miniatura|Tràfic d'esclaus en el campament dels eslaus orientals, pintura de Serguei Ivanov. Lesclavitud havia acabat pràcticament a l'Europa occidental l'any 1000, substituïda per la servitud. Va romandre més temps a Anglaterra i en els àmbits relacionats amb el món musulmà, on l'esclavitud va continuar. Les regles de l'església van suprimir l'esclavització per als cristians. La majoria dels historiadors argumenten que el canvi va ser força brusc prop de l'any 1000, però alguns descriuen una transició gradual des de l'any 300 fins a l'any 1000.Seymour Drescher and Stanley L. Engerman, eds. A Historical Guide to World Slavery (1998) p. 197–200
Les principals llengües europees, utilitzen variacions de la paraula «esclau» amb referència als treballadors eslaus de Constantinoble.
Inici de l'Edat mitjana miniatura|Vestits d'esclaus o serfs, dels segles VI al XII, recollits per H. de Vielcastel, en documents originals de les grans biblioteques d'Europa.
El caos que va seguir les invasions bàrbares de l'Imperi Romà va fer la presa d'esclaus habituals en tot Europa a l'edat mitjana. Les pràctiques romanes van continuar en moltes àrees i les lleis germàniques van incloure disposicions relatives l'esclavització dels criminals, com quan el Codi de Recesvint va prescriure l'esclavitud per a aquells que no podien pagar la sanció pel seu delicte, i també com a càstig per altres crims., , i Aquests delinqüents es convertirien en esclaus de les seves víctimes, sovint amb la pèrdua dels seus béns.
A mesura que aquests pobles van ser cristianitzats, l'església va treballar activament per reduir la pràctica de mantenir els religiosos en captivitat. Patrici d'Irlanda, que ell mateix va ser capturat i esclavitzat, va protestar, en la seva carta als soldats de Coroticus, contra un atac que va esclavitzar als acabats de batejar cristians. La restauració de l'ordre i el poder creixent de l'església van transmutar lentament el sistema d'esclaus romans de Dioclecià en la servitud.
Un altre factor important va ser l'ascens de Bathilda d'Ascània, reina dels francs, que havia estat esclavitzada abans de casar-se amb Clodoveu II. Quan es va convertir en regent, el seu govern va proscriure el comerç d'esclaus cristians de tot l'imperi merovingi.
Prop del 10% de la població d'Anglaterra, registrats al llibre de Domesday (1086) eren esclaus, encara que la servitud per deutes i l'esclavitud dels cristians anglesos van ser discontinuats després de la conquesta normanda d'Anglaterra del 1066. És difícil estar segur sobre el nombre d'esclaus, ja que l'antiga paraula romana per a esclau (servus) va continuar aplicant-se a persones amb un estat que més tard s'anomenaria serf.
Tràfic d'esclaus La demanda del món islàmic va dominar el comerç d'esclaus en l'Europa medieval.Slavery, Slave Trade. ed. Strayer, Joseph R. Dictionary of the Middle Ages. Volume 11. Nova York: Scribner, 1982. Historical survey The international slave tradeArabs and Slave Trade Durant la major part de les vegades, la venda d'esclaus cristians als no-cristians va estar prohibida. Al Pactum Lotharii del 840 entre la República de Venècia i l'Imperi Carolingi, Venècia va prometre no comprar esclaus cristians a l'imperi, i no vendre esclaus cristians a musulmans.Il pactum Lotharii del 840 Cessi, Roberto. (1939 - 1940) - In: Atti. Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti, Classe di Scienze Morali e Lettere Ser. 2, vol. 99 (1939-40) p. 11–49 L'Església va prohibir l'exportació d'esclaus cristians a terres no cristianes, per exemple, al Concili de Coblença de l'any 922, al Concili de Londres de 1102, i al Concili d'Armagh de 1171.Medieval Sourcebook: Decrees on Sale of Unfree Christians, c. 922-1171
Com a resultat, la majoria dels comerciants d'esclaus cristians es van centrar en moure als esclaus d'àrees no cristianes a l'Espanya musulmana, l'Àfrica del Nord i l'Orient Mitjà, fins i tot els comerciants no cristians, encara que no estaven obligats per les regles de l'Església, es van centrar en mercats musulmans. Els dírhams de plata àrabs, presumiblement intercanviats per esclaus, són abundants en l'Europa de l'est i sud de Suècia, indicant les rutes comercials del territori musulmà.Jankowiak, Marek. Dirhams for slaves. Investigating the Slavic slave trade in the tenth century.
