El Cos Civil de Conservació, (CCC) va ser un programa de treball públic, que va estar en funcionament entre 1933 i 1942 als Estats Units, i estava dirigit a homes solters a l'atur, com a part del New Deal. Originalment dirigit a homes entre 18 i 25 anys, posteriorment es va ampliar a homes joves entre 17 i 28 anys. Robert Fechner va dirigir el programa. Va ser una part important del New Deal del president Franklin D. Roosevelt's, i proporcionava feines manuals no qualificades relacionades amb la conservació i el desenvolupament de recursos naturals en zones rurals de propietat federal, estatal o local. El CCC va ser dissenyat per proporcionar llocs de treball a homes joves i alleujar les famílies que tenien dificultats per trobar feina durant la Gran Depressió. Al mateix temps, es va posar en marxa un programa general de conservació de recursos naturals a cada estat i territori. Durant el seu màxim moment d'esplendor, el nombre d'afiliats va de ser 300.000 homes. Durant els seus 9 anys de funcionament, hi van participar 3 milions de joves. A canvi, el CCC els proporcionava refugi, roba i aliments, juntament amb un petit salari de 30 dòlars (equivalents a 560 dòlars de 2017) mensuals (25 dòlars havien de ser enviats a casa a les seves famílies).John A. Salmond, The Civilian Conservation Corps CCC 1933–1942: a New Deal case study (1967) miniatura|Pont construït pel CCC que travessa el Rock Creek a Little Rock, Arkansas El pública nord-americà va convertir al CCC en el més popular dels programes del New Deal.Perry H. Merrill, Roosevelt's Forest Army, A History of the Civilian Conservation Corps (1981) p. 196 Els principals beneficis de la inscripció d'un individu al CCC incloïen una condició física millorada, una moral elevada i un augment de la ocupació. El CCC també va portar a una major consciència pública i valoració d'activitats a l'aire lliure i dels recursos naturals de la nació, i a la continua necessitat d'un programa nacional integral acuradament planificat sobre la protecció i el desenvolupament dels recursos naturals.
Mentre el CCC va estar en funcionament, els afiliats van plantar prop de 3 bilions d'arbres per contribuir a reforestar el país, van obrir camins, van construir cases de camps e instal·lacions relacionades en més de 800 parcs al llarg de tota la nació i van modernitzar la majoria de parcs estatals. A més van actualitzar els mètodes de combatre els incendis, i van construir una xarxa d'edificis de serveis i carreteres públiques en àrees remotes.
miniatura|Treballadors del CCC construint una carretera (1933)
miniatura|upright=1.6|Campaments del CCC a Michigan. Les tendes de campanya aviat van ser substituïdes per barraques construïdes per contractistes de l'exèrcit per als afiliats.
El CCC va posar en marxa programes per veterans i nadius americans. Aproximadament 15.000 indis americans van participar-hi, el qual els va ajudar a superar la Gran Depressió.Alysa Landry, "Franklin Delano Roosevelt: A New Deal for Indians" , Indian Country Today, August 9, 2016. Retrieved August 9, 2016
Malgrat el seu suport popular, el CCC mai va ser una agencia permanent. Depenia de la legislació d'emergència provisional del Congrés i el seu finançament per funcionar. Cap a 1942, amb la Segona Guerra Mundial i el Servei militar obligatori en funcionament, la necessitat de feina va disminuir, i el Congrés va votar tancar el programa.
