va ser un matemàtic i polític italià.
Vida i obra La mort del seu pare quan només tenia 11 anys no va impedir que tingués estudis suficients per ingressar a la universitat de Pavia. Però el 1848, l'esclat de la primera guerra d'independència italiana ho va trastocar tot: Cremona, fervent nacionalista, va enrolar-se en el Batalló de la Itàlia Lliure per combatre contra l'exèrcit austríac. Amb el grau de sergent, va estar defensant Venècia fins a la seva caiguda l'estiu de 1849; quan torna a Pavia, rep la notícia de la mort de la seva mare. El seu germà, Tranquillo, va ser un conegut pintor del moviment Scapigliatura.
A partir de 1849 reprèn els seus estudis sota l'ensenyament d'Antonio Bordoni i, sobre tot, de Francesco Brioschi fins que el 1853 obté el seu doctorat amb una tesi de mecànica clàssica. Els primers anys després de la seva graduació van ser difícils perquè els governants austríacs impedien el seu nomenament per a cap càrrec docent important per les seves idees polítiques i va fer de professor a l'ensenyament secundari a diferents poblacions. En aquesta època va conèixer i va fer amistat amb els matemàtics Eugenio Beltrami i Felice Casorati i amb polítics com la família Cairoli, Giosuè Carducci o Gtancesco Magni. També va ser l'època de les seves primeres publicacions en geometria.
miniatura|esquerra|Recordatori de Cremona com instaurador i primer director de l'escola d'enginyers de Roma. El 1856 era professor titular del Institut de Cremona i, a partir de 1859, d'un institut de Milà, on no hi roman gaire temps perquè el 1860 és nomenat per ocupar la nova càtedra de geometria superior de la universitat de Bolonya. Probablement, aquest temps a Bolonya sigui el seu període més creatiu. El 1867, Brioschi el crida per ocupar-se del curs de geometria superior del Politecnico de Milà.
Finalment, el 1873 és cridat a Roma per a reorganitzar i dirigir la nova escola d'enginyers de la Universitat de Roma La Sapienza. Aquesta tasca el tindrà ocupat fins al 1879 quan és nomenat senador del Regne d'Itàlia; a partir d'aquesta data s'acaba la seva producció científica perquè es dedica plenament a la política, arribant a ser fins tot Ministre d'Ensenyament Públic (encara que només durant trenta dies degut a la complicada situació política italiana).
El 1880 va ser comissionat per a reorganitzar la Biblioteca Nacional Central de Roma.
Mètode de Cremona Luigi Cremona fou el creador del mètode que porta el seu nom (a vegades anomenat Mètode de Cremona-Maxwell) per a resoldre de forma gràfica problemes de forces estàtiques, com per exemple en el càlcul de les forces en la construcció de bigues. Tot i així, un treball posterior de Robert Henry Bow, va convertir el mètode en obsolet.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Alumnes de la Universitat de Pavia Categoria:Professors de la Universitat de Bolonya Categoria:Professors de la Universitat La Sapienza Categoria:Professors del Politècnic de Milà Categoria:Senadors del Regne d'Itàlia Categoria:Persones de Pavia Categoria:Distingits amb el Pour le Mérite (classe civil) Categoria:Morts a Roma Categoria:Matemàtics llombards Categoria:Polítics llombards Categoria:Gran Oficial de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Categoria:Comanador de l'orde de la Corona d'Itàlia Categoria:Morts el 1903 Categoria:Comanador de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Categoria:Cavallers de l'orde de la Corona d'Itàlia Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics italians morts al segle XX