miniatura|Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, al centre de la qual està situat.
L'any 1983 tenia un cens de 3.140 habitants. El 31 de desembre de 2008 ja arribava a 5.711 habitants (creixement d'un 79,6% en un quart de segle) i el 2010 a 5.713. La seva economia es basa en la ramaderia, l'agricultura, el comerç, la construcció, el lleure, la indústria tèxtil i l'alimentària.
És la població més important de l'altiplà del Moianès, el qual configura una comarca integrada per deu municipis que, fins al 2015, pertanyien administrativament a les comarques del Bages (Calders, L'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló), al Vallès Oriental (Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja) i a Osona (Collsuspina).
A l'actualitat, el terme municipal de Moià és molt extens: depassa els 75 km². És així des del 1846, quan pràcticament es va doblar el terme en ser-hi agregats els antics termes forans de Ferrerons i Rodors, independents fins aquell any, atès que aquells ajuntaments no assolien, per poc, el nombre mínim de veïns (caps de casa, en realitat) per poder mantenir la independència municipal: en tenien 22, entre els dos, i en calien 30. Per ordre de la superioritat, es van haver d'unir a Moià.
Afegits al seu entorn natural, amb els seus boscos, camins, masos i cases rurals d'acollida, com a llocs d'interès s'hi poden trobar les Coves del Toll i la de les Toixoneres, la Casa-Museu de Rafel Casanova,d. a. 2010 el Parc Municipal, el Molí Nou, la casa del tenor Francesc Viñas i els castells de Castell de Clarà, Castellnou de la Plana i Castell de Rodors.
Geografia Llista de topònims de Moià (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
L'extens terme municipal de Moià es troba al centre de la seva comarca, del tot envoltat per altres municipis del Moianès, llevat de l'extrem nord-est, on toca en un breu tram el terme municipal de Muntanyola, d'Osona, i al nord-oest, on limita amb el terme d'Avinyó, del Bages.
Termes municipals limítrofs:
El perímetre del terme municipal Termenal amb Monistrol de Calders miniatura|esquerra|La Puntogaina, a l'esquerra, i el Serrat de Baiones, al fons a la dreta Situats a l'extrem sud del terme municipal, en el vessant de llevant del Pla de Puntogaina, es troba la fita tritermenal entre els termes municipals de Calders (nord-oest), Moià (nord) i Monistrol de Calders. Des d'aquest lloc el termenal traça una perfecta línia recta que, travessant la vall del torrent de la Baga Cerdana, s'enfila al Serrat de Baiones, prop del cim del qual hi ha un altre triterme, ara entre Moià, Castellcir i Monistrol de Calders. Es tracta d'una línia recta de quasi 900 metres, el termenal amb Moià.
Pel costat de Moià, són les terres de la Grossa, Vilaterçana (masies de Calders amb terres dins del terme de Moià), Sabruneta (masia desapareguda les ruïnes de la qual es conserven) i Serramitja. Pel de Monistrol de Calders, són terres de la Coma i, en part, també de Vilaterçana.
Termenal amb Castellcir (Vall de Marfà) Des del Serrat de Baiones la línia del terme s'adreça cap al nord-est, per anar a passar pel costat de llevant de la Bassa de Serramitja i pel costat sud-est de la masia de Serramitja, per damunt dels Cingles de Serramitja, a migdia de la capella de Santa Magdalena. El termenal segueix sempre cap al nord-est per la carena de la Serra de Santa Magdalena en la seva meitat occidental, fins al lloc on hi ha el Dòlmen de Santa Magdalena. En aquest lloc la línia de terme trenca cap al sud-est, travessa la vall del torrent de Font d'Esqueix i va a buscar les Roques Tallades, per damunt, i al nord, de la Solella de la Datzira.
Seguint la serra, fa un parell de ziga-zagues en angles molt tancats, fins a assolir l'extrem sud-oest del Serrat de Montbrú i dels Cingles de Montbrú, fins que el termenal baixa a trobar la riera de Castellnou, en el paratge del Còdol. A partir d'aquest lloc, la línia del terme segueix cap a migdia la riera esmentada, fins al moment que se'n desvia cap al sud, per tal de passar entre la Saleta, a llevant, en terme de Moià, i les Vinyes, des d'on, cap al sud, va a buscar el torrent de la Fàbrega en el lloc on hi ha la Font de la Golarda.
