miniatura|Altar gòtic tardà realitzat per Tilman Riemenschneider a Creglingen. LArt germànic té una llarga i gran tradició en les arts visuals, des de la més prematura obra coneguda de l'art figuratiu fins al corrent de l'art contemporani. Alemanya ha estat unida en un sol estat des del , i la definició de les seves fronteres ha seguit un procés molt difícil i dolorós. Per als períodes anteriors de l'art alemany se inclou el produït en les regions de parla alemanya, incloent Àustria, Alsàcia i gran part de Suïssa, així com ciutats en gran part de parla alemanya o regions a l'est de les fronteres alemanyes modernes.
Encara que es tendeix a menyprear la relació amb les contribucions d'Itàlia i França des del punt de vista del món de parla anglesa, l'art germànic ha tingut un paper crucial en el desenvolupament de l'art occidental, especialment en l'art celta, l'art carolingi i l'art otonià. Des del desenvolupament de l'art romànic, França i Itàlia van començar a ser pioners en la seva producció per a la resta de l'edat mitjana, però la producció d'una Alemanya, cada vegada més rica, va romandre estant molt important. El renaixement alemany va estar desenvolupat en diferents direccions que el renaixement italià, va ser dominat inicialment per la figura central d'Albrecht Dürer i els principis del domini alemany en la impremta. La fase final del renaixement i del manierisme nòrdic, se centra prop de les terres alemanyes, a Flandes i a la capital imperial de Praga, però, sobretot en l'arquitectura, el barroc i el rococó alemany van prendre aquests estils importats amb entusiasme. Els orígens alemanys del romanticisme no van conduir a Alemanya a una posició central en les arts visuals, però la seva participació en els moltes moviments generals de l'art modern després del col·lapse de l'art acadèmic han anat en un augment important.
Prehistòria i Antiguitat tardana miniatura|Atuell de ceràmica de terra sigillata a Rheinzabern. L'àrea de la moderna Alemanya és rica en troballes d'art prehistòric, inclosa la Venus d'Hohle Fels, exemple indiscutible de l'obra figurativa coneguda més antiga de l'art paleolític superior, de més de 35.000 anys aC, que va ser descoberta el 2008; la més coneguda és la Venus de Willendorf (24-22.000 aC) que prové de una zona més propera a la frontera d'Àustria. Les troballes espectaculars de l'edat del bronze dels barrets d'or se centren a Alemanya, igual que l'àrea «central» de la Cultura dels camps d'urnes i la cultura de Hallstatt. A l'edat del ferro «cèltic», la cultura de La Tène es troba a l'Alemanya Occidental i a l'est de França, a Alemanya s'han produït moltes troballes importants de l'art cèltic com els enterraments d'elit a Reinheim i Hochdorf, i els oppidum de Glauberg a Hesse, de Manching i de Heuneburg, on existeix un dels focus d'un projecte de recerca multidisciplinària en centres cèltic realitzats per la Deutsche Forschungsgemeinschaft.
Després de llargues guerres, l'Imperi Romà va establir les seves fronteres en Germània amb el Limes Germanicus que inclou gran part del sud i oest de l'Alemanya moderna. L'art produït en les províncies alemanyes van ser versions provincials de l'art romà, però hi va haver centres allà, com el del Rin que van ser grans productors de ceràmica romana antiga, exportant a tot l'Imperi. Rheinzabern va ser un dels centres més grans, on s'han produït excavacions i s'ha fundat un museu dedicat a les seves descobertes, sobre tot de terra sigillata.
Zones no romanitzades en la posterior caiguda del període romà, van ser notables en l'art germànic per les seves obres metàl·liques, especialment joies -les peces més grans, aparentment van ser usades principalment pels homes-.
