El Partit Laborista Australià (en anglès: Australian Labor Party) (Normalment abreujat com ALP) és un partit polític australià que es presenta com un partit de Centreesquerra, i té la base del seu electorat en les ciutats. El seu nom deriva dels seus vincles en els seus orígens amb el moviment sindical. Encara que els australians normalment escriuen la paraula "laborista" amb la grafia britànica (labour), en el nom del partit apareix segons la norma nord-americana, amb la terminació -or (labor). El principal oponent del partit és la Coalició Liberal-Nacional, amb qui competeix per càrrecs polítics a nivell federal, estatal i local.

Història El Partit Laborista va ser fundat com un partit federal abans de la primera sessió del Parlament australià en 1901, però descendeix d'altres partits laboristes, fundats en les variades colònies australianes per l'emergent moviment laborista a Austràlia, que es va iniciar formalment en 1891. El partit és, en conseqüència, el partit polític més antic del país. Els partits laboristes colonials van disputar escons parlamentaris propis des de 1891, i els escons federals que es van originar arran de la formació de la federació, des de l'elecció federal de 1901. El laborista va ser el primer partit polític a Austràlia a guanyar la majoria dels escons en cadascuna de les cambres del Parlament australià, en l'elecció federal de 1910. El partit antecedeix al Partit Laborista Britànic i al Partit Laborista de Nova Zelanda en formació, accés al govern i implementació de polítiques públiques. John Brumby, un dels membres del partit, a arribar a ser Premier després de la dimissió de Steve Bracks.

A principis de 1977, Bill Hayden va desafiar Gough Whitlam pel lideratge del partit i va ser derrotat per només dos vots, i finalment va derrotar Lionel Bowen per succeir Whitlam com a Líder de l'Oposició a finals d'any, després de la derrota dels laboristes a les eleccions federals australianes de 1977. Hayden va conduir el partit a les eleccions federals australianes de 1980, registrant un canvi substancial però sense arribar a la victòria. Hayden va assumir el lideratge de l'oposició en un moment molt feble per al partit. Va reorganitzar l'organització interna i va moderar les polítiques econòmiques laboristes per fer-les atractives a les classes mitjanes. El 16 de juliol de 1982, Hayden va derrotar per poc Bob Hawke pel lideratge del partit, però Hawke no es va rendir i va continuar tractant de desestabilitzar Hayden, i finalment el 3 de febrer de 1983, sota una forta pressió interna a causa dels sondejos electorals i la derrota a les eleccions parcials a l'Illa Flinders, Hayden va dimitir i Hawke va ser elegit com a líder sense oposició el 8 de febrer, convertint-se en líder de l'oposició.

Governs d'Bob Hawke Bob Hawke es va convertir en Primer Ministre en guanyar per majoria absoluta les eleccions federals australianes de 1983. El govern de Hawke es va centrar en reformes econòmiques profundes que van modernitzar el país, juntament amb avenços socials i ambientals clau. El seu govern va durar vuit anys i mig, guanyant quatre eleccions consecutives, i és considerat un dels períodes de major transformació d'Austràlia al segle XX. Les principals reformes econòmiques van incloure la fluctuació del dòlar australià en 9 de desembre de 1983, la desregulació dels mercats financers, el desmantellament del sistema aranzelari, la privatització de les indústries del sector estatal, la fi de les subvencions a les indústries amb pèrdues i la venda del Commonwealth Bank, Telstra, Qantas i CSL, de propietat estatal.

A l'oposició de John Howard Les eleccions federals australianes de 1996 van suposar el retorn de la Coalició Liberal-Nacional al poder després de tretze anys a l'oposició dels governs laboristes de Bob Hawke primer, i Paul Keating després, que van dur a terme importants reformes econòmiques en la dècada de 1980. Keating va dimitir com a líder del Partit Laborista i es va retirar del Parlament poc després de les eleccions, i el seu adjunt Kim Beazley va ser elegit sense oposició per substituir-lo. Tot i guanyar el vot popular a les eleccions federals australianes de 1998, Beazley no va poder guanyar prou escons per formar govern, i després d'una segona derrota a les eleccions federals australianes de 2001, va dimitir del lideratge, sent rellevat per Simon Crean. Malgrat l'entusiasme inicial pel seu lideratge, Crean va tenir dificultats en les enquestes d'opinió, i el juny de 2003 Beazley el va desafiar pel lideratge. Tot i que Crean va guanyar còmodament, les especulacions sobre el seu lideratge només es van intensificar, i el novembre de 2003 va anunciar que dimitiria i va ser substituït pel seu tresorer a l'ombra, Mark Latham, que va perdre les eleccions federals australianes de 2004.