Fundació Com a governador de Nova York, Roosevelt havia posat en marxa un programa similar a menor escala. Molt interessat en la conservació des de feia molt temps,John A. Salmond, The Civilian Conservation Corps 1933–1942: a New Deal case study. (1967), ch. 1 online edition com a president, el 21 de març de 1933 va proposar al Congrés un programa a escala nacional. Roosevelt va dir:"Message to Congress on Unemployment Relief. March 21," The Presidential Papers of Franklin D. Roosevelt, 1933 (1938) Cita original:"I propose to create [the CCC] to be used in complex work, not interfering with abnormal employment, and confining itself to forestry, the prevention of soil erosion, flood control and similar projects. I call your attention to the fact that this type of work is of definite, practical value, not only through the prevention of great present financial loss, but also as a means of creating future national wealth."Traducció al català:Proposo crear [el CCC] per ser utilitzat en un treball complex, que no interfereixi amb l'ocupació anormal, i limitant-se a la silvicultura, la prevenció de l'erosió del sòl, el control d'inundacions i projectes similars. Crido la vostra atenció sobre el fet que aquest tipus de treball és d'un valor definit i pràctic, no només a través de la prevenció de la gran pèrdua financera actual, sinó també com un mitjà per crear un futur de riquesa nacional.Va prometre que aquesta llei proporcionaria aliment, allotjament, uniformes i atenció mèdica a 250.000 joves a canvi de treballar en els boscos nacionals i altres propietats del govern. L'Acta d'Emergència de Conservació del Treball (Emergency Conservation Work Act) va ser presentada al Congrés el mateix dia i promulgada per votació oral el 31 de març. El 5 d'abril de 1933, Roosevelt va emetre l'Ordre Executiva 6101, en la qual s'establia el CCC i s'anomenava com a director a Robert Fechner, un ex-funcionari del sindicat que va servir fins al 1939. L'organització i administració del CCC va ser un experiment nou en operacions per a una agencia del govern federal. L'ordre establia que el programa havia de ser supervisat conjuntament per 4 departaments del govern: Treball, el qual reclutava als joves, Defensa, el qual operava als camp, Agricultura i Interior, el qual organitza i supervisa els projectes de treball. Es va formar un consell assessor del CCC integrat per representants de cadascun dels departaments supervisors. També hi van participar en el programa l'Oficina d'Educació i el Departament dels Afers dels Veterans. Per posar fi a l'oposició dels sindicats (els quals no volien haver de començar programes de formació quan molts dels seus homes estaven a l'atur)Neil M. Maher, Nature's New Deal: The Civilian Conservation Corps and the Roots of the American Environmental Movement (2009), p. 79 Roosevelt va triar a Robert Fechner, vicepresident la Unió de Maquinistes d'Amèrica, com a director de l'agència. William Green, president de la Federació Americana del Treball, va ser portat al primer camp per demostrar que no hi hauria cap formació implicada, més enllà del simple treball manual.On the formation see Frank Freidel, Franklin D. Roosevelt: Launching the New Deal (1973), p. 255-266
Exèrcit dels Estats Units Els oficials a la reserva de l'exèrcit dels Estats Units estaven al càrrec dels campaments, encara que no hi havia entrenament militar. El general Douglas MacArthur va ser posat al càrrec del programa,Darby, Jean Douglas. MacArthur, Twenty-First Century Books, 1989, p. 47 encara que va dir que el nombre d'oficials i soldats de l'exèrcit designats als campaments estava afectant a la disposició de l'exèrcit regular.Imparato, Edward T., editor Effect of the Civilian Conservation Corps Project upon Army Activity and Readiness for Emergency General MacArthur Speeches and Reports 1908–1964, Turner Publishing Company, 2000, p. 58 Tot i així, l'exèrcit va trobar nombrosos beneficis en el programa. Quan va començar el Servei Militar obligatori el 1940, la política era fer caporals i sergents als alumnes del CCC. El CCC també va proporcionar experiència de comandament als oficials del Organized Reserve Corps. A través del CCC, l'exèrcit regular podia avaluar el lideratge tant d'oficials regulars com d'oficials a la reserva. El CCC va proporcionar lliçons que l'exèrcit va utilitzar per desenvolupar els seus plans de guerra i mobilització en els campaments d'entrenament.Charles E. Heller, "The U.S. Army, the Civilian Conservation Corps, and Leadership for World War II, 1933-1942," Armed Forces & Society (2010) 36#3 pp 439-453 online
Història Primers anys, 1933–1934 miniatura|upright=2|Un mapa del CCC d'una ruta verda planejada a Texas, dibuijat el 1934. El Cos va treballar en nombrosos parcs de tot l'estat durant els primers anys de la dècada de 1930, construint de tot, des de bancs fins a carreteres.
