Santa Maria d'Oló és un poble a l'extrem nord de la comarca del Moianès, en un territori molt accidentat, drenat per les rieres Gavarresa i d'Oló, principalment, i també per la de Malrubí, afluent de la primera. Fins al 2015 estava adscrit a la comarca del Bages. Pertany al Bisbat de Vic i al Partit Judicial de Manresa, ciutat de la qual depèn també des del punt de vista de l'administració d'hisenda i del registre de la propietat.
Símbols i origen del nom L'escut oficial de Santa Maria d'Oló té el següent blasonament: «Escut caironat: d'argent, una rosa de gules botonada d'or, barbada, tijada i fullada de sinople. Per timbre una corona mural de poble». Va ser aprovat el 13 de desembre de 1991 i publicat al DOGC el 30 de desembre del mateix any amb el número 1535. La rosa és el senyal tradicional de les armes del poble, i és un senyal parlant (pel que fa a la seva olor) relatiu al nom Oló, encara que en una poesia popular es fa referència a la paraula "Au-lo" relativa a una expressió que digueren els habitants quan la vila fou assetjada, però els olencs a través d'un passadís que travessava la muntanya fins a arribar a la riera podien buscar queviures i pescar peix per mantenir-se i que acaba ... si del Castell vols rendició: Au-lo!
D'on ve el teu nom oh terra noble!/ que per bressol tens un castell/ que havent crescut i fet un poble/ t'extens pel pendis vell/ i tens regust d'alló què és bell.
En temps antic, quan l'habità bèl·lica gent entre muralles/ un enemic el va assetjar/ i havent lliurat moltes batalles/ cregué que estava ja a les acaballes.
Rendeix-te, deien. I els d'Oló/ peix fresc, pescat de nit, mostrat-los/ Si del Castell vols rendició: Au-lo!
I fou el nom d'Oló
Geografia Llista de topònims de Santa Maria d'Oló: muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, cases, masies, esglésies.
Termes municipals limítrofs:
Perímetre del terme municipal Comença la descripció d'aquest perímetre al nord-est del terme, al lloc on es troben els termes municipals de Santa Maria d'Oló, l'Estany i Moià, a la confluència del riu Sec amb el torrent del Gomis, just al nord del Salt del Ca.
Termenal amb Moià Des del punt anterior, el termenal entre Moià i Santa Maria d'Oló discorre cap al sud-oest seguint aigües avall el riu Sec, entre la Cinglera de les Carrosses, al sud, i el Serrat de Rubís, al nord. Al cap d'un tram, deixa al sud el Serrat de la Coromina i al nord-oest el serrat de Falconeres i, conforme va girant més cap al sud, a ponent el Serrat del Roc. Troba el Molí del Perer, a llevant del Cingle de Cal Pere; tot seguit el riu Sec s'aboca en la riera de Malrubí, al nord dels Cingles de Cal Grill.
La divisòria entre els dos termes municipals segueix aigües avall, cap al sud-oest, la riera de Malrubí, deixant a la dreta -ponent- la masia de l'Illa i el Serrat de Sobre l'Illa, i a l'esquerra la masia del Rourell i el Casalot de Mataocells. Decantat ja cap al sud-sud-oest, el termenal va deixant a ponent, successivament, els Canals de Sau, la masia de la Garrigota, el Serrat de la Garrigota i els Cingles de la Resclosa, just abans d'arribar a l'antiga quadra del Solà de Sant Esteve; a l'esquerra -llevant- té el llarg Serrat de Vilaclara. En arribar a terres de l'antiga quadra esmentada, al nord de l'Autonell, la riera de Malrubí canvia de direcció. Ara cap a l'oest-sud-oest, passa a migdia del Solà de Sant Esteve, on hi ha les restes d'aquesta masia i l'església de Sant Esteve del Solà, i al nord de la Font de la Tosca, la Font de l'Autonell i el Casalot Vell del Soca.
Al sud-oest de l'església de Sant Esteve, a migdia del Turó de Cantagalls i a llevant de les masies del Cellers i Vilagonella, es troben els termes municipals de Moià, Santa Maria d'Oló i Avinyó.
