Ali Auguste BourequatFrench Journalist Links Officials to Drug Ring / Accusation contained in asylum plea , San Francisco Chronicle, 6 avril 1995 () (Rabat, 19 de desembre de 1937)Ali Bourequat a bibliomonde és un reeixit empresari marroquí-tunisià que va ser detingut secretament i empresonat durant anys pel govern marroquí en la infame presó secreta de Tazmamart.Alain Brossat, Jean-Louis Déotte, La mort dissoute: disparition et spectralité, Harmattan, 2002 , p. 82 Ara és un ciutadà francès que viu als Estats Units. És fill d'una princesa alauita que va treballar a la cort reial. Va escriure un llibre sobre la seva terrible experiència.
Vida privada Bourequat és fill d'una princesa alauita i un empresari turco-tunisià que també era cap de seguretat i que va ajudar a fundar la policia del Marroc i el servei d'intel·ligència. El seu pare també era amic proper de Mohammed V. I així Ali i els seus germans van créixer en el cercle interior de la cort del rei Hassan II.
Empresonament El 1973, juntament amb els seus germans Midhat i Bayazid, fou segrestat per la policia secreta marroquina, torturat i empresonat sense judici per raons que afirma desconèixer (els serveis secrets marroquins els volien eliminar després que un d'ells va advertir Hassan II d'un complot que es tramava contra ell).Retour au Maroc de deux des trois frères Bourequat, Le Monde, 4 d'octubre 2000. Va ser empresonat originàriament en instal·lacions prop de Rabat i el 1973 va aconseguir escapar juntament amb els amotinats del fallit cop d'estat de 1971, però va ser capturat uns dies després. El 1981 va ser transferit a la presó de Tazmamart, un centre de detenció secret amb una taxa de mortalitat del 50%.Tazmamart: Fort-Militaire-Secret du Maroc. Consequences d'un Internement du 18 Annees, D Summerfield, BMJ, 23 April 1994; 308:1111)"Syria intensifies crackdown on protests" Al Jazeera, 26 Apr 2011 La seva família no va rebre cap informació sobre el seu parador, d'acord amb la pràctica del règim marroquí en els casos de "desaparició forçada", i ell mai va ser acusat de cap delicte.
El 1991 va ser posat en llibertat després de la pressió de l'organització defensora dels drets humans Amnistia Internacional i del govern estatunidenc, juntament amb altres presoners supervivents de Tazmamart, inclosos els seus germans, amb la condició que se n'anés a França i no tornés mai. El 1993, Bourequat es va unir a Jacqueline Hémard, esposa de l'hereu del grup Pernod, separada del seu marit.
En descriure les seves experiències i els estrets vincles entre el govern marroquí i el francès, Bourequat assegura que va ser assetjat pels serveis secrets del Marroc i de França, i va denunciar la col·laboració de París amb el règim marroquí. El 1995 Bourequat i la seva dona es van instal·lar als Estats Units, on demanaren asil; és un dels ciutadans francesos que han rebut asil polític als Estats Units. France Attacks Credibility of Asylum Case Journalist, San Francisco Chronicle, 7 avril 1995 Sobre la base de les paraules de la seva companya, el 1995 Ali Bourequat va acusar el govern francès d'intentar vincular-lo al tràfic de drogues, i Charles Pasqua, ministre de l'Interior aleshores, de voler silenciar-lo.
Actualment viu a Texas, Estats Units, on roman com un fort crític del règim marroquí.“Nous revenons pour rétablir la vérité” i Qui a peur des Bourequat ?
Obres Ali Bourequat (1998), Dans les Jardins Secrets du Roi du Maroc, Maurice Publishers.
Referències
Categoria:Exiliats Categoria:Drets humans al Marroc Categoria:Biògrafs francesos Categoria:Persones de Rabat Categoria:Presos de consciència d'Amnistia Internacional Categoria:Historiadors marroquins Categoria:Francesos d'ascendència marroquina Categoria:Escriptors francesos del segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX