La poesia Tang (xinès tradicional: 唐詩; xinès simplificat: 唐诗; pinyin: Táng shī) es refereix a la poesia escrita en, o al voltant del moment, o en l'estil característic de la dinastia Tang de la Xina (del 18 de juny de 618 fins al 4 de juny de 907, incloent el 690-705 del regne de Wu Zetian), i / o segueix un cert estil, sovint considerada com l'edat d'or de la poesia xinesa.
Durant la dinastia Tang, la poesia és una part important de la vida social en tots els nivells de la societat. Es requeria als estudiants dominar la poesia per als exàmens de la funció pública, però l'art era teòricament a l'abast de tothom. Això va conduir a un gran registre de poesia i poetes dels quals sobreviu un registre parcial en l'actualitat. Dos dels més famosos poetes de l'època van ser Li Bai (李白, 701-762) i Du Fu (杜甫, 712-770).
La poesia Tang ha tingut una influència en curs sobre la literatura mundial i la poesia moderna i quasi-moderna.
Periodització miniatura|400px|Una còpia del prefaci dels poemes de la dinastia Tang de Lantingji Xu, compost durant la Trobada al pavelló de l'orquídia, atribuït originalment a Wang Xizhi (303-361) de la dinastia Jin L'esquema de periodització utilitzat en aquest article és el que detalla l'acadèmic de la dinastia Ming Gao Ping (1350-1423) en el prefaci de la seva obra Tangshi Pinhui, que ha gaudit d'una àmplia acceptació des del seu temps.
Aquest sistema, que tracta de forma inequívoca la poesia composta durant el regnat de l'emperador Xuanzong (el període Alt Tang) que és d'una qualitat superior al que hi havia abans i un després, és subjectiu i, sovint no reflecteix la realitat de la història de la literatura.
Les formes La forma representativa de la poesia composta durant la dinastia Tang és el shi (詩; poesia en general). Això contrasta amb la poesia composta en la dinastia anterior (Han) i les dinasties posteriors (Song i Yuan), que es caracteritzen per formes fu (賦; poesia descriptiva), ci (词; poesia lírica) i qu (曲; poema cantat), respectivament. No obstant això, durant la dinastia Tang es va seguir component fu, i també va veure els inicis de la pujada de la forma ci.
Dins d'aquesta forma shi, hi va haver una preferència per les línies pentasíl·labes, que havia estat el mesurador dominant des del , però les línies heptasíl·labes va començar a créixer en popularitat a partir del . Els poemes generalment consistien en múltiples rodolins, sense límit definit en el nombre de línies, però una preferència per múltiples de quatre línies.
Les fonts El Quan Tangshi (全 唐詩, Antologia de poemes Tang) és una antologia compilada a principis del que inclou més de 48.900 poemes de més de 2.200 autors. El Quantangwen (全 唐文, Antologia de prosa Tang), malgrat el seu nom, conté més de 1.500 fu i és una altra font àmpliament consultada per a la poesia Tang. Malgrat el seu nom, aquestes fonts no són exhaustives, i els manuscrits descoberts en Dunhuang al inclouen molts shi i alguns fu, així com variants de lectura de poemes que també estaven inclosos en les antologies posteriors. També hi ha col·leccions de treball de poetes individuals, que en general es pot datar abans de les antologies Qing, encara que pocs abans del . Només un centenar de poetes Tang tenen aquest tipus d'edicions d'obres existents.
Una altra font important són les antologies de poesia compilades durant la dinastia Tang, encara que només tretze d'aquestes antologies sobreviuen totalment o en part.
Molts dels registres de la poesia, així com altres escrits, es van perdre quan la capital Tang, Chang'an, va ser danyada per la guerra en els segles i , de manera que només van sobreviure 50.000 poemes Tang (més que qualsevol període anterior de la història de la Xina); probablement, això representa només una petita part de la poesia que realment es va produir durant el període. Molts poetes del apareixen al 721 catàleg de la biblioteca imperial com poetes que han deixat enrere grans volums de poesia, de la qual només sobreviu una petita porció, i hi ha llacunes notables en les obres poètiques de fins i tot Li Bo i Du Fu, els dos poetes Tang més cèlebres.