Edat mitjana miniatura|L'Apocalipsi de Bamberg, des de l'otoniana Escola de Reichenau, aconsegueix monumentalitat en una petita escala. 1000-1020. L'art medieval alemany va començar amb el regne Franc de Carlemany (m. 814), el primer estat en abastar la gran majoria del territori modern d'Alemanya, així com a França i gran part d'Itàlia. L'art carolingi estava restringit a un nombre relativament petit d'objectes produïts per un cercle de patrocinadors prop de les abadies imperials, però que va tenir una enorme influència en l'art medieval de tot Europa. L'objecte més comú que ha sobreviscut és el manuscrit il·luminat; les pintures murals van ser també força comunes, però, a l'igual dels edificis que les allotjaven, quasi totes han desaparegut. Els centres anteriors de manuscrits es troben en la zona de la França moderna, però més tard Metz en Lorena i l'abadia de Sankt Gallen en la moderna Suïssa van arribar a competir amb ells. El Sacramental Drogo i el Salteri Folchard es troben entre els manuscrits que produïen.See Hinks throughout, Chapters 1 of Beckwith and 3–4 of Dodwell
miniatura|Madonna d'or d'Essen No hi ha exemplars en escultura monumental carolíngia, encara que potser el patrocini més important de Carlemany va ser l'encàrrec d'una figura d'or de mida natural de sant Crist per la seva Capella Palatina d'Aquisgrà; això solament es coneix per referències literàries i va ser probablement una làmina d'or al voltant d'una base de fusta, probablement modelada amb una emprimació de gesso, com l'obra realitzada més tard de la Madonna d'or d'Essen. A l'art paleocristià no havien aparegut escultures monumentals de figures religioses per l'oposició dels governants i els Pares de l'Església, ja que aquests ho van associar fortament amb els ídols de culte de la religió a l'antiga Roma. L'art romà d'Orient i l'art religiós modern ortodox de l'est han mantingut la prohibició fins a l'actualitat, però l'art occidental va ser influït a abandonar-ho de forma decisiva al parer per l'exemple de Carlemany. El cercle de Carlemany desitjava reviure les glòries de l'estil clàssic, que en la seva majoria coneixien les formes de l'Antiguitat tardana, i també per competir amb l'art romà d'Orient, on sembla, van ser ajudats per artistes de refugiats de les convulsions de la iconoclàstia. El propi Carlemany sembla no haver estat gaire interessat en l'art visual, tanmateix, la seva rivalitat política amb l'Imperi Romà d'Orient i el suport del papat, pot haver contribuït a la posició pro imatge expressada al Libri Carolini, on estableix la forma i utilització d'imatges amb poca variació de l'Església occidental durant la resta de l'edat mitjana i fins i tot més tard.
Sota la següent dinastia saxona, el territori central de la qual va estar més aproximat a la moderna Alemanya, Àustria i la Suïssa de parla alemanya, l'art otonià va ser un producte principalment dels grans monestirs, especialment Reichenau que era el centre artístic occidental líder en la segona meitat del . L'estil Reichenau va utilitzar formes modelades i simplificades per crear imatges molt expressives, allunyades de les aspiracions clàssiques de l'art carolingi, i a l'espera de l'art romànic. La Creu de Gero a la ratlla dels anys 965-970 de la Catedral de Colònia és a la vegada el treball més fi alt medieval realitzat proper a la mida natural de la figura de Crist crucificat; historiadors de l'art havien estat refractaris a donar crèdit als registres que donaven la seva data d'execució, fins que van ser confirmats per la dendrocronologia el 1976. Igual que a la resta d'Europa, obres d'orfebreria en metalls, continuaven sent la forma més prestigiosa de l'art, en obres com l'enjoiada Creu de Lotari, realitzada prop de l'any 1000, probablement a Colònia, malgrat haver-hi una majoria d'acord aproximada a les data citada, un altre autor Peter Lasko dona a la creu la data de l'any 980 a tot tardar.