És un termenal llarg, de quasi 10 quilòmetres, sempre seguint cursos fluvials. En el terme de Moià queden les propietats de la Rovira, el Perer, el Molí del Perer, el Rourell, el Casalot de Mataocells, Ribaus, Bussanya, l'Autonell, el Casalot Vell del Soca i el Solà de Sant Esteve, que tenia terres a tots dos costats de la riera. Pel costat de Santa Maria d'Oló es troben les terres de Rubís, Vilagú, l'Illa, la Garrigota i el Solà de Sant Esteve.
Termenal amb Avinyó miniatura En el punt anteriorment descrit comença el llarg límit municipal entre Santa Maria d'Oló i Avinyó. Arrenca cap al nord-oest seguint un tram de 350 la riera de Malrubí aigües avall, per de sobte trencar cap al nord per anar a buscar una carena a ponent dels Clapers. Dalt de la carena, segueix el camí que hi passa fins a la primera cruïlla, on el termenal gira en angle recte cap a ponent, passant pel sud del Pla de les Fites (que deu el nom a les fites del terme municipal que hi ha), fins que arriba al nord-est de Cal Parenostres, on comença un arc còncau inflexionat al nord que té el final a l'oest de l'inici, a l'extrem sud-oest de la Serra de l'Arç, a migdia de Cal Tinet i la Canal, i a llevant del Carrer de les Puces, Ca l'Ermità i Cal Saragossa. Aleshores, la línia de terme va en línia recta cap al nord-oest fins al Serrat de Torcó, en el vessant sud-occidental del turó de Vilamorena; el termenal segueix tota la Serra de Torcó, de primer cap al nord, després cap al nord-oest, fins que troba el torrent de l'Espinal. Decantant-se cada cop més decididament cap a ponent, travessa l'extrem meridional del Serrat de la Manola, al nord de la masia de la Manola, continua cap al sud de la masia de les Tosques, travessa successivament l'Eix Transversal (C-25) i la riera d'Oló, fins que, travessada aquesta riera, torç sobtadament cap al nord fins a la Malesa del Salvador.
En aquest lloc, el termenal emprèn ja decididament la direcció nord. Va a cercar la Serra del Tomàs, que segueix sencera, decantant-se cada cop més cap al nord-est, i va a buscar el punt rodó de la sortida de l'Eix Transversal (C-25 i BP-4313) cap a Avinyó. Travessa altre cop la C-25, fa un arc pel nord del Pla del Jesús i torna a travessar l'Eix Transversal, per tal d'anar a trobar la carretera BP-4313, en aquest tram paral·lela pel nord a la C-25 just sota de l'extrem oriental de la Cinglera de Roca Argena. La línia de terme segueix cap al nord-est la carretera esmentada, passant a migdia de la Baga de la Ferreria. Només s'aparta de la carretera quan aquesta abandona la carena, com al Serrat Rodó. Seguint aquesta carretera, en el punt on torna a enllaçar amb la C-25, en el nus de sortida cap a Santa Maria d'Oló, el termenal abandona les carreteres esmentades per girar cap al nord-oest, seguint una carena que el porta fins a trobar la Riera Gavarresa al costat nord-est de la masia de la Vall. Segueix aleshores aigües amunt la Gavarresa, fins que en arribar al nord-est del Pla de Jeremies, on la Gavarresa fa un sobtat meandre amb una illa a l'interior, la línia de terme abandona la llera de la riera per prendre la direcció nord, va a trobar la intersecció del torrent del Grau Gran amb el torrent de la Font del Grau, la travessa sempre cap al nord, per seguir la carena existent entre el torrent del Grau Gran, a ponent, i el torrent de les Ases, o de Torroella, a llevant. Deixa a l'oest les masies de la Casa Nova de Torroella, els Andreus i el Borró, travessa el torrent de les Ases, i arriba al punt més septentrional del terme de Santa Maria d'Oló, on es troba aquest municipi amb els d'Avinyó i Sant Feliu Sasserra, en el punt de trobada del Serral de Coll Lligó amb els Serradets.
