El monòxid de sofre és un compost de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO. És un compost molt inestable, molt diferent dels estables diòxid de sofre, SO2, i triòxid de sofre, SO3, els òxids més abundants del sofre. La seva entalpia de formació és positiva, mentre que les dels altres dos òxids són negatives:
De les dues primeres equacions es dedueix que la reacció de descomposició del monòxid de sofre és altament exotèrmica:
La molècula d'SO té un enllaç S-O de 149,3 pm, més llarg que el present en el SO2143,2 pm. La formació d'SO ha sigut detectada en un bon nombre de reaccions fotoquímiques: fotòlisi del diòxid de sofre, del triòxid de sofre, del disulfur de carboni amb dioxigen, del disulfur de carboni amb diòxid de nitrogen, i en la fotòlisi i termòlisi de sulfòxids. és una especie química de gran importància com intermediari en moltes reaccions a altes temperatures, essent la seva vida mitjana de pocs mil·lisegons. Quan es condensa forma el dímer diòxid de disulfur, S2O2.
Fora de la Terra ha sigut detectat a l'atmosfera d'Io, la lluna de Júpiter, expulsat per la intensa activitat volcànica que hi ha en aquest satèl·lit, i també en zones de formació d'estrelles.
Pot obtindre's en estat gasós mitjançant una descàrrega elèctrica en una mescla de diòxid de sofre, SO2, i vapor de sofre, S8, a baixa pressió. Si aquest gas es refreda es pot obtenir un sòlid de color taronja que es descompon ràpidament.
Referències
Categoria:Gasos Categoria:Compostos de sofre