miniatura|Art romànic a l'abadia de Santa Maria Laach. L'art romànic va ser el primer moviment artístic en abastar la totalitat d'Europa occidental, encara que amb varietats regionals. Alemanya va ser una part central del moviment, encara que l'arquitectura romànica alemanya va fer força menys ús de l'escultura que la de França. Amb l'augment de la prosperitat van ser construïdes esglésies de forma massiva en moltes de les ciutats a tota Alemanya, ja no solament a aquelles patrocinades pel cercle imperial. Els francesos van ser dels primers utilitzar l'art gòtic, i Alemanya encara que més lenta en adoptar-ho, però una vegada que ho van fer com propi, es va continuar utilitzant durant molt de temps després que la resta d'Europa ja l'ho havia abandonat. D'acord amb Henri Focillon, el gòtic va permetre a l'art alemany: «definir per primera vegada uns certs aspectes del seu geni natiu en una concepció vigorosa i emfàtica de vida i forma, en el que l'ostentació teatral estava mesclada amb una vehement franquesa emocional». El Cavaller de Bamberg dels anys 1300, de la catedral de Bamberg, és la més antiga estàtua eqüestre de pedra i una de la més reeixida manifestació de l'art gòtic; d'altres monuments de tombes principesques medievals han sobreviscut a Alemanya, França o Anglaterra. A les esglésies romàniques i del primer gòtic es mostraven pintures murals en versions locals d'estils internacionals, i de les que es coneixen pocs noms dels artistes que les van realitzar.
miniatura|Tres verges nècies, Catedral de Magdeburg, c. 1250. La cort del Sacre Imperi Romanogermànic, tot seguit, amb seu a Praga, va tenir un paper important en la formació del gòtic internacional de finals del . Aquest art es va estendre prop de les ciutats riques del nord d'Alemanya per artistes com a Conrad von Soest a Westfàlia i Mestre Bertram a Hamburg, i més tard Stephan Lochner a Colònia."Stephen Lochner". Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company. 1913. Hamburg va ser una de les ciutats de la Lliga Hanseàtica, tot seguit, en altura a la seva prosperitat, Bertram va ser succeït en la ciutat per artistes com el Mestre Francke, el Mestre de l'Altar Malchin, Hans Bornemann, Hinrik Funhof i Wilm Dedeke que van sobreviure en l'època del Renaixement. Artistes hanseàtics van pintar nombrosos encàrrecs per a les ciutats del Bàltic en els països escandinaus i els moderns estats bàltics de l'est. Al sud, el Mestre de l'altar Bamberg va ser el primer pintor significatiu amb seu a Nuremberg, mentre que el Mestre d'Heiligenkreuz i després Michael Pacher van treballar a Àustria.
A l'igual del de Pacher, el taller de Bernt Notke, pintor de la ciutat hanseàtica de Lübeck, es pintaven retaules o feien les talles en un estil cada vegada més elaborat utilitzant pintures, daurats i marcs o d'altres alternatives per als panels pintats. L'escultura en fusta del sud d'Alemanya va ser important en el desenvolupament dels nous temes que reflectien la vida de devoció intensament emocional, animats pels moviments del catolicisme medieval tardà així com en la pròpia mística alemanya. Aquestes obres són conegudes com a «imatges de devoció» i inclouen la Pietat, Crist pensatiu, Arma Christi, Santa Faç, el cap tallat de Joan el Baptista, i la Mare de Déu dels Dolors, moltes d'aquestes s'estendrien per tot Europa i van ser populars fins al barroc i en la imatgeria religiosa popular durant més temps. En efecte, el «Barroc tardà gòtic» és un terme usat de vegades per descriure l'art hiperdecorat i emocional del , sobretot a Alemanya.
Martin Schongauer, que treballava a Alsàcia, en l'última part del , va ser la culminació de finals de la pintura alemanya gòtica, amb un estil sofisticat i harmoniós, però cada vegada passava més temps produint gravats per al comerç nacional i internacional de distribució que havia desenvolupat, les seves impressions eren conegudes a Itàlia i en altres països. Els seus predecessors van ser el Mestre de les cartes de joc i el Mestre E. S., tots dos també de la regió de l'Alt Rin.. El conservadorisme alemany es mostra per l'ús dels fons d'or, sent utilitzats per molts artistes fins ben entrat el .
Pintura del renaixement i gravat miniatura|Adoració de la Trinitat (1511) per Albrecht Dürer. miniatura|Venus de Lucas Cranach el Vell (1532.