Sofia Guadalupe Pérez Casanova de Dolsławski (La Corunya,<ref>MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Rosario, Sofía Casanova, mito y literatura; el document n.º 1 de lApéndice documental inclou la partida de naiximent de Sofía Casanova: Libro Registro de Nacimientos de la ciudad de La Coruña. Año 1861. Nacimiento n.º 715, folio 14</ref> 30 de setembre de 1861 - Poznań, Polònia, 16 de gener de 1958) va ser una poeta, novel·lista i periodista i la primera espanyola que es va convertir en corresponsal permanent en un país estranger i corresponsal de guerra.Rosario Martínez, estudiosa de la figura de Sofía Casanova: Sofía Casanova no interesa a nadie, su figura no da juego La Opinión de A Coruña. 3 de desembre del 2009 Consulta 27 de febrer del 2016 Va ser una dona culta, molt coneguda en els ambients literaris de l'època.Sofía Casanova, una reportera en la Gran Guerra. María José Turrión. Historia[S.23 de gener del 2014] Consulta 27 de febrer de 2016 En el seu treball va destacar el perfil humà de les seves cròniques com a corresponsal del diari ABC a Polònia i Rússia, en les quals narrava el sofriment de la població civil durant les guerres que va cobrir, a les quals s'afegia el valor literari.Escucha a Inés Martín Rodrigo, autora de 'Azules son las horas' en La Tarde COPE COPE Consulta 27 de febrer del 2016
La seva activitat per tot Europa li va permetre viure esdeveniments com la lluita de les sufragistes a Anglaterra, el desenvolupament del sindicalisme, la formació del Partit Bolxevic en la Rússia tsarista, la Primera i la Segona Guerra Mundial a més de la persecució dels jueus pel règim nazi en el gueto de Varsòvia. Va col·laborar en periòdics com ABC, La Época (Madrid), El Liberal, El Imparcial de Madrid; en la revista Galicia, en altres publicacions gallegues i en premsa internacional, com la Gazeta Polska i el The New York Times. De conviccions catòliques i monàrquiques, en la guerra civil espanyola es va sumar a les files franquistes.
Va viure 96 anys. La seva longeva vida li va permetre deixar una àmplia obra abastant tots els gèneres literaris.Simón Palmer, María del Carmen. Sofía Casanova, autora de La Madeja. Actas del tercer congreso internacional de estudios Galdosianos. 1989 II
Biografia El seu pare, Vicente Pérez Eguía, litògraf d'Orense, abandonà la seva dona i els seus tres fills quan Sofia era molt petita, deixant sense recursos la seva família, que sobrevisqué amb el suport econòmic de l'avi ferrolà Juan Bautista Casanova Pla Cancela, marí de professió.Sofía Casanova (1862-1958) "Galería da Lonxevidade" Consulta 27 de febrer del 2016
Passà la seva infància en el Pazo del Hobre, a San Julián de Almeiras (La Corunya), i comença els seus estudis a l'escola de Donya Concha, que més tard completarà en el Conservatori de Madrid, ciutat on la família fixà la residència, i on ella, amb 12 anys, es traslladà amb la seva mare, germans i avis materns. A la capital d'Espanya començà a estudiar poesia i declamació.
Els seus primers poemes es publicaren quan ella tenia 15 anys en el Faro de Vigo. No és ella sinó la seva mare qui els remit al diari en trobar-los guardats a la seva habitació. El talent per la poesia de Sofia es reconeixia en els cercles literaris més selectes que freqüentà amb assiduïtat.Azules son las horas Planeta de Libros PlanetadeLibros Consulta 27 de febrer del 2016
En la cort d'Alfonso XII Va ser protegida pel poeta Ramón de Campoamor y Campoosorio que la va introduir en les tertúlies literàries del Comte d'Andino, tutor del rei Alfonso XII i del Marquès de Valmar, que es va convertir en un bon amic i mentor. A través del marquès és presentada a la cort d'Alfonso XII, que organitzava vetllades poètiques. Als 20 anys era ja una poetessa consagrada.