Comerciants italians Pel regnat del papa Zacaries (741-752), Venècia havia establert un pròsper comerç d'esclaus, la compra a Itàlia, entre d'altres llocs, i la venda als àrabs de l'Àfrica del Nord -Zacaries segons els informes va prohibir aquest tipus tràfic fora de Roma-.Duchesne, Louis Marie Olivier. XCIII Zacharias (741-752). Le Liber pontificalis; texte, introduction et commentaire par L. Duchesne (Volume 1). 1886. p. 426–439. Available on archive.orgPope St. Zachary. New Advent: Catholic EncyclopediaReverend Alban Butler. St. Zachary, Pope and Confessor. The Lives of the Saints, Volume 3. 1866. Quan es va prohibir la venda dels cristians als musulmans (pactum Lotharii), els venecians van començar a vendre eslaus i d'altres esclaus no cristians d'Europa de l'Est en un nombre més gran. Caravanes d'esclaus viatjaven d'Europa de l'Est, a través dels passos alpins d'Àustria, per arribar a Venècia. Un document dels peatges pagats a Raffelstetten (903-906), a prop de St. Florian en el Danubi, descriu aquest tipus de comerciants. Alguns d'ells eren també eslaus, de Bohèmia i la Rússia de Kíev. Havien vingut de Kiev a través de Przemyśl, Cracòvia, Praga i Bohèmia. El mateix document registra a les esclaves en un tremís -al voltant de 1,5 grams d'or o aproximadament 1/3 d'un dinar- i els esclaus barons, que eren més nombrosos, en una saiga -que és molt menys -.MGH, Leges, Capitularia regum Francorum, II, ed. by A. Boretius, Hanovre, 1890, p. 250–252 (available on-line). Els eunucs eren especialment valuosos, i «cases de castració» van sorgir a Venècia, així com d'altres mercats prominents d'esclaus, per satisfer aquesta demanda.Mary A. Valante, Castrating Monks: Vikings, the Slave Trade, and the Value of Eunuchs, in 'Castration and Culture in the Middle Ages' ed. Larissa Tracy
Venècia estava lluny de ser l'únic centre de comerç d'esclaus a Itàlia. Sud d'Itàlia es va jactar d'esclaus procedents de regions distants, incloent Llombardia, Grècia, Bulgària, Armènia i regions eslaves. Durant els segles i , Amalfi va ser un important exportador d'esclaus de l'Àfrica del Nord. Gènova, juntament amb Venècia, dominava el comerç al Mediterrani oriental a començaments del , i a la mar Negra en el . Venien eslaus bàltics i esclaus, així com georgians, turcs i d'altres grups ètnics de la Mar Negra i el Caucas, als països musulmans de l'Orient Mitjà.Christian Slaves, Muslim Masters: White Slavery in the Mediterranean, the Barbary Coast and Italy, 1500–1800. Robert Davis (2004). p.45. Gènova va aconseguir principalment el tràfic d'esclaus de Crimea als mamelucs d'Egipte, fins al , quan es va augmentar el control de Venècia sobre el Mediterrani oriental i va aconseguir dominar aquest mercat.Janet L. Abu-Lughod, Before European Hegemony: The World System A.D. 1250-1350 Oxford University Press Entre 1414 i 1423, es van vendre almenys uns 10.000 esclaus a Venècia.Rawlins, Gregory J.E. Rebooting Reality — Chapter 2, Labor (archive from desembre 23, 2008)
Comerciants jueus Els documents dels comerciants d'esclaus jueus daten almenys de l'any 492, quan el papa Gelasi I els va permetre importar esclaus no cristians a Itàlia, a petició d'un amic jueu.Graetz, H. History of the Jews, volume 3: Chapter 2, Jews in Europe, Filadèlfia, The Jewish Publication Society of America, 1894 Abrahams, Israel. Jewish Life in the Middle Ages. Nova York. The Macmillan Company, 1919. p. 98-100 Slave-Trade, Jewish Encyclopedia A la fi del i començament del VII, els jueus s'havien convertit en els principals comerciants d'esclaus a Itàlia, i estaven també actius en territoris gaèlics. El papa Gregori el Gran va emetre una prohibició per als jueus que posseïen esclaus cristians, per evitar que els esclaus es convertissin al judaisme.Epistles of Saint Gregory the Great, Book IX 109-110, Book IV 21, Book IX 36 Als segles i , els comerciants jueus, eren una força important en el comerç d'esclaus en tot el continent.Slave Trade. Jewish EncyclopediaOlivia Remie Constable (1996). Trade and Traders in Muslim Spain: The Commercial Realignment of the Iberian Peninsula, 900–1500. Cambridge University Press. p. 203-204.