La tradició poètica pre-Tang La tradició poètica heretada pels poetes Tang era immensa i diversa. En l'època de la dinastia Tang, ja existia un cos continu de la poesia xinesa que datava de fa més de mil anys. Obres com el «Chu Ci » (楚辭, Elegies de Chu) i «Shijing» (詩, Clàssic de poesia) eren les majors influències en la poesia Tang, així com els desenvolupaments de la poesia Han i la poesia Jian'an. Tots aquests van influir en la poesia Sis Dinasties, que al seu torn va ajudar a inspirar als poetes Tang. En termes d'influències sobre la poesia del Tang primerenc, Burton Watson caracteritza la poesia de la Sui i Tang primerenca com «una simple continuació de gèneres i estils de les Sis Dinasties».
Història miniatura|Un poema de Li Bai (701-762), l'únic exemple existent de la cal·ligrafia de Li Bai, que es troba al Museu del Palau de Beijing La dinastia Tang va ser una època de grans convulsions socials i probablement lingüístiques. D'aquesta manera, el gènere es pot subdividir en diverses parts a partir les principals divisions més o menys cronològiques, basades en les etapes de desenvolupament o agrupacions estilístiques (de vegades fins i tot en les amistats personals entre els poetes).
Cal recordar que els poetes poden ser una mica arbitràriament assignats a aquestes en funció de les seves presumptes dades biogràfiques (que no sempre es coneixen); a més, les vides dels poetes cap al principi o al final d'aquest període poden solapar amb la dinastia Sui precedent o amb el període Cinc Dinasties i Deu Regnes posterior.
La cronologia de la poesia Tang es pot dividir en quatre parts: Tang primerenc, Alt Tang, Tang mitjà, i Tang tardà.
Tang primerenc En el Tang primerenc (初唐), el poetes van començar a desenvolupar el fonament del que ara es considera que és l'estil de la poesia Tang, que van heretar una rica i profunda tradició literària i poètica, o diverses tradicions.
La poesia Tang primerenca es subdivideix en fases primerenca, mitjana i tardana: Alguns dels primers poetes que van començar a desenvolupar el que es considera que és l'estil de poesia de la dinastia Tang van ser fortament influenciats per l'estil de la cort de les dinasties del Sud (南朝 宫), en referència a les dinasties meridionals del període de les dinasties Meridionals i Septentrionals (420-589) que va precedir la dinastia Sui, de curta durada (581-618). Els poemes de la cort de les dinasties del Sud (o palau) tendien cap a un estil recarregat i florit, i un vocabulari especial aprovat en part a través de la continuïtat de certs individus governamentals que també eren poetes, durant la transició de Sui a Tang. Aquest grup inclou l'emperador Li Shimin (李世民, 598-649), el cal·lígraf Yu Shinan (虞世南, 558-638), Chu Liang (禇 亮, ?), Li Baiyao ( 李百药, 564-647), el funcionari governamental Shangguan Yi (上官儀, 608-665), i la seva neta, la funcionària governamental i més tard consort imperial Shangguan Wan'er (上官婉儿, 664?-710). De fet, hi va haver molts altres, ja que era una cultura que posa un gran èmfasi en la literatura i la poesia, almenys per a les persones en caràcter oficial i en la seva vida privada. Els representant de la fase mitjana del Tang primerenc són els anomenats els «Quatre amics literàris»: els poetes Li Jiao ( 李嶠, ?), Su Weidao (蘇味道, 648?-705?), Cui Rong (崔融, 653-706), i Du Shenyan (杜審言, c. 645-708). Aquesta fase representa una fase de transició. En la fase tardana, l'estil poètic es torna més típic del que es considera com la poesia Tang. Una influència important era Wang Ji (585-644) sobre els Quatre paragons de la dinastia Tang primerenca: Wang Bo (王勃, 650-676), Yang Jiong (楊炯, 650–695?), Lu Zhaolin (盧照鄰, c. 634 – c. 684/686), i Luo Binwang (骆宾王, c. 619–684?). Cada un d'ells prefereix prescindir de pretensions literàries a favor de l'autenticitat. A Chen Zi'ang (陈子昂, 661-702) se li atribueix ser el gran poeta que finalment va posar fi al període Tang primerenc, llançant l'estil adornat de la Cort a favor d'una contundent i autèntica poesia que inclou el comentari polític i social (amb gran risc per a si mateix) i, per tant, obrint el camí a la grandesa que estava per venir.