Seguint la riera sempre aigües amunt, a l'est-sud-est del Saiolic i a ponent del Serrat del Vent, on comença el termenal amb Castellterçol.
Termenal amb Castellterçol Des d'aquest punt, el termenal amb Castellterçol segueix un tram del torrent de la Fàbrega aigües amunt, fent el tomb per migdia al Serrat del Vent. Deixa a migdia la Quintana del Gironès i la masia del Gironès, després al sud-est Pla Rubí, i poc després passa per sota del Pont de la Fàbrega la carretera C-59. A llevant del Pont de la Fàbrega, el torrent deixa a l'esquerra el Molí de la Fàbrega i la Fàbrega. Just en aquest lloc el termenal abandona el torrent de la Fàbrega i segueix el curs del torrent del Gai fins al capdamunt de la Quintana de la Fàbrega, a llevant de la Font del Roure.
Des d'aquest lloc, el termenal emprèn cap al nord-est, travessant el Pla del Boix, fins a arribar al límit de ponent del Sot del Llop, a l'oest de les Humbertes. En aquest lloc fa una volta cap al nord per resseguir tot el Sot del Llop, deixant les Humbertes al nord, i baixa a trobar el torrent Mal a ponent de la Rompuda de l'Esteve, on es troben els termes de Moià, Castellterçol i Castellcir.
Es tracta d'una línia de terme de quasi 4,5 quilòmetres, que deixa en terres de Moià terres de la Saleta, la Coma de Sant Jaume, la Casa Nova de la Coma i les Humbertes, i en terres de Castellterçol, terres del Gironès, la Fàbrega i les Basses.
Termenal amb Castellcir Des del punt anterior, la línia del terme segueix el Torrent Mal cap al nord-est, deixant a llevant la Rompuda de l'Esteve, la Casa del Guarda, la Casa Nova del Verdeguer i la Font Bernada, i a ponent la masia de les Humbertes, el Camp de vol Les Humbertes i les Nou Fonts. Quan el torrent arriba a ponent de les Roques Foradades, el termenal abandona el Torrent Mal i gira cap a llevant. Pel costat de migdia de la masia de la Tuta, travessa la Quintana de la Tuta i arriba a una carena, al nord dels Plans de la Tuta. Des d'aquest lloc fa una punxa cap al nord-est fins a ponent dels Plans del Toll, i torna a adreçar-se cap al sud-sud-est, fins que arriba a una altra carena, al sud-oest dels Plans del Toll i al nord-oest de les Berengueres, torna a canviar sobtadament de direcció, cap al nord-est, fins que arriba al fons d'un torrent que hi ha entre les dues masies esmentades i torna a tòrcer, ara cap al sud-est, fins que troba la riera de Santa Coloma.
Un cop troba aquesta riera, el termenal puja aigües amunt, cap al nord-est, deixant a llevant el petit nucli de Santa Coloma Sasserra i la masia del Bonifet i a ponent la ja esmentada dels Plans del Toll. Just a l'est dels darrers edificis dels Plans del Toll, el termenal abandona la riera, i s'enfila cap al nord-est fins que arriba a la carena de la Serra de Santa Coloma, on es troben els termes municipals de Moià, Castellcir i Collsuspina.
Aquesta línia de terme recorre quasi 6 quilòmetres, deixant en el costat de Moià les terres de les Humbertes, la Tuta, el Toll, els Plans del Toll i Puig-antic, i en el de Castellcir, el Verdeguer, la Casa Nova del Verdeguer, les Berengueres, El Giol i el Bonifet.
Termenal amb Collsuspina Des de la Serra de Santa Coloma, aquesta línia de terme segueix un tram de la serra cap al nord-est, fins que, al nord-est de Feixadella, trenca cap al nord-oest baixant cap al torrent de l'Espina; quan el troba, el segueix cap al sud-oest fins que troba un torrent afluent per la dreta, al sud-est de la masia de Puig-antic. Des d'aquest lloc s'enfila cap al nord-oest, passa pel costat mateix de llevant de Puig-antic, fins que se situa dalt de la carena, al nord de la masia esmentada. Des d'aquest lloc s'adreça cap al nord-est travessant els Plans de l'Espinoi, fins que arriba a uns 200 metres al sud-oest de les Granges de l'Espinoi; en aquest lloc, torç cap al nord-oest, i va a cercar el torrent de la Griolera. La línia de terme passa pel costat de llevant del torrent, deixant al nord-est Can Pedrós i el Pla Violer i al sud-oest el Gomar i Santa Eugènia del Gomar, fins que troba l'afluència en aquest torrent del torrent de Picanyol.
