miniatura|Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, també mal anomenat ritu grec, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa bizantina i algunes Esglésies catòliques orientals. També ha estat emprat pels Ortodoxos Veterocalendaristes, pels Vells Creients i, en una versió reformada, en les esglésies de Comunió Anglicana i Luterana. (per exemple, és emprat per la Societat Anglicana de Ritu Oriental, o per l'Església Luterana d'Ucraïna). També s'ha utilitzat per la Comunitat alemanya i txeca de ritu oriental (Ostkirchlicher Konvent), la Comunitat Luterana de Sant Valentí del Sínode del Gran Canó (ELCA), la Comunitat Luterana Apostòlica de Ritu Bizantí (Ushkovayzet en rus) a Karèlia, la Germandat Evangèlica d'Albània (VUSH), en l'Església Protestant Evangèlica del Kosovo (KPUK), en l'Església Evangèlica Luterana de la Confessió d'Augsburg a Eslovènia, en l'Església Evangèlica Ortodoxa, en l'Església Evangèlica Russa, en l'Església Evangèlica de Romania i en l'Església Evangèlica Baptista de Geòrgia. El seu desenvolupament va començar durant el a Constantinoble i en l'actualitat és el segon ritu més utilitzat en la cristiandat després del ritu romà.
El ritu bizantí va ser originalment desenvolupat i utilitzat en llengua grega koiné i més tard, amb la introducció de l'ortodòxia oriental a altres grups ètnics, es va traduir als idiomes locals i continuà un desenvolupament ulterior. Històricament, les principals llengües utilitzades en el ritu bizantí són el Grec Koiné, l'Eslau Eclesiàstic i l'Antic Georgià.
El ritu consisteix en la divina litúrgia, les hores canòniques, les formes per a l'administració dels misteris sagrats (sagraments) i les nombroses oracions, benediccions i exorcismes desenvolupats per l'Església de Constantinoble.
També estan involucrats els aspectes específics de l'arquitectura, icones, música litúrgica, vestimentes i tradicions que han evolucionat al llarg dels segles a l'Església ortodoxa oriental i que estan associades amb aquest ritu. Tradicionalment, la congregació es troba al llarg de tot el servei, i un iconòstasi separa el santuari de la nau de l'església. Els fidels són molt actius en el seu culte, fent freqüents reverències i postracions, i sentir-se lliure per a moure's pel temple durant els oficis. A més, tradicionalment, els grans sacerdots i monjos mai ni s'afaiten, ni es tallen els cabells o la barba.
L'Escriptura té un paper important en el culte bizantí, no només amb lectures diàries, però també moltes cites de la Bíblia a través dels serveis. Tot el saltiri es llegeix cada setmana i dues vegades per setmana durant la Gran Quaresma.
El dejuni és més estricte que en el ritu romà. En els dies de dejuni, els fidels renunciar no només carn, sinó també els productes lactis, i en molts dies de dejuni que també s'abstenen del peix, el vi i l'ús d'oli per cuinar. El ritu observa quatre estacions de dejuni: la Gran Quaresma, la Nativitat, pels Apòstols i la Dormició. A més, la majoria dels dimecres i divendres durant tot l'any són dies de dejuni i molts monestirs també observen dilluns com un dia de dejuni.
Història
Hi ha dues tradicions litúrgiques antigues de la qual tots els ritus orientals (a més dels ritus romà- africà i els ritus gal·licans desenvolupat a Occident): el ritu alexandrí a Egipte i el ritu antioquè a Síria. Aquests dos ritus es van desenvolupar directament de les pràctiques de l'església primitiva. D'aquestes dues tradicions, el ritu de Constantinoble es desenvolupà a partir del ritu antioquè. Abans que la seu de Constantinoble fos elevada a la dignitat de Patriarcat pel Segon Concili Ecumènic l'any 381, la principal jurisdicció a l'Àsia Menor era el Patriarcat d'Antioquia. Amb l'elevació del Concili de Constantinoble a la primacia a l'Est, amb les paraules «El bisbe de Constantinoble... tindrà la prerrogativa d'honor després del bisbe de Roma, perquè Constantinoble és la Nova Roma»,Primer Concili de Constantinoble, Canon III El ritu constantinopolità gradualment va anar sent d'ús estàndard en tot lloc sota la seva jurisdicció.
