La història del Futbol Club Barcelona més que centenària necessàriament ha passat per etapes molt diverses, tant en el plànol esportiu com en el social.
El Català FC (ja desaparegut), va ser creat en el gimnàs Tolosa del Sr. Jaume Vila amb la intenció de promocionar l'esport local. També va rebutjar l'ingrés al club d'un jove suís entusiasta del futbol de nom Hans Gamper, per la seva condició de foraster. Llavors Gamper, com a reacció al menyspreu rebut, juntament amb un grup de joves anglesos, un canadenc i uns quants barcelonins, va fundar el 29 de novembre del 1899 l'actual Futbol Club Barcelona amb el nom de Foot-ball Club Barcelona.
Durant les dictadures de Primo de Rivera i, sobretot, la de Francisco Franco, totes les llengües i identitats regionals van ser mal vistes i contingudes. El FC Barcelona va esdevenir "més que un club" per la seva presumpta relació amb creences progressistes o de la seva funció representativa de Catalunya. El Camp Nou va ser on el culers va aglutinar un important sentiment identitari i d'oposició al règim. Ja en democràcia, el F.C. Barcelona va comptar amb figures com Johan Cruyff, Quini, Schuster, Diego Armando Maradona, Ronald Koeman, Hristo Stoítxkov, Romário i Ronaldo, i va viure una època daurada durant l'etapa d'entrenador de Cruyff (1988-1996), en la qual es va forjar l'anomenat Dream Team, un equip que va guanyar quatre lligues, una copa, tres supercopes d'Espanya, una recopa, una supercopa d'Europa i una Copa d'Europa.
El Futbol Club Barcelona va viure una nova època daurada amb l'entrenador Pep Guardiola, amb un equip liderat per Leo Messi, Xavi i Iniesta, guanyador entre 2009 i 2012 de tres lligues, dues copes del Rei, tres supercopes d'Espanya, dues supercopes d'Europa, dos títols de Champions i dues copes Mundial de Clubs; el 2009 van aconseguir un sextet, el primer equip del món a aconseguir-ho. Aquests anys també va despuntar l'equip femení del F.C. Barcelona, amb figures com Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí.
Des de la seva fundació com a club de futbol, el club ha anat afegint a la seva estructura altres seccions esportives, com ara la de bàsquet, la d'handbol, la d'hoquei patins, la de rugbi, la de beisbol, la de patinatge, la d'hoquei gel, la de voleibol, la de futbol sala o de manera breu també la de ciclisme, que van portar l'entitat a ser un referent de l'esport no només a nivell nacional sinó internacional, collint nombrosos trofeus en tots els àmbits.
Etimologia L'entitat fou fundada, el 29 de novembre de 1899, com a Foot-ball Club Barcelona, amb el nom totalment en anglès. Malgrat la gran presència de jugadors estrangers a l'equip, des del primer moment el club va ser un lloc de trobada dels barcelonins. Per això porta el nom de la seva ciutat; que prové de l'ibèric baŕkeno (en llatí Barcino, després Barcinona i d'aquí la forma actual). Algunes llegendes apunten a un possible origen cartaginès, derivat d'Amílcar Barca, però sembla poc probable, com la llegenda que atribueix la fundació de la ciutat a Hèrcules, que hi hauria recalat en el novè d'una flota de vaixells, per la qual cosa l'hauria anomenada Barca-nona. .
Un temps més tard, gràcies als seus primeres seccions esportives, la d'atletisme, tennis ..., va passar a ser una entitat poliesportiva. Sota el franquisme es va castellanitzar el nom, per un decret governamental que obligava a usar l'espanyol en les denominacions de les associacions. És per això que el 15 de gener de 1941 es va establir Club de Fútbol Barcelona com a nom de l'entitat. L'últim canvi es va produir durant els últims anys del règim franquista: el 8 de novembre de 1973, es recuperà la forma Futbol Club Barcelona, que s'ha mantingut fins avui. El Futbol Club Barcelona és el nom tant de la secció principal del club, el futbol, com de la institució.
Una forma abreujada per a l'entitat és Barça. Barna només s'aplica al ciutat de Barcelona, no al club. Una altra abreviatura habitual és 'FCB', que també la fa servir el FC Bayern de Múnic, entre d'altres.
