miniatura|Fragment del Septizodium en un gravat de 1582 Lelecció papal de 1241 fou convocada després de la mort de Gregori IX i s'allargà del 21 de setembre al 25 d'octubre de 1241.August Potthast, Regesta pontificum Romanorum I, p. 940. S'acabà amb l'elecció del cardenal Goffredo da Castiglione, que va prendre el nom de Celestí IV. L'elecció va tenir lloc durant la primera de les diverses prolongades seus vacants que hi va haver a l'edat mitjana, i com les altres es va caracteritzar per disputes entre els papes i el Sacre Imperi Romanogermànic. Específicament, l'elecció es va celebrar durant la guerra entre Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic contra la Lliga Llombarda i el difunt pontífex, Gregori IX, amb Itàlia dividia entre les faccions que estaven amb el papa i les que estaven amb l'imperi, en el que es coneix com la dispunta entre güelfs i gibel·lins.
Durant la seu vacant, Frederic II va envoltar Roma amb els seus exèrcits i va bloquejar l'arribada de diversos cardenals electors hostils als seus interessos. Incapaços d'arribar a un consens, els cardenals foren tancats al monestir anomenat Septizodium per funcionaris civils romans, fins que finalment es van decidir per un dels cardenals més grans i febles. Les condicions de salubritat de la construcció sembla que podrien hagut contribuït a la mort d'un dels papables i fins i tot a la mort de Celestí IV molt poc després de la seva elecció. Després de la mort de Celestí IV la guerra a la península es va reprendre i els cardenals van estar dispersats durant més d'un any i mig abans de reunir-se a Anagni per elegir Innocenci IV.
El segrest forçat dels cardenals durant l'elecció fou històricament significant, i juntament amb altres eleccions del va contribuir al desenvolupament del conclave.
Context miniatura|Els cardenals estaven dividits en dues faccions a favor i en contra de l'emperador romà Frederic II.
El papat de Gregori IX (1227–1241) i el regne de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic es van trobar en un moment en què els antics conflictes sentenaris entre els papes i els emperadors estaven arribant a un punt crític. Tot i que Frederic II tenia algunes tropes dedicades a la fallida Cinquena croada, havia decidit no liderar-les personalment, el que va consternar l'església. Després del seu matrimoni amb Isabel II de Jerusalem, sí que va participar en la Sisena Croada, però després va abandonar el viatge i va tornar a Itàlia, per un conjunt de raons polítiques, econòmiques i militars. Això va servir com a pretext per la seva excomunió per Gregori IX, i per agreujar l'enfrontament amb noves escaramusses entre els qui donaven suport al papa i els qui estaven amb l'emperadordor, els güelfs i gibel·lins, a través de la península Itàlica, particularment a la Llombardia. Abans de la seva mort, Gregori IX va convocar un sínode per denunciar Frederic II, i l'emperador havia fet tot el possible per interrompre la reunió, incloent l'empresonament i la captura de prelats i cardenals.
El conclave es va dur a terme sota l'amenaça de l'exèrcit de Frederic II, que va marxar a la Pulla com un gest per mostrar que l'emperador feia la guerra contra Gregori IX i no contra l'Església, tot i que després també s'enfrontaria amb Celestí IV.Gregorovius, 1906, p. 218. Dos cardenals havien estat enviats a Anglaterra (Oddo de Monferrato) i França (Giacomo da Pecorara, OCist.), per tal de reunir els bisbes i altres prelats per assistir a la convocatòria del papa Gregori. Com que Frederic i la seva armada eren a la plana de la Llombardia i la Toscana, els viatgers havien de fer el trajecte per mar. Dos cardenals van preparar la travessia a Niça i Gènova, i malgrat les advertències dels genovesos, van insistir en partir. La flota de Frederic els va trobar a la petita illa de Giglio el 3 de maig de 1241, i va arrestar gran part de la tripulació, incloent els dos cardenals, el legat del papa a Llombardia, i els arquebisbes de Rouen, Bordeaus, i Auxerre; el bisbe de Nimes, Carcassona, Agde, Pavia, Asti i Tortona; els abats del Cluny, Citeaux, Clairvaux, Pietas-Dei i Fiscanensis. Van ser enviats per ser empresonats al Regne de Nàpols.