El 1885 el mateix monarca paga l'edició del seu llibre "Poesías". Segons els biògrafs d'Alfonso XII la feblesa que sent per Sofia es deu en part a la gran semblança física que aquesta tenia amb la Infanta Eulalia de Borbó.
En les tertúlies que freqüentava mantingué tracte amb intel·lectuals de l'època, entre els quals Emilio Pérez Ferrari o George Bernard Shaw. Entre les dones escriptores que conegué figuren Concepción Jimeno Gil, la seva amiga de joventut Blanca de los Ríos, Sofia Tartilán, Filomena Dato i Emilia Pardo Bazán.
En aquests cercles Ramón de Campoamor li presenta el professor, filòsof i diplomàtic polonès Wincenty Dolsławski, idealista i expert en PlatóLas cuatro guerras de Sofía Casanova ABC. 21 de febrer del 2016 (castellà) Consulta 27 de febrer del 2016 que havia arribat a Madrid procedent de França. Es casaren a l'Església de San Marcos el 19 de març de 1887 i tingueren quatre filles, María, Izabela, Yadwiga, que morirà de disenteria el 1895, sumint Sofia en una forta depressió, i Halina, que va néixer a Galícia.
Després de les noces s'instal·là a Drozdowo, en el nord de Polònia, que aleshores era una óblast de Rússia. No obstant això, la parella i la seva família viatjaven cada any a Galícia durant el període d'estiu, la qual cosa va permetre a Sofia mantenir una relació directa amb la seva terra. Els seus desplaçaments continus, a conseqüència de la carrera diplomàtica del seu marit, els va combinar amb la seva feina com a periodista i amb l'estudi dels idiomes dels països on residia, la qual cosa li va permetre dominar a més del castellà i el gallec altres sis idiomes: francès, anglès, italià, polonès, portuguès i rus, coneixements clau per a les traduccions que realitzaria en un futur. Els seus viatges li van permetre, a més, conèixer personalitats del món intel·lectual i polític com Lev Tolstoi, Marie Curie i Morel Fatio, les opinions del qual sobre l'espanyol va recollir en llibres i conferències.
El matrimoni es va distanciar. El fet de no haver tingut fills homes, apunten algunes biografies, sembla que va influir en la separació de la parella, ja que Wincenty va començar a tenir relacions amb altres dones a la recerca de l'hereu del seu cognom.
En 1905 decidí instal·lar-se definitivament a Espanya, tenia 43 anys i començava a tenir problemes de visió. Realitzà col·laboracions literàries amb ABC, El Debate, Blanco y Negro, El Mundo, Galicia i la seva llar madrilenya es convertí en un espai de trobada pel qual passaren Basilio Álvarez Rodríguez, Alfredo Vicenti Rey, Santiago Ramón y Cajal, Alberto Insua, Victoriano García Martí i Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, que il·lustraria el seu llibre Princesa del amor hermoso (1909). Mantingué una intensa activitat social, pronunciant conferències i participant en les anomenades "obres socials".
En 1906 fou escollida membre de la Real Academia Galega iel 1911 entrà a formar part de l'Acadèmia de la Poesia Española.
La madeja. Pérez Galdós estrena la seva primera obra de teatre miniatura|270x270px|Sofía Casanova i Benito Pérez Galdós durant un assaig de l'obra de teatre La Madeja, de Casanova (1913). Sofia Casanova és una de les poques dones a les quals Benito Pérez Galdós va elogiar. Després de Gertrudis Gómez de Avellaneda, solament Rosario de Acuña havia aconseguit representar els seus drames en el Teatre Español abans que Sofia Casanova. Pérez Galdos va estrenar així la primera peça dramàtica de Sofia, La madeja, el 12 de març de 1913. En la decisió va pesar la influent opinió de la primera actriu, Matilde Moreno. L'argument de l'obra responia a la idea que les estrangeres, amb el seu afany d'emancipació, desitjaven la destrucció de la família. Una reacció, segons l'estudiosa María del Carmen Simón Palmer, de nombrosos escrits de finals del XIX i primers del XX contra els corrents feministes que arribaven dels Estats Units. Encara que la crítica va elogiar el contingut de l'obra, la mala interpretació de la nit de l'estrena -explica la crònica- va impedir que la comèdia es representés en dies successius.