Són 18,7 quilòmetres de termenal, que deixa, en terme de Santa Maria d'Oló, les terres del Solà de Sant Esteve, els Clapers, Torrespaia, Cal Tinet, la Canal, Vilamorena, l'Espinal, les Tosques, la Riera de Sant Agustí, Armenteres, els Plans, Altimires, Cal Miqueló, Cal Músic, les Tines, el Corral, el Ciuró i el Molí del Ciuró, Oriols i Torroella. Pel costat d'Avinyó es troben les terres de Vilagonella, el Molí dels Clapers, Solergibert, Cal Parenostres, Ca l'Ermità, Cal Saragossa, la Torre del Muntanyola, Torcó de Baix, Torcó de Dalt, la Manola, Vila-seca, l'Abadal, el Soler, Cal Toni Mas, la Posa, la Vall, el Ferrer Lletger, Vilapúdua de Baix, Vilapúdua de Dalt, la Casa Nova de Torroella, els Andreus, el Borró i la Roca de Sant Marçal.
Termenal amb Sant Feliu Sasserra Des del Serral de Coll Lligó, la línia de terme surt cap a llevant, per anar-se decantant progressivament cap al sud-est. Passa a prop de la capella de Sant Francesc d'Assís de Torroella i de la masia de Torroella, i va a cercar el vessant oriental del Serrat de Torroella, travessa el torrent d'Ases, al qual segueix paral·lel a una certa distància de la riba esquerra, i va a buscar la Costa Grona, al nord i nord-est de la Frau. A mitja Costa Grona, just a migdia de la masia de la Traveria i del Molí de la Traveria, trenca cap al sud per tal d'anar a buscar el curs de la riera Gavarresa. Sense acabar d'arribar-hi, a la cota 445, es troben els termes municipals de Santa Maria d'Oló, Sant Feliu Sasserra i Oristà.
Es tracta d'un termenal de quasi 3 quilòmetres, que deixa en terres de Santa Maria d'Oló les finques de Torroella, la Torre d'Oriols, el Prat d'Oriols, totes elles pertanyents al poble d'hàbitat dispers de la Frau. Pel costat de Sant Feliu Sasserra, són les propietats de Comulleda, la Casanova de l'Oblaguer, el Purgatori, la Traveria i el Molí de la Traveria.
Termenal amb Oristà Des del tritermenal anterior, el límit entre Santa Maria d'Oló i Oristà acaba de baixar, en direcció sud-est, fins a la Gavarresa, la travessa, i s'enfila pel costat oposat, per la Baga de Cal Llop fins a l'extrem nord-est del Serrat de les Berengueres, passa ran -a migdia- de les restes de la masia de la Frau, i traça una línia recta cap a llevant, molt lleugerament decantada cap al nord. Deixa al sud les masies de la Moretona i la Garriga i baixa fins a trobar la riera de Segalers al nord-est d'aquesta darrera masia, a ponent de l'extrem nord-occidental de la Baga de Canemasses. Des d'aquí segueix un tram de la riera de Segalers aigües amunt fins al lloc on es troba la Font de Segalers, a migdia de la masia de Segalers; aleshores, s'enfila cap al sud-est pel nord de la Baga de Canemasses fins a la cota 647, a prop de la C-25 al nord del Collet de Sant Joan, on trenca en angle recte cap al nord-est, travessa el torrent de Bojons, després el Pla de Canemasses, i va a passar enmig de les edificacions de la masia de Bojons, de manera que la masia queda a Santa Maria d'Oló, i una part dels graners, pallers i corrals, a Oristà. A 375 metres a llevant de la masia, després de travessar la carretera C-670, al nord del Pla de l'Alzina Balladora, es troben els termes de Santa Maria d'Oló, Oristà i Muntanyola.
És una línia de 5 quilòmetres per terres de les Berengueres, la Moretona, la Garriga, Canemasses, Montcabrer i Bojons, per costat de Santa Maria d'Oló, i de la Frau, Cal Moliner, el Teuler, Segalers i Bojons, pel d'Oristà.
Termenal amb l'Estany Des del punt anterior, la línia de terme davalla cap al sud-oest, passa al nord del Collet de l'Albergínia, a l'extrem meridional del Serrat de la Vila, i baixa cap al nord-oest, passant al nord-est i a l'est del Molí del Castell, fent un arc cap al nord-oest d'aquest molí, on travessa la carretera C-59 i la riera de l'Estany; tot seguit, sempre cap al nord-oest, se'n va a passar al nord-est i a l'est de la masia del Castell, i puja a la Carena del Castell, seguint-la cap al nord-oest fins al punt més alt.