El Parc del Migdia (també, Parc Migdia) és un parc urbà de la ciutat de Girona, al sud del centre urbà, entre l'Eixample i el Pla de Palau. Va ser construït al lloc de casernes militars (1943-1993) enderrocades pel consorci MBM arquitectes. Té un estany artificial, un cafè, una zona de gespa i diverses zones amb vegetació. És tancat de nit per una tanca excepte en una part al nord on resta tancat per diverses edificacions.

Història Durant els anys quaranta del segle XX es van construir a Girona unes casernes militars de grans dimensions al sector del Pla de Palau. Durant dècades, aquell espai va tenir un ús exclusivament militar i va quedar força desconnectat de la resta del creixement urbà de la ciutat.

Amb l’arribada de la democràcia, diverses entitats i sectors ciutadans van començar a reclamar que aquests terrenys passessin a tenir un ús civil. La reivindicació es va anar consolidant al llarg dels anys vuitanta fins que, el 1985, el ministre de Defensa espanyol, Narcís Serra, va signar un acord amb l'Ajuntament de Girona perquè els terrenys militars fossin cedits parcialment a la ciutat. L’operació preveia combinar nous espais públics amb promocions residencials.

Els primers treballs d’enderroc van començar el 21 de juliol de 1993. Tot i això, la transformació completa es va desenvolupar per fases durant més d’una dècada. El 19 de juliol de 1996, les màquines reprenien una nova etapa dels enderrocs, eliminant progressivament els edificis militars que encara quedaven dempeus. El parc del Migdia va quedar inaugurat el 1999. Els darrers edificis de les antigues casernes no es van acabar d’enderrocar fins al 2004, especialment els situats prop del futur aparcament adjacent al parc.

Durant els anys del creixement immobiliari de finals dels noranta i inicis dels 2000, el sector també es va revaloritzar residencialment. Les dues torres d’habitatges construïdes al costat de l’estany es van convertir en un element molt recognoscible del nou skyline del barri, i en una de les promocions més conegudes de la ciutat.

La transformació urbana no es va limitar únicament a les antigues casernes. A partir del 2000, l’operació es va estendre a l’àmbit dels Químics, amb l’enderroc de l’antiga fàbrica i la construcció de nous habitatges i equipaments.

A principis de la dècada del 2010, el projecte encara continuava evolucionant, amb nous equipaments culturals previstos per al sector. Entre aquests destacaven la nova biblioteca central de Girona i el futur centre d’art contemporani El Bòlit, concebuts com a peces clau per convertir la zona en un nou pol cultural de la ciutat.

Durant la dècada del 2020, es va continuar avançant en l'edificació dels últims equipaments residencials, així com en la renovació de la concessió del bar present al recinte.

Vista amb perspectiva, la reconversió de les antigues casernes del Pla de Palau és considerada una de les operacions urbanístiques més significatives de la Girona contemporània. El projecte va permetre recuperar per a ús ciutadà una gran superfície abans tancada i militaritzada, transformant-la en un espai residencial, verd i cultural integrat dins la ciutat.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Parcs urbans de Catalunya Categoria:Geografia de Girona