Corresponsal de guerra Viatjà freqüentment a Polònia, on viivien les seves filles. Durant un d'aquests viatges, al juliol de 1914, esclatà la Primera Guerra Mundial. Després d'un mes de resistència abandonaren Drozdowo en direcció a Varsòvia, on es feu infermera de batallons de moribunds. Aquest viatge a l'horror, expliquen les seves biografies, la ferí profundament i canviaria la seva vida. Ho narrava en una carta al diari ABC, intentat convèncer els seus compatriotes que no estava justificada la seva creixent admiració pels alemanys.
Les seves cròniques des de Varsòvia van aparèixer inicialment a El Liberal, de Madrid, entre novembre de 1914 i març de 1915, i també a El Eco de Santiago, després es van fer habituals a ABC i a Blanco y Negro. Torcuato Luca de Tena, propietari i director del diari ABC li proposà que es convertís en la corresponsal d'''ABC en l'Europa oriental, cosa que acceptà.Martín Rodrigo, Inés (2016). Azules son las horas. Espasa.
El 1915 l'avanç alemany obligà a evacuar Varsòvia. Seguí treballant a l'hospital fins que els alemanys entraren a la ciutat del Vístula i fugí amb les seves filles amb l'últim tren a Minsk, Moscou i, finalment, a Sant Petersburg. La dinastia Romànov era a punt de caure; l'escriptora i periodista va ser testimoni del moment i va informar-ne no sense dificultats, ja que va ser perseguida i censurada per les seves cròniques des de Sant Petersburg, des d'on va narrar la mort de Rasputín i va entrevistar Lev Trotski. Després d'aquestes cròniques, la censura russa li va prohibir la comunicació amb Espanya i el seu silenci va provocar que fins i tot se l'arribés a donar per morta. miniatura|280x280px|Sofia Casanova, en la imatge de portada de Feminal, núm 43, d'octubre de 1910 El 1917 fou testimoni de la Revolució Bolxevic, una experiència que compartí de nou en els seus escrits.Sofía Casanova en la Revolución Rusa de 1917 FronteraD Revista digital. 5 de agosto de 2010
Durant la insurrecció popular del 3 de juliol, reprimida amb duresa per part de les tropes governamentals, Sofia rebé un cop accidental en els ulls de part d'un dels que fugien del tiroteig al carrer. Les conseqüències d'aquest accident van ser nefastes per a l'escriptora, ja que malgrat les cures a les quals va haver de sotmetre's no aconseguiria tornar a veure-hi bé mai més. Malgrat tot no deixà d'escriure.
El 1918 Polònia aconseguí la independència i Sofia pogué tornar. El 1919 tornà a Espanya i fou rebuda com una heroïna amb multitud d'homenatges.
Entre 1920 i 1930 tornà sis vegades a Espanya. Escrigué més de quatre-cents articles i quatre llibres. El 1925 el seu nom es barrejà entre els candidats espanyols al Premi Nobel de Literatura. Aquest mateix any rebé la Gran Creu de l'Orde Civil de Beneficència d'Alfonso XIII per la seva col·laboració amb la Creu Roja durant la Primera Guerra Mundial. miniatura|Salutació feixista, Polònia, 1938. El 1931 fou testimoni de la proclamació de la Segona República Espanyola, amb la convicció que al seu país passaria el mateix que havia vist a Rússia el 1917. Amb el tancament del periòdic ABC, perdé la feina durant uns mesos. Aquest fet lava fer avorrir els republicans, sentiment que anà en augment fins que el 1936 escrigué un dels últims articles de la seva col·laboració amb el diari: ‘Mirando a Rusia’.
Guerra Civil Espanyola