Governs de Rudd i Gillard (2007-2013) El 4 de desembre de 2006 Kevin Rudd va guanyar l'elecció com a líder del partit per 49 vots contra 39 per a Kim Beazley. i en les eleccions federals australianes de 2007 el partit va obtenir 83 escons i el 52.7% del vot nacional. Kevin Rudd va vèncer a John Howard, primer ministre des de 1996, aconseguint la primera victòria laborista en una elecció federal des de 1993. Va ser remplaçat per Julia Gillard el juny de 2010, després de tensions en el partit i la pèrdua d'aprovació pública. Gillard es va convertir en la primera dona en el càrrec en la història d'Austràlia. Gillard va convocar eleccions anticipades en agost de 2010 resultant en el primer parlament sense majoria absoluta des de 1949, però Gillard va mantenir la seva posició com a primera ministra després d'obtenir la confiança de 4 dels cinc diputats independents, i va formar un govern en minoria. Tensions entre el partit, la possibilitat que Rudd es llançaria per al lloc i anivellis aprovació baixos, van afectar el govern durant aquest període. El juny de 2013, Rudd va emergir victoriós en l'elecció interna per a líder, després d'un intent fallat en 2011 i Gillard es va retirar com a primera ministra.

Pas a l'oposició A les eleccions federals australianes de 2013 el partit va perdre el seu mandat. Rudd, es va retirar i Chris Bowen va ocupar la posició de líder temporalment fins que Bill Shorten va vèncer a Anthony Albanese en l'elecció per líder laborista, que va incorporar per primera vegada, el vot popular amb afiliació al partit. Els vots demostraren diferències notables, amb Shorten obtenint 64.0% del vots parlamentari, mentre Albanese va obtenir 59.9% del vot públic. Després de la sorpresa derrota laborista a les eleccions federals australianes de 2019 Shorten va dimitir i Albanese va esdevenir el líder del partit, convertint-se també en cap de l'Oposició.

Governs d'Albanese (2022-) A les eleccions federals australianes de 2022, Anthony Albanese va portar a l'ALP a una victòria per majoria absoluta contra Scott Morrison, de la Coalició del Partit Liberal i el Partit Nacional, fent història com el primer italoaustralià a esdevenir primer ministre. Albanese va convocar eleccions poc abans de la finalització dels tres anys del seu mandat, i la victòria del seu partit va revalidar el mandat d'Albanese en la principal victòria de la història sobre els conservadors fins aquell moment.

Resultats electorals Cambra de Representants Any Líder Vots % Escons ± Pos. Govern1901 Cap 79,736 15.8 14 3r 1903 Chris Watson 223,163 31.0 7 3r 1906 348,711 36.6 4 1r 1910Andrew Fisher 660,864 50.0 16 1r 1913 921,099 48.5 5 2n 1914 858,451 50.9 5 1r 1917Frank Tudor 827,541 43.9 20 2n 1919 811,244 42.5 4 2n 1922Matthew Charlton 665,145 42.3 3 1r 1925 1,313,627 45.0 6 2n 1928James Scullin 1,158,505 44.6 8 1r 1929 1,406,327 48.8 15 1r 1931 859,513 27.1 32 3rd 1934 952,251 26.8 4 2n 1937John Curtin 1,555,737 43.2 11 1r 1940 1,556,941 40.2 3 1r 1943 2,058,578 49.9 17 1r 1946Ben Chifley 2,159,953 49.7 6 1r 1949 2,117,088 46.0 4 2n 1951 2,174,840 47.6 5 1r 1954H. V. Evatt 2,280,098 50.0 5 1r 1955 1,961,829 44.6 10 2n 1958 2,137,890 42.8 2 2n 1961Arthur Calwell 2,512,929 47.9 15 1r 1963 2,489,184 45.5 10 2n 1966 2,282,834 40.0 9 2n 1969Gough Whitlam 2,870,792 47.0 18 1r 1972 3,273,549 49.6 8 1r 1974 3,644,110 49.3 1 1r 1975 3,313,004 42.8 30 2n 1977 3,141,051 39.7 2 2n 1980 Bill Hayden 3,749,565 45.2 13 2n 1983Bob Hawke 4,297,392 49.5 24 1r 1984 4,120,130 47.6 7 1r 1987 4,222,431 45.8 4 1r 1990 3,904,138 39.4 8 1r 1993Paul Keating 4,751,390 44.9 2 1r 1996 4,217,765 38.7 31 2n 1998Kim Beazley 4,454,306 40.1 18 1r 2001 4,341,420 37.8 2 2n 2004 Mark Latham 4,408,820 37.6 5 2n 2007 Kevin Rudd 5,388,184 43.4 23 1r 2010 Julia Gillard 4,711,363 38.0 11 1r 2013 Kevin Rudd 4,311,365 33.4 17 2n 2016Bill Shorten 4,702,296 34.7 14 1r 2019 4,752,110 33.3 1 1r 2022 Anthony Albanese 4.776.03032,6 9 1r 2025 5.354.138 34,56 17 1r

Referències

Enllaços externs www.alp.org.au/

PLA Austràlia