Els primers anys (1899-1920) miniatura|Fotografia de Joan Gamper el 1910 L'industrial suís establert a Barcelona Hans Gamper, fou el fundador del club, juntament amb un grapat d'entusiastes esportistes, tant catalans com de fora de l'estat, el 29 de novembre de 1899, que es reuniren al Gimnàs Solé després que es rebutgés la seva integració en el Català FC, recentment creat al Gimnàs Vila. Entre els fundadors figuraven els primers jugadors del club: Walter Wild, Lluís d'Ossó, Bartomeu Terradas, Otto Künzli, Otto Maier, Enrique Ducay, Pere Cabot, Carles Pujol, Josep Llobet, John Parsons i William Parsons. La presència d'enginyers i tècnics estrangers a Catalunya facilitava la socialització de l'esport del futbol, i la creació dels primers clubs com el Barça.Mestre, 1998: p. 102, entrada: "Barcelona, F.C."
El primer president del club va ser el també suís Walter Gualteri Wild. Cal dir que en aquells primers temps els papers de jugador, soci i directiu coincidien molt sovint en una entitat que era petit club damateurs. La pràctica del futbol tot just estava naixent, així que més que competicions regulars eren els mateixos jugadors qui buscaven altres equips amb els quals poguessin jugar un partit, pagant-se ells mateixos les despeses.
miniatura|El Barça el 1903, vencedor de la Copa Barcelona. Dempeus: Llobet, Terradas, Reig i Vidal. Asseguts: Lluís d'Ossó, Steinberg, Meyer, Witty, Gamper, Harris i Lassaleta El primer partit de la història del FC Barcelona es va jugar a la Bonanova el 8 de desembre de 1899 contra un equip de futbolistes de la colònia anglesa de Barcelona. En aquella històrica estrena els blaugrana van perdre per 0-1. El 13 de desembre, l'equip blaugrana es va fusionar amb el Team Anglès.Los Deportes. Barcelona, Any III n.41 p.1079 (10 de desembre de 1899) Los Deportes. Barcelona, Any III n.42 p.1095 (17 de desembre de 1899) S'adopten els colors blau-marí i grana i l'escut de la ciutat,La Vanguardia. Barcelona, Any XIX n.5970 p.3 (15 de desembre de 1899) i s'hi fixa la quota de soci: dues pessetes. Hi ha diverses versions sobre l'origen d'aquests colors. El club defensa la teoria que els colors provenien de l'equip de rugbi de Merchant Taylor (Crosby, Liverpool), escola on van estudiar Arthur i Ernest Witty. El primer triomf del Barça es produeix el dia 24 de desembre del mateix any en vèncer el Català FC, per 3-1. Aquells primers partits del Barça es jugaren a l'antic Velòdrom de la Bonanova, però aviat l'equip es traslladà al camp de l'Hotel Casanovas, molt a prop d'on avui s'aixeca l'Hospital de Sant Pau. Aquest nou escenari acollí els partits del Barça a partir del 18 de novembre del 1900, dia en què s'aplegaren prop de 4.000 espectadors per presenciar el partit inaugural que enfrontà el Barça amb l'Hispània FC (amb empat a zero final).Un Segle de futbol català: 1900-2000. Antoni Closa i García, Jaume Rius i Solé, Joan Vidal i Urpí. Barcelona: Federació Catalana de Futbol (2001) El 23 de desembre del mateix any es disputà primer partit amb la Societat Espanyola de Foot-ball, embrió del futur RCD Espanyol de Barcelona al camp de l'Hotel Casanovas. El partit acabà sense gols. El Barça jugà sense estrangers en deferència al seu rival.