Com que el ritu de Constantinoble es desenvolupà com a síntesi de dos ritus diferents – el ritu de la catedral de Constantinoble anomenat els asmatiki akolouthia ('serveis cantats') i el típicon monàstic de Gran Laura de Sant Saba prop de Jerusalem - els seus oficis són altament desenvolupat i complexos.
Amb el temps van seguir altres desenvolupaments, centrats principalment al voltant de Constantinoble i el mont Atos. El monaquisme va tenir un paper important en el desenvolupament dels rituals. A Constantinoble, el treball del monestir d'Estúdion enriquí en gran manera les tradicions litúrgiques, especialment pel que fa a les de l'observança de la quaresma. La iconografia va seguir desenvolupant-ho i evolucionà un cànon dels patrons tradicionals que encara influeixen en l'art religiós oriental fins als nostres dies.
Els esdeveniments històrics també han influït en el desenvolupament de la litúrgia. Les grans controvèrsies cristològiques i trinitàries de l'Antiguitat tardana es reflecteixen en les glorificacions a la Trinitat escoltades en les nombroses ekphonies trobades durant els serveis. En resposta a l'atac de Nestori a donar el títol de "Mare de Déu" a Maria, els bizantins va augmentar l'ús del terme en la litúrgia, i ara gairebé cada cadena d'himnes acaba amb una en honor seu, anomenat "theotokion".
Tots els ritus litúrgics canvien i es desenvolupen amb el temps. A mesura que nous sants són canonitzats, nous himnes són compostos; a mesura que sorgeixen noves necessitats, noves oracions són escrites. Malgrat el seu gran èmfasi en la tradició, el ritu bizantí comprèn un creixement constant i expansió de ritual, amb espai per a la pràctica local.
Divines litúrgies miniatura|Fresc de Basili el Gran a la catedral d'Ohrid. El sant apareix consagrant els dons durant la Divina Litúrgia que porta el seu nom. La tradició de l'Església de Constantinoble atribueix el més antic de les seves dues principals Divines Litúrgies a Sant Basili el Gran (†. 379), Metropolità de Cesarea de Capadòcia. Aquesta tradició es confirma amb el testimoni de diversos autors antics, alguns dels quals eren contemporanis. És cert que San Basili va fer una reforma de la Litúrgia de la seva Església, i que l'ofici bizantí que porta el seu nom representa la seva litúrgia reformada en les seves parts principals, tot i que ha patit modificacions addicionals ja seu temps. El mateix Sant Basili parla en diverses ocasions dels canvis que va fer en els oficis de Cesarea, i altres testimonis de l'època donen fe del seu arranjament dels oficis. Basili tenia com a objectiu la racionalització dels oficis per fer-los més coherents i atractius per als fidels. També va treballar per reformar el clergat i millorar la vida moral dels cristians. Va escurçar els oficis i va escriure una sèrie de noves oracions. L'obra més important que se li atribueix és la Divina Litúrgia de Sant Basili. Va prendre com a base la Litúrgia de Sant Jaume, ja que se celebrava en el seu temps a la regió de Capadòcia, així com alguns elements litúrgics registrats a les Constitucions Apostòliques.
Amb el temps, la Litúrgia de Sant Basili va guanyar un ampli ús a l'Àsia Menor i a Síria. Pere el Diaca esmenta que la Litúrgia de Basili va ser "utilitzada per gairebé tot l'Orient". No obstant això, el ritu d'Alexandria utilitza una altra litúrgia que també s'atribueix a Sant Basili,"La litúrgia copta (de Sant Basili)", publicat el 8-7-2011 i la referència de Pere el Diaca podria no ser a la Litúrgia de Sant Basili utilitzada en el ritu bizantí.