En aquest lloc, el termenal abandona la llera del torrent, girant cap al nord-oest, travessa la carretera N-141c justament per la fita quilomètrica 33, i puja cap a la Muntanya del Pol, deixant al nord-est la masia de Ca l'Escanya i el Raval Picanyol. Un cop dalt de la muntanya esmentada, el termenal hi fa tota la volta pel sud i l'oest, resseguint la cota 1000, aproximadament, i pujant al cim del Parany, fent una doble giragonsa per tal d'acabar emprenent cap al nord, fins que puja dalt de la carena de la muntanya esmentada, seguint-la cap al Coll de Palau. Continua per la mateixa carena, cap al Collet de Bolederes, deixant a llevant la masia d'Armadans i a ponent la de Cal Cendresa, en ruïnes, i la de Bolederes.
Del Collet de Bolederes continua cap al nord, travessant el Serrat de la Baga de Nualard, la carena nord del qual ressegueix, fins a arribar al torrent del Soler, a ponent dels Plans de la Coromina i al sud-est de la Serra de Sant Joan, on es troba el triterme entre Moià, Collsuspina i Muntanyola.
És un recorregut de quasi 8 quilòmetres, que deixa en el terme de Moià les terres dels Plans del Toll, Puig-antic, el Gomar, la Torre de Casanova, les Cases de Ferrerons, Cal Cendresa, Bolederes i la Guantera, i en el de Collsuspina, l'Espinoi, Can Pedrós, Ca l'Escanya, Armadans, el Mas Nualard i la Caseta de Vilafort.
Termenal amb Muntanyola miniatura|Dolmen de Puig Rodó Des del punt anterior, la línia de terme s'adreça a ponent, per un torrent que segueix el vessant meridional de la Serra de Sant Joan, fins que arriba al nord del Serrat de Sant Joan, al nord-est de la Guantera, lloc on torç cap al nord-oest, en direcció a la Monjoia, però en arribar a llevant d'aquesta masia, torna a girar, ara cap al nord, fent un angle recte que situa la línia de terme just al nord de la Monjoia, resseguint de llevant a ponent el torrent del Boixar. Des del nord de la Monjoia, torna a agafar la direcció nord-oest, per tal d'enfilar-se al vessant sud-oest del Puig Espeltós, pel costat on hi arriba el Serrat de Garfís. En aquest punt es troben els termes municipals de Moià, Muntanyola i l'Estany.
És un recorregut de quasi 2,5 quilòmetres, que discorre per terres de la Guantera, Garfís i la Monjoia, en terme de Moià. i de Vilafort, Tresserra i el Casalot de Senties, pel costat de Muntanyola.
Termenal amb l'Estany Des de Puig Espeltós, el límit dels termes municipals davalla cap al sud-oest, fent diverses inflexions, travessa la riera de Postius, i s'enfila cap al Serrat de l'Horabona, al Collet de Cantallops. Des d'aquest lloc, gira cap a ponent, passant a migdia de Cal Costa i Cal Jan i al nord del turó de l'Empedrat i de la masia de Comes Nou. Travessa la carretera C-59, i en el moment que arriba al nord-oest de Comes Nou i al sud-est del Serrat Febrer; en aquest lloc torç de sobte cap al nord, passant a prop i a ponent del Raval del Prat, fins que, en arribar a ponent de Cal Rotllan, baixa de cop cap al nord-oest seguint el riu Sec. Segueix aigües avall cap al nord-oest i després cap a l'oest, fins que aflueix en aquest riu el torrent del Gomis, just al nord del Salt del Ca. En aquest lloc es troben els termes municipals de l'Estany, Moià i Santa Maria d'Oló.
Es tracta d'un termenal de quasi 6 quilòmetres. En terres de l'Estany queden les heretats de Cal Costa i Cal Jan, Cal Canet, Cal Rei, Cal Rotllan, el Masot i Puigmartre, i en les de Moià, la Monjoia, Garfís, Comes Nou i el Soler de Terrades.
Termenal amb Santa Maria d'Oló