L'any 1902 el Barça s'adjudicà el primer títol oficial de la història del club, la Copa Macaya, embrió del que després seria el Campionat de Catalunya. Amb motiu de les festes de la coronació del rei Alfons XIII, s'organitza el primer campionat estatal, la Copa de la Coronació. La competició es va iniciar el 13 de maig, amb el primer duel entre Barça i Madrid. Va guanyar el Barça per 3 a 1. El Barça va arribar a la final, però va ser derrotat pel Bizcaya, per 2 a 1. Es constitueix el 29 de desembre quan el Governador Civil de Barcelona, va aprovar estatuts del club al costat una instància, sota la direcció de Pere Cabot, enviat días abans (18 de novembre). La nova directiva la componien Paul Haas (president), Hans Gamper (vicepresident), Josep Llobet (tesorer), Pere Cabot (secretari), Josep Marin (vicesecretari), Josep Vidal (vocal 1r) i Lluís d'Ossó (vocal 2n). Finalment el 5 de gener de 1903 el Foot-ball Club Barcelona s'inscrigué en el registre d'associacions quan el Paul Haas presenta el 3 de gener d'aquell mateix any al Govern Civil una còpia certificada de l'Acta de Constitució de la Societat al costat una breu nota. Aquell any, el Barça guanya la Copa Barcelona. El Barça disputa el seu primer partit a l'estranger l'1 de maig del 1904, a Tolosa de Llenguadoc: Stade Olympique Toulouse 2 - Barcelona 3. A més va aconseguir tres Campionats de Catalunya, una Copa d'Espanya i una Copa dels Pirineus a finals de la seva primera dècada. L'equip va jugar en diferents camps: a la carretera d'Horta (1901) i al carrer Muntaner (1905). Després de plantejar-se en assamblea del 2 de desembre de 1908 la desaparició del club, amb només 38 socis, Gamper agafà les regnes i assumí la presidència per tal de salvar l'entitat. Joan Gamper va decidir la consolidació del Club comprant un camp propi el 1909. El 14 de març del 1909 es va inaugurar el camp del carrer de la Indústria. Aquell recinte era situat en l'actual confluència dels carrers Villarroel i París, se'l coneixia amb el nom de l'Escopidora i feu servei fins a 1922. Tenia un aforament de 6.000 persones i la construcció de la seva tribuna de dos pisos va suposar un autèntic esdeveniment. La imatge dels aficionats blaugrana asseguts d'esquena sobre la tanca del camp és l'origen de la denominació de culers amb què són coneguts popularment els aficionats blaugranes. Ja en aquesta època el Barça va començar a destacar tant pel nombre de socis que pagaven quota com pel nombre d'espectadors que anaven al camp a veure els partits. El quiosc de Canaletes començava a ser freqüentat pels seguidors del Barça, com passa avui dia amb les celebracions a la font de Canaletes. De mica en mica s'abandonava l'amateurisme inicial i els millors jugadors s'erigien com a ídols populars. Durant els anys 1910 el club va guanyar quatre Campionats de Catalunya, dues Copes d'Espanya i tres Copes dels Pirineus. Carles Comamala, gran dibuixant, va guanyar el concurs públic convocat pel Barça l'any 1910 al millor disseny del seu escut, donant lloc a l'escut actual del club, malgrat que investigacions més recents situen com veritable guanyador del citat concurs a Santiago Femenia. L'1 de gener de 1913 el club va acceptar per primera vegada una dona com a sòcia, Edelmira Calvetó. D'aquella dècada també cal marcar que, el 1915, el club va crear la seva primera secció poliesportiva, la d'atletisme.
La primera època daurada (1920-1930)
miniatura|Primer equip de la temporada 1927-1928. miniatura|Guàrdies Civils a l'entrada del Camp del carrer Indústria Els anys vint representen el Barça de l'edat d'or. El club passarà en aquesta dècada de 3.000 a 11.000 socis. L'equip incorpora homes clau com el filipí Paulino Alcántara (màxim golejador de tota la història blaugrana amb 356 gols oficials), el porter Ricard Zamora (que aviat tornaria a defensar la porteria de l'Espanyol) i sobretot el davanter Josep Samitier, anomenat també l'home llagosta per la seva habilitat. Tots ells, amb unes altres figures com Franz Platko o Josep Sastre, consolidaren un gran equip que s'adjudicà un gran nombre de títols en els campionats de Catalunya i Espanya, èxits que permeteren inaugurar el camp de Les Corts el dia 20 de maig del 1922, amb una capacitat inicial de 20.000 espectadors, però que va arribar a assolir els 60.000. En aquest període el Barça es va adjudicar quatre Copes d'Espanya i el primer campionat de Lliga espanyola (1928-29), amb l'entrenador Romà Forns que també n'havia estat jugador. El club fou essencial en la consolidació del futbol català com a espectacle públic. A més a més, durant aquesta dècada el Barça va crear les seves seccions de bàsquet, rugbi i hoquei herba.