La Casa de la Vila és un edifici de Belianes (Urgell), declarat bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric.
Història Segons Lladonosa, el 1416 el casal pertanyia a la família Senvicent, però segons una inscripció em llatí, fou refet entre 1550 i 1611 per Antoni de Navés, membre d'una de les branques d'aquesta família lleidatana.
El 1683, Ramon de Navés i Mateu es va casar amb Francesca Comalada i Olmera, filla del mercader de Vic Francesc Comalada i Cànoves. La seva filla i hereva Raimunda de Navés i Comalada es va casar amb Jacint de Gomar i Eixalà,AHPB, notari Miquel Martí i Sagristà, manual 1.359/21, f. 455-465v, 20-03-1872. Venda de la casa del carrer de Montcada, 23 per Maria del Carme de Dalmases i d'Olivart a Josep Vidal i Torrents. i l'hereu Ramon de Gomar i de Navés es va casar en primeres noces amb Marianna de Ferrer, amb qui va tenir dos fills: Raimunda i Marià Ramon de Gomar i de Ferrer, i en segones amb la seva cosina Maria Teresa de Gomar i de Dalmases, amb qui va tenir Maria Teresa de Gomar i de Gomar.
El 26 d'octubre de 1791, aquesta es va casar amb Marià Joaquim de Dalmases i Sanç, senyor de Pierola i de Vilallonga, i va morir el 1806. Aleshores es va produir un litigi per l'herència entre la seva mare i el seu marit, per una banda, i Raimunda Valls i de Gomar, filla de Raimunda de Gomar i de Ferrer i de Lluís Valls, per una altra, i finalment, la finca seria heretada pel seu fill Josep Maria de Dalmases i de Gomar. Aquest es va casar amb Maria Josepa d'Olivart i Solans, amb qui va tenir Francesc Xavier de Dalmases i d'Olivart, que es va casar amb Maria Dolors d'Olivart i de Pinzano.
Josep Maria de Dalmases va morir el 25 d'abril del 1858,AHPB, notari Francesc Bellsolell i Mas, 29-04-1858. Protocolització del testament de Josep Maria de Dalmases i de Gomar. i l'any següent es va efectuar la repartició de l'herència entre els seus hereus i els del seu germà Faust, els germans de Dalmases i Riba, a qui els va correspondre la casa de Belianes.AHPB, notari Josep Antoni de Paz, manual 1.319/6, f. 99v-130, 09-05-1859. Divisió de bens entre els hereus de Josep Maria i Faust de Dalmases i de Gomar.
El 1979 se'n va incoar un expedient per a declarar-lo bé cultural d'interès nacional, el qual fou resolt el 2015.
Descripció Constitueix un massís i robust bloc de planta trapezoidal, constituït per planta baixa, pis i golfes i coberta de teula àrab a quatre aigües. La façana principal, orientada a ponent, que dona a una plaça, i la meitat de la façana lateral a migdia, en continuïtat, presenten el parament noble, de carreuat gran i ben escairat, contrasta amb altres de pedres irregulars, rejuntades i actualment a la vista. A la façana principal hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat i a la planta hi ha quatre finestrals ben emmarcats i amb ampit. Els tres de la dreta destaquen per anar guarnits amb un bell guardapols sostingut per llurs respectives mènsules decorades amb motius antropomorfs i inscripcions a les llindes. A les golfes, sense alinear amb el pis, hi ha quatre finestrons modestos, i el coronament té una cornisa a manera de ràfec que circumda tot l'edifici.
miniatura|esquerra|Detall de la finestra de l'esquerra
A la part carreuada de la façana lateral dreta, hi llueix una segona portalada adovellada amb un escut familiar aparentment mutilat, quatre finestrals de llinda al pis i altres quatre finestrons a les golfes. Al pany de façana restant, s'hi obre encara una tercera portalada adovellada i dues discretes balconades al pis. A la façana lateral esquerra, abocant a un estret carrer, als baixos hi apareix un discret accés de llinda i dues espitlleres, mentre que als pisos, bàsicament alineades, hi apareix dos nivells de sis finestres ben emmarcades i grandària decreixent.
Actualment, acull la biblioteca Tirant lo Blanc, la fonoteca Daniel Gelabert (fons sonor de 2.634 enregistraments en format CD casset), una sala d'exposicions, el museu dels vestits i l'ecomuseu de la vida rural amb una col·lecció d'eines i estris de la vida rural, així com roba i documents. S'hi guarda un encenser de bronze gòtic del , així com un retaule de Sant Jaume realitzat el 1594, per por dels saqueigs de la Guerra Civil.
Referències
Vegeu també Palau Finestres Casa Vella (Vila-sana) Casa Navés
Bibliografia
Categoria:Monuments històrics de l'Urgell Categoria:Cases consistorials de l'Urgell Categoria:Patrimoni monumental de Belianes Categoria:Edificis de Belianes Categoria:Edificis gòtics de l'Urgell