L'obra litúrgica de Sant Basili va ser continuada per Joan Crisòstom (mort vers el 407), patriarca de Constantinoble. Va escriure noves oracions (i més curtes) per a la Divina Litúrgia, així com altres oracions. La Divina Litúrgia de Sant Joan Crisòstom és la forma més comuna de la litúrgia usada en el ritu d'avui.
La Divina litúrgia Aquesta tradició té diverses formes de la Divina litúrgia (celebració de l'Eucaristia), tres de les quals estan en ús a tot arreu on s'utilitzi el ritu bizantí: la Litúrgia de Sant Basili el Gran, la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom i la Litúrgia dels Dons Presantificats.
La Litúrgia de Sant Joan Crisòstom és la més comunament celebrada durant tot l'any. La Litúrgia de Sant Basili se celebra deu vegades a l'any: en els cinc diumenges de la Gran Quaresma, amb les Vespres del Dijous Sant i del Dissabte Sant, a les Vigílies amb Vespres (o festes en si mateixes, a l'hora normal, depenent del dia de la setmana) de Nadal i Epifania, i l'1 de gener, que és el dia de la festa de Sant Basili. La Litúrgia dels Dons Presantificats (que no té Consagració dels Dons sinó que distribueix els Sants Misteris d'un xai santificat amb antelació, sempre com a Vespres (Litúrgies en els dies de dejuni sempre que se serveixen en conjunt amb l'ofici de vespres) se celebren només en certs dies de la setmana de la Gran Quaresma: els dimecres, divendres i qualsevol dels més importants dies festius que poden ocórrer (però, si la Gran Festa de l'Anunciació es produeix en un dia laborable de la Gran Quaresma, se celebra la Divina Litúrgia de Sant Joan Crisòstom). També se celebra en els tres primers dies de la Setmana Santa.
La Divina litúrgia normalment no se celebra tots els dies, excepte a les catedrals i monestirs més grans. No obstant això, la majoria de les parròquies i monestirs més petits celebren la Litúrgia els dissabtes, diumenges i dies festius importants durant tot l'any.
Quan un bisbe oficia, la Divina litúrgia té una forma expandida amb especial solemnitat; encara que altres oficis també es veuen afectats en ser oficiats per un bisbe, cap ho és més que la litúrgia.
L'Ofici Diari El cicle diari comença amb les vespresD'acord amb la pràctica de l'Antic Testament, es considera que el dia comença al vespre (). i procedeix durant tota la nit i el dia, d'acord amb la següent taula: Nom de l'ofici en grec Nom de l'ofici en català Temps històric de l'ofici TemaSokolof, pp 36-38Esperinos (Ἑσπερινός) Vespres Al capvespre Glorificació de Déu, el Creador del món i la seva ProvidènciaApodipnon (Ἀπόδειπνον)Completes A l'hora de dormir Dormir com la imatge de la mort, il·luminat pels turments a l'infern de Crist després de la seva mortMesonyktikon (Μεσονυκτικόν) Ofici de mitjanit A la mitjanit L'oració de la mitjanit de Crist a Getsemaní; un recordatori per estar preparats per a la vinguda de l'Espòs a la mitjanit i el Judici finalOrthros (Ὄρθρος) Matines o Orthros En acabar la matinada El Senyor ens dona no només la llum del dia sinó la llum espiritual, Crist SalvadorProti Ora (Πρῶτη Ὥρα) Primera hora (Prima) A les 7 Crist sent portat davant Pilat.Triti Ora () Tercera hora (Terça) A les 9 El judici de Pilat de Crist i el descens de l'Esperit Sant per Pentecosta, que va passar a aquesta hora.Ekti Ora (Ἕκτη Ὥρα) Sisena hora (Sexta) Al migdia La crucifixió de Crist, que va passar a aquesta hora.Ennati Ora (Ἐννάτη Ὥρα) Novena hora (Nona) A les 3 La mort de Crist, que va passar a aquesta hora. Typica () o Pro-LitúrgiaSokolof, p 93 Typica Segueix les hores sexta o nona .