Dwight Macdonald, nascut a Nova York el 24 de març de 1906 i mort el 19 de desembre de 1982, va ser un periodista, escriptor, crític, filòsof i activista estatunidenc. Macdonald va formar part del grup dels «intel·lectuals de Nova York» i va ser editor de la seva revista d'esquerres, Partisan Review, durant sis anys. També va col·laborar en altres publicacions novaiorqueses, com ara Time, The New Yorker, The New York Review of Books, i va fundar la revista Politics el 1944.
Biografia Nascut a Nova York, Dwight Macdonald va estudiar a la Phillips Exeter Academy i a la Universitat Yale. Després de començar com a becari a Macy's, es va incorporar aviat a la revista Time, on el seu antic company de Yale Henry li va oferir un lloc. A partir de 1929, Macdonald va ser redactor en cap adjunt de Fortune. Com va passar a nombrosos periodistes de Fortune, les opinions polítiques de Macdonald es van radicalitzar amb la Gran Depressió. Abandonà Fortune el 1936 per desavinences editorials.
Macdonald va convertir–se en redactor de Partisan Review de 1937 a 1943, però abandonà aquesta publicació per fundar la seva pròpia revista anomenada Politics de 1944 a 1949. A Politics, hi van escriure intel·lectuals com Lionel Trilling, Mary McCarthy, George Orwell, Bruno Bettelheim i C. Wright Mills. Durant la mateixa època, Dwight Macdonald va formar part de la redacció del New Yorker i participà a Esquire com a crític de cinema, adquirint a poc a poc una celebritat que li va permetre als anys 1960s comentar les pel·lícules en l'emissió de televisió The Today Show de la cadena NBC.
Macdonald abandonà el trotskisme, com nombrosos intel·lectuals d'aquella època, i es passa al pacifisme i a l'anarquisme individualista. Durant els anys 1950, s'oposà enèrgicament al règim soviètic. Una mica més tard, es va convertir en opositor a la guerra de Vietnam i va ser molt favorable al moviment estudiantil dels anys 1960, encapçalat per gent com Abbie Hoffman.
Crítica política Dwight Macdonald va trencar amb les idees de Leon Trotsky quan aquest va aixafar sense pietat la Rebel·lió de Kronstadt (Març de 1921), i va anar progressant vers un socialisme democràtic. Es va oposar a qualsevol totalitarisme, inclosos el feixisme i el comunisme, la derrota dels quals va dir que era necessària per a la supervivència de la civilització. Macdonald va denunciar Joseph Stalin, primer per encoratjar la insurrecció de Varsòvia (Agost–Octubre de 1944) sabent que seria una massacre, i més tard per detenir l'avanç de l'Exèrcit Roig als afores de Varsòvia per permetre a la Wehrmacht aniquilar als líders polonesos.
Al mateix temps, Macdonald va ser molt crític amb els mètodes de les democràcies per la seva tèbia oposició al totalitarisme. Després d'observar els desastres de la Segona Guerra Mundial, Macdonald es va fer un gran defensor del pacifisme.
En un debat contra Norman Mailer, Macdonald va dir que si li forçaven a triar preferia el bloc occidental perquè opinava que l'estalinisme i el comunisme eren les grans amenaces de la civilització.
Crítica cultural Durant els 1950s i els 1960s, Dwight Macdonald va fer una vehement crítica cultural dels mass media i la cultura de masses, exemple de la mediocritat; la cursileria de l'obra de teatre Our Town (1938), de Thornton Wilder, la còmoda i homogènia cultura del Great Books of the Western World, i el simplista llenguatge de la Revised Standard Version (1966) de la Bíblia.
En Against the American Grain: Essays on the Effects of Mass Culture (1962), Macdonald prega a les elits culturals perquè escapin de la cultura de masses que domina la societat americana i construeixin un món hermètic on puguin produir autèntic art i cultura.
En l'assaig Dwight Macdonald on Culture: The Happy Warrior of the Mind, Reconsidered (2013), Tadeusz Lewandowski diu que Macdonald intenta donar resposta a les grans preguntes sobre la cultura des de la posició d'un intel·lectual públic situat en la tradició conservadora britànica, a pesar que anteriorment va coquetejar amb els marxistes de l'Escola de Frankfurt.
MacDonald reprèn la crítica a la cultura de masses suggerida als anys trenta, amb el sorgiment del kitsch. Continuarà la crítica iniciada per Celement Greenberg on afirmava que el kitsch seria universalment popular. Es parlava de l'alta cultura (highbrown) i la baixa cultura (lowbrown) segons Dwight McDonald. Però durant els anys 50 va incrementar la població, sobretot els Estats Units, amb un alt poder adquisitiu i va provocar que es crees una nova classe social anomenada Midcult. Aquesta classe social no tenia tan poder adquisitiu com les altes classes per aquest motiu les fàbriques comencen a crear-ne productes especifics per aquesta nova classe social, coneguts om productes Kitsch, que imiten els productes de les classes més altes però a un preu més economic, ja que, es produïen en sèrie.
Amb Dwight MacDonald, el Kitsch queda identificat amb l'art de la midcult.
Obres Fascism and the American Scene (1938) The war's greatest scandal; the story of Jim Crow in uniform (1943) The Responsibility of Peoples: An Essay on War Guilt (1944) Henry Wallace: The Man and the Myth (1948) The Root is Man: Two Essays in Politics (1953) The Ford Foundation: The Men and the Millions - an Unauthorized Biography (1955) The Responsibility of Peoples, and Other Essays in Political Criticism (1957) Memoirs of a Revolutionist: Essays in Political Criticism (1960) Neither Victims nor Executioners by Albert Camus (1960) traductor Parodies: An Anthology from Chaucer to Beerbohm - and After (1960) editor Against The American Grain: Essays on the Effects of Mass Culture (1962) Our Invisible Poor (1963) Poems of Edgar Allan Poe (1965) editor Politics Past (1970) Dwight Macdonald on Movies (1971) Discriminations: Essays and Afterthoughts 1938-1974 (1974) My Past and Thoughts: The Memoirs of Alexandre Herzen (1982) editor A Moral Temper: The Letters of Dwight Macdonald (2001) editat per Michael Wreszin
Bibliografia Alexander Bloom, Prodigal Sons: The New York Intellectuals & Their World, Oxford University Press, 1986. Gregory D. Sumner, Dwight Macdonald and the Politics Circle: The Challenge of Cosmopolitan Democracy, 1996 Stephen J. Whitfield, A Critical American: The Politics of Dwight Macdonald, 1984 Michael Wreszin, A Rebel in Defense of Tradition: The Life and Politics of Dwight MacDonald, 1994 Michael Wreszin, Interviews with Dwight Macdonald, 2003
Enllaços externs « La bombe » par Dwight Macdonald (1945)
Categoria:Kitsch Categoria:Periodistes novaiorquesos Categoria:Crítics de cinema estatunidencs Categoria:Alumnes de la Universitat Yale Categoria:Alumnes de la Phillips Exeter Academy Categoria:Morts a Nova York Categoria:Nascuts el 1906