L'elecció es va celebrar al Septizodium, a prop del Clivus Scauri, un antic complex que s'havia convertit en un monestir. Però els cardenals no es van reunir exactament al Septizodium, que era un nimfeu del que el 1241 estava gairebé totalment enrunat, i on mai hi havien hagut habitacions properes. De fet es tractava simplement d'una font d'aigua, sense habitacions ni sostre. Per accedir als pisos superiors s'havia de fer servir una escala de fusta, i no hi ha senyals de cap altra construcció vinculada a aquesta façana.L. Richardson: New Topographical Dictionary of Ancient Rome (Baltimore 1992), p. 349-350 No obstant, se sap que molt a prop l'emperador Heliogabalus havia construït el recinte del Saepta Solis, als peus d'un carrer anomenat Clivus Scauri. Aquest espai anomenat Saepta Solis, or Septasolium, va ser on se celebrà l'elecció.J. Watterich, Pontificum Romanorum Vitae II, 185The Septasolium (Saepta Solis)
Els cardenals foren confinats pel senador Matteo Rosso Orsini, pare de Giovanni Caetano Orsini (Papa Nicholau III),Augustin Demski, Papst Nikolaus III, Eine Monographie (Münster 1903), p. 2-5. que havia estat nomenat pel papa Gregori IX.Karla Mallette, The Kingdom of Sicily, 1100-1250: A Literary History (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2011), esp. p. 45-54. Les condicions de l'elecció són descrites per un autor contemporani hostil als Orsini, que estaven estressats, amb l'orina dels guardes a les golfes degotant dins la cambra de l'elecció juntament amb la pluja.Abulafia, 1988, p. 350. Testimoni publicat per K. Hampe el 1913 El confinament forçat al Saepta Solis va durar les últimes dues setmanes del conclave.Bordihn, 2005, p. 376. Sovint s'ha al·legat que els ciutadans de roma, molestos amb els rumors que no s'elegiria cap cardenal, van amenaçar de desenterrar el cos del papa Gregori IX i portar-lo al Saepta Solis amb els cardinals. Un altre relat indica que el mateix Orsini va amenaçar amb mostrar el cos del papa anterior públicament.
Electors Segons diversos relats, el Col·legi de Cardenals a la mort de Gregori IX estava format per entre 12 i 14 cardenals.Salvador Miranda Elecció de 1241 i K. Eubel, Hierarchia Catholica, vol. I, p. 6. Però finalment només votaren 10 cardenals.Kington-Oliphant, 1862, p. 303. En el moment de la mort de Gregori IX, la majoria dels cardenals electors que havien pres part en l'elecció estaven a Roma, i els dos cardenals empresonats per Frederic II encara estaven captius a Nàpols. Els dos cardenals havien estat detinguts al mar per galeres Genoveses,Williams, 1908, p. 511. mentre es dirigien al concili ecumènic que Gregori IX havia convocat per la Pasqua de Resurrecció de 1241 per denunciar Frederic II.Baumgartner, 2003, p. 35.Ullmann and Garnett, 2006, p. 259. No obstant, el cardenal Colonna estava a prop de Palestrina quan el papa va morir. Va tenir una discussió desagradable amb Gregory IX, i es va apartar de la Curia. Hauria estat consultor de l'Emperador Frederic. Quan Gregori va morir, l'Emperador, que estava amb les seves tropes a Grottaferrata, va donar permís a tots els cardenals de fora de Roma per tornar.Ryccardus de S. Germano, p. 381, lines 29-30 i Gasquet, 1905, p. 199.