Els jueus van ser un dels pocs grups que podien moure's i comerciar entre el món cristià i l'islamita. El geògraf Ibn Khurradàdhbih va observar i va registrar les rutes dels comerciants jueus en el seu Llibre de Rutes i Regnes del sud de França a Espanya, portant -entre altres coses- esclaves, esclaus eunucs i joves esclaus. També assenyala que els jueus que compraven esclaus eslaus a Praga.تأليف : ابن خرداذبه المسالك والممالك Les cartes d'Agobard de Lió, arquebisbe de Lió (816-840),Anna Beth Langenwalter, AGOBARD OF LYON: AN EXPLORATION OF CAROLINGIAN JEWISH-CHRISTIAN RELATIONS. Ph.D. Thesis, pàg. 28 Radl, Karl. An English Translation of Agobard of Lyon 'De Baptismo Judaicorum Mancipiorum' 24 març 2013 North, W.L. Medieval Sourcebook: Agobard of Lyon: On the Insolence of the Jews To Louis the Pious (826/827) North, W.L. Medieval Sourcebook: Agobard of Lyon: On the Baptism of Slaves Belonging to Jews (to Adalard, Wala, and Helisachar) ] els actes d'emperador Lluís el Pietós,Thegan of Trier, Gesta Hludowici imperatoris, tr. Ernst TrempVita Hludovici i el LXXV Concili de Meaux de l'any 845 confirma l'existència d'una ruta utilitzada pels comerciants jueus amb els esclaus eslaus a través dels Alps a Lió, al sud de França i a Espanya. Els registres de peatge de Walenstadt del 842 i del 843, indiquen una altra ruta comercial, a través de Suïssa, pels passos de Septimer i Splügen, a Venècia, i des d'allà fins al nord de l'Àfrica.
Mentre els governants alemanys de les dinasties saxones es van fer càrrec de l'esclavitud i el comerç d'esclaus dels eslaus al , els comerciants jueus van comprar esclaus en l'Elba, enviant caravanes per la vall del Rin. Molts d'aquests esclaus van ser portats a Verdun, que tenia estretes relacions comercials amb Espanya. Molts van ser castrats i es van vendre com a eunucs també. Els jueus, més tard, van arribar a ésser molt influents en el comerç europeu d'esclaus assolint el seu punt màxim entre els segles XVI al .
Ibèria
L'Espanya musulmana va importar un gran nombre d'esclaus, a més a més de servir com un punt de parada per als musulmans i els comerciants jueus pels esclaus del mercat per a la resta del món islàmic. Durant el regnat d'Abd-ar-Rahman III (912-961), havien a Còrdova, capital del califat omeia al principi 3.750, tot seguit, 6.087, i finalment 13.750 Saqaliba, o esclaus eslaus. Ibn Hàwqal, Abu-Yahya al-Qazwiní i el bisbe Liutprand de Cremona van explicar que els comerciants jueus de Verdun es van especialitzar en esclaus castrats, per ser venuts com «Saqaliba eunucs», populars a l'Al-Àndalus. Liudprandus Cremonensis - Antapodosis, available at
Vikings Durant l'època dels vikings (793 - c. 1100), els nòrdics assaltants sovint capturaven i esclavitzaven militarment als pobles més febles que es trobaven. Els països nòrdics van nomenar els seus esclaus -nòrdic antic: «Þræll»-. Els esclaus eren, en la seva majoria, d'Europa occidental, entre ells molts francs, anglosaxons i celtes. Molts esclaus irlandesos van viatjar en expedicions per a la colonització d'Islàndia. Les batudes en monestirs sempre eren una font d'esclaus, joves educats que podrien vendre's a Venècia o Constantinoble per alts preus. Centres comercials escandinaus s'estenien cap a l'est d'Hedeby a Dinamarca i Birka a Suècia o Stàraia Làdoga -prop del llac Làdoga- al nord de Rússia abans de final del .