual derivada de la migració, etnicitat i violència sexual. Esclavitud sexual derivada de conflictes armats.
Treballadores sexuals La prostitució és un negoci que involucra transicions en dos mercats: un mercat real i un mercat clandestí.
El mercat real s'expressa des de la negociació de la prestació de serveis sexuals acordats entre la prostituta i el client. L'acord realitzat es manté en secret, implícit en l'acord, el que assegura al client el silenci de la prostituta. En general, els homes prefereixen que ningú sàpiga que compren aquest tipus de serveis, perquè l'explotació comercial de la prostitució és il·lícita i s'estigmatitza i censura.
El mercat clandestí es relaciona amb l'explotació o facilitació de la prostituta, que es sol dur a terme en cases de massatges, saunes, prostíbuls, entre d'altres; amb divulgació massiva i constant en els classificats dels diaris, pagines web i revistes dirigides al públic masculí. Aquests tenen com a atractiu principal la prostitució de dones, la qual promou l'objectivació de la figura femenina, ja que és vista com una mercaderia.
Ambdós mercats inclouen originalment a dues persones, caracteritzades com una pobre, la venedora o prostituta, i l'altra, de millors condicions i poder de compra, que és el comprador. En algunes situacions, enter la venedora i el comprador sorgeix una tercera figura que, en la transició comercial, és representada per l'intermediari, facilitador, proxeneta, el qual actuen sols o organitzats en xarxes. La xarxa forma part de les emprenedories que tenen com a fi l'explotació de la prostitució, també és comuna l'associació d'altres activitats relacionades amb el món del crim.
Aquesta prostitució s'entén com una de les formes més extremes de violència contra les dones, és una ficció parlar d'un contracte sexual com si fos un contracte laboral, quan les relacions entre dones i homes són asimètriques respecte a domini i opressió. Denominar treball a aquesta practica és legitimitzar, naturalitzar la venda de persones per al consum sexual.
Migració, etnicitat i violències sexuals El tràfic de persones i, particularment, de dones és una activitat present a la història de la humanitat. Milers d'éssers humans han estat objecte d'aquesta inhumana activitat, i sent esclavitzats han enriquit a altres éssers humans, en el cas de dones a més del seu tràfic i comerç han estat lligats a la seva objectivació sexual.
El tràfic de dones ha estat conegut com tracta de blanques, degut a la magnitud de les atrocitats comeses al voltant del tràfic de dones europees, llatinoamericanes, asiàtiques, africanes, que es coneix com a “tràfic de persones”.
Amb freqüència es fan distincions i diferències entre migració i tràfic, vinculant la primera, a activitats del mercat laboral, com el servei domèstic per exemple. D'altra banda, es realitza una associació entre tràfic i prostitució, i així mateix en l'imaginari col·lectiu s'associa comunament aquesta activitat a màfies, que utilitzant la violència participen en l'èxode de dones per exercir la prostitució. No obstant, és necessari aclarir que la migració amb finals de prostitució no està sempre lligada al tràfic de dones, tot i que un gran nombre de casos si està vinculada a pràctiques d'explotació. D'altra banda, la migració de persones que cerquen inserció en el marcat laboral i en activitats diferents a la prostitució, tampoc està exempta del contacte amb xarxes o persones amb fins lucratius que es beneficien de l'èxode i explotació d'éssers humans.
Violències sexuals i conflicte armat La violència sexual és un fenomen estès en molts conflictes armats. Tot i així, s'ha desmentit la idea que està present en tots els conflictes armats i que hi pot haver oscil·lacions. Així, durant algunes fases d'un mateix conflicte poden resignar-se elevats nivells de violència sexual mentre que en altres moments pot succeir que aquesta violència no s'utilitzi. Es tracta per tant d'un fenomen que està àmpliament estès en alguns conflictes, en els que s'han registrat alts nivells de violència sexual, mentre que en altres pràcticament no existeix constància de la seva utilització per parts dels actors armats.