Alt Tang En l'Alt Tang (盛唐), de vegades conegut com a Tang florent o Tang daurat, apareixen per primera vegada els poetes que venen a la ment com poetes Tang, almenys als Estats Units i Europa. La poesia de l'Alt Tang va tenir nombroses escoles de pensament: La part inicial d'aquesta època, o període-estil, inclou Zhang Jiuling ( 张九龄, 678-740), Wang Han (王翰, c. ), i Wang Wan (王湾, 693-751). També havien els anomenats «El quatre cavallers de Wuzhong» (吳中 四 士): He Zhizhang (贺知章, 659-744), Bao Rong (包融, c. ), Zhang Xu (張旭, 658-747, que també va ser un famós cal·lígraf), i Zhang Ruoxu (張若虛, c. 660 - c. 720). El «Grup de poetes camps i jardins» (田园诗派) inclouen Meng Haoran (孟浩然, 689/691 - 740), el famós poeta i pintor Wang Wei (王維, 701-761), Chu Guangxi (儲光羲, 706/707-760), Chang Jian (常建, c. ), Zu Yong (祖咏, ?), Pei Di (裴迪, 714 -?), Qiwu Qian (綦毋潜, ?), Qiu Wei (丘为, 694-789?), i altres. El «Grup de poetes frontera i fortalesa fronterera» (邊塞詩派) inclou Gao Shi (高適, 706-765), Cen Shen (岑參, 715-770), Wang Changling (王昌龄, 698-756), Wang Zhihuan, (王之渙, 688-742), Cui Hao (崔颢, c. 704 -754) i Li Qi (李頎, 690-751). Li Bai (李白, 701-762) i Du Fu (杜甫, 712-770) van ser els dos poetes més coneguts de la poesia Tang. Tots dos van viure per veure l'Imperi Tang sacsejat pels esdeveniments catastròfics de la rebel·lió d'An Lushan (755-763). Això va tenir un impacte enorme en la seva poesia, i de fet va significar la fi d'una era. Li Bai i Du Fu mai s'obliden o deixen d'estar de moda. Tots dos són considerats com a grans poetes, especialment Du Fu, pels poetes de la dinastia Song, però l' «edat d'or» s'havia acabat.
Tang mitjà Els poetes de la dinastia Tang mitjà (中 唐), període que també s'inclouen molts dels noms més coneguts, van escriure alguns poemes molt famosos. Aquesta va ser una època de reconstrucció i recuperació, però també dels alts imposts i la corrupció oficial. L'atrevit Li Bo va apoderar-se de les velles formes i les va convertir en formes noves i contemporànies, i el desenvolupament de l'estil formal de la poesia de Du Fu, encara que difícil d'igualar i potser impossible de superar, va proporcionar un edifici ferm sobre el qual els poetes del Tang mitjà podien construir. En la fase inicial del període Tang mitjà, la poesia yuefu ( 樂府) de Du Fu es va estendre a través de poetes com Dai Shulun (戴叔伦, 732-789), que va aprofitar l'oportunitat per advertir als funcionaris governamentals pel que fa als seus deures envers el patiment de la gent comuna. Altres es van concentrar a desenvolupar l'estil de poema de paisatge (山水 诗), com ara Liu Changqing (刘长卿, 709-780) i Wei Yingwu (韦应物, 737-792). L'estil de la fortalesa fronterera va tenir els seus defensors continus, dels quals són representatius Li Yi (李益, 746/748-827/829) i Lu Lun (卢纶, 739-799). L'associació tradicional entre la poesia i els estudis acadèmics es va demostrar per l'existència d'un grup de deu poetes (大 历 十 才子), que tendien a ignorar els mals de la gent, preferint a cantar i cantar els seus poemes en lloança de pau, bells paisatges i la commendability de la reclusió. Ells són: Qian Qi (錢 起, 710-782), Lu Lun és també una part d'aquest grup, Ji Zhongfu (吉中孚, ?), Han Yi (韩 翊, ?), Sikong Shu (司空曙, 720-790), Miao Fa o Miao Bo (苗 發 / 苗 发, ?), Cui Tong (崔 峒, ?), Geng Hui (耿 諱 / 耿 讳, ?), Xia Hou Shen (夏侯 审, ?), i el poeta Li Duan (李端, 743-782). Un dels més grans poetes Tang va ser Bai Juyi (白居易, 772-846), considerat el líder de l'amarg i una mica enutjat que diu la veritat sobre el poder Nou moviment yuefu (新 樂府 運動). Entre els altres poetes que es consideren part d'aquest moviment són Yuan Zhen (元 稹, 779-831), Zhang Ji (张 籍, 767-830), i Wang Jian (王建, 767–830?).