Elector Origen Orde Títol Elevat Elevador NotesRaynaldus de' Conti JenneA. Paravacini-Bagliani, Cardinali di Curia e 'familiae' cardializie dal 1227 al 1254 I (Padua, 1972), p. 41-53.Cardenal-bisbeBisbe d'Ostia i Velletri18 setembre 1227Papa Gregori IX futur Papa Alexandre IVRomano Bonaventura RomàCardenal-bisbeBisbe de Porto i Santa Rufina1216Papa Innocenci IIINo s'ha de confondre amb Bonaventura de BagnoregioGoffredo da Castiglione MilàCardenal-bisbeBisbe de Sabina18 setembre 1227Papa Gregori IXElegit Papa Celestí IVStefano de Normandis dei Conti RomaCardenal-prevereTítol de S. Maria in Trastevere1216Papa Innocenci IIIArxipreste de la Basílica Vaticana; nebot d'Innocenci IIIGiovanni Colonna RomaCardenal-prevereTítol de S. Prassede18 febrer 1212Papa Innocenci IIIEl primer cardenal ColonnaSinibaldo FieschiLavagna, GènovaCardenal-prevereTítol de S. Lorenzo in Lucina18 setembre 1227Papa Gregori IXFutur Papa Innocenci IVRainiero Capocci, O.Cist.TodiCardenal-diacaDiaca de S. Maria in Cosmedin1216Papa Innocenci IIIProtodiaca del Col·legi de CardenalsGil TorresEspanyaCardenal-diacaDiaca de Ss. Cosma e DamianoDesembre 1216Honori IIIRiccardo Annibaldi RomaCardenal-diacaDiaca de S. Angelo in Pescheria1237Papa Gregori IXRector de Campanya i Marítima, nebot del cardenal Rinaldo Conti de SegniRobert Somercotes AnglaterraCardenal-diacaDiaca de S. Eustachio1238Papa Gregori IXMort durant la seu vacant el 26 setembre 1241
Absents Elector Origen Orde Títol Elevat Elevador NotesGiacomo da Pecorara, O.Cist.PiacenzaCardenal-bisbeBisbe de Palestrina5 setembre 1231Papa Gregori IXPresoner de Frederic IIOddone di MonferratoMontferratCardenal-diacaDiaca de S. Nicola in Carcere Tulliano18 setembre 1227Papa Gregori IXPresoner de Frederic II, alliberat temporalment per participar en l'elecció.Tommaso da Capua CapuaCardenal-prevereTítol de S. Sabina1216Papa Innocenci IIIPenitenciari major i protoprevere del Col·legi Cardenalici. Hi ha dubtes sobre la seva participació perquè podria haver mort el 1239.Ryccardus de S. Germano, Chronica, in G. Pertz (ed.), Monumenta Germaniae Historica Volume 19, 378. A. Paravicini Bagliani, Cardinali di curia e "familiae" cardinalizie I (Padova: Antenore 1972), p. 13. Cf. S. Miranda: Cardinal Tommaso da Capua (note 2) Pere de Capua el JoveAmalfiCardenal-diacaDiaca de S. Girogio in Velabro1219Honori IIIPodria haver mort ca. 1236-1241.A. Paravicini Bagliani, Cardinali di curia e "familiae" cardinalizie. Dal 1227 al 1254, I, p. 16.
Conseqüències miniatura|esquerra|Fieschi fou posteriorment el papa Innocenci IV… miniatura|...i Conti el papa Alexandre IV; ambdós formaven part de la facció que s'oposava a Frederic II.
Celestí IV va morir el diumenge 10 de novembre de 1241, només 17 dies després de la seva elecció, morint fins i tot abans de ser coronat.Michaud and Robson, 1881, p. 296. Pot ser que la causa de la mort fos una disenteria que hauria contret al Septizodium, però aquest punt s'ha posat en dubte perquè no hi ha fonts contemporànies que en parlin. S'ha especulat que Clestí IV va viure més anys perquè va fer tot el que va poder per intentar ser amigable amb l'emperador.Henderson, 1894, p. 385.
El papa Celestí va ser enterrat el dia després de la seva mort, segons el costum. Però durant les hores prèvies al funeral, alguns cardenals van marxar de la ciutat i es van dirigir a Anagni, la casa del cardenal Rinaldo dei Conti di Segni. Mateu de París exposa que només sis o set cardenals es van quedar a la ciutat.Kington-Oliphant, 1862, p. 304.Mateu de París, Volume IV, p. 194 Luard. Butler, 1906, p. 290. El cardenal Colonna, no obstant, va ser detingut pel poble romà, que donava suport als Orsini, i empresonat per la seva proximitat al rei Frederic.