La legislació i mobilització del programa va tenir lloc amb força rapidesa. Roosevelt va fer aquesta petició al Congrés el 21 de març de 1933; la legislació va ser presentada al Congrés el mateix dia i sotmesa a votació el 31 de març. Roosevelt la va signar el mateix dia i va emetre una ordre executiva el 5 d'abril on es creava l'agència, es nomenava el seu director (Robert Fechner) i es designaven responsables del Departament de Defensa per iniciar l'enrolament al cos. El primer inscrit al CCC va ser seleccionat el 8 d'abril i posteriorment les agències estatals i locals d'assistència social van facilitar llistes d'homes al atur per a la seva inscripció immediata. El 17 d'abril es va establir el primer campament (Camp Roosevelt NF-1) al Bosc Nacional George Washington i Jefferson, prop de Luray, Virgínia. El 18 de juny es va obrir el primer de 161 campaments de control d'erosió del sòl a Clayton, Alabama. L'1 de juliol de 1933 hi havia 1.463 camps de treballs on hi treballaven 250.000 joves (d'entre 18 i 25 anys), 28.000 veterans, 14.000 indis americans i 25.000 homes locals o amb experiència.
Afiliats L'afiliat típic del CCC era un ciutadà dels Estats Units, solter, en atur i d'entre 18 i 25 anys. Generalment la seva família es trobava en un programa d'ajut local. Cada voluntari afiliat, després de superar un examen físic i/o un període de condicionament, era requerit per servir durant un període mínim de 6 mesos, amb l'opció de servir fins a 4 períodes, o fins a 2 anys, si no havia possibilitat de trobar feina fora del cos. Els afiliats treballaven 40 hores setmanals durant 5 dies. De vegades també treballaven els dissabtes si el mal temps així ho dictava. A canvi rebien aliments, roba, atenció mèdica i 30 dòlars mensuals, dels quals enviaven entre 22 i 25 dòlars a la família depenent.
Després de la segona marxa del Bonus Army sobre Washington, el president Roosevelt va emetre l'Ordre Executiva 6129 (l'11 de maig de 1933) per modificar el programa del CCC, per incloure als veterans dins les oportunitats de treball. Els requeriments dels veterans eren diferents dels afiliats joves. Els veterans necessitaven estar certificats pel Departament dels Afers dels Veterans per ser empleats. Podien ser de qualsevol edat, i estar casats o ser solters, sempre que tinguessin la necessitat de treball. Generalment els veterans eren assignats a campaments formats completament per veterans. Els afiliats podien ser escollits per ajudar en l'administració del campament en alguns dels següents càrrecs: líder, encarregat del menjador, encarregat del magatzem, ajudant del líder, oficinista, assessor educatiu auxiliar, cuiner i ajudant de cuiner. Aquests homes rebien una paga addicional d'entre 36 i 45 dòlars mensuals en funció del càrrec.
Campaments miniatura|Interior de les casernes del CCC a Milford, Utah. Dos dels homes es troben asseguts sobre baguls que els treballadors del CCC feien servir per emmagatzemar els seus objectes personals. Cada campament del CCC es trobava a la zona on s'havia de realitzar el treball de conservació, i estava format per fins a 200 civils organitzats al voltant d'una unitat designada pel cos. El campament del CCC era una comunitat temporal en si mateixa, estructurada en casernes (inicialment tendes de campanya) per a 50 persones, quarters per oficials i personal tècnic, un dispensari mèdic, un menjador, una sala recreativa, una construcció educativa, inodors i dutxes, locals tècnics i administratius, un magatzem d'eines i garatges pel parc mòbil.