miniatura|Léon Bakst: L'ocell de foc, ballarina, 1910 Els Ballets Russos (en francès: Ballets Russes) va ser una cèlebre companyia de ballet creada l'any 1907 per l'empresari rus Serguei Diàguilev, amb els millors integrants del Ballet Imperial del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, dirigits pel gran coreògraf Màrius Petipà. Des de 1909, la companyia va començar les seues gires internacionals i el 1911 s'independitzà dels Ballets Imperials. Va esdevenir una companyia independent, resident primer en el Théâtre Mogador de París, i després a Montecarlo, París i Londres.
Va causar sensació a l'Europa occidental gràcies a la gran vitalitat de l'escola russa comparada amb el ballet que es feia a França en aquella època. Va esdevenir la companyia de ballet més influent del , i la seua influència, d'una manera o d'una altra, perdura fins avui dia, havent-se conservat més endavant el seu esperit en els Ballets del Marquès de Cuevas.
Les contribucions econòmiques de Winnaretta Singer, músic i patrona de la cultura avantguardista, van assegurar l'èxit dels Ballets Russos a Europa.
Les gires La primera temporada dels Ballets Russes va tenir lloc en el Théâtre du Châtelet, del 18 de maig al 18 juny de 1909. Cada any en aquestes dates, la companyia tornava a París, al principi al Châtelet, més tard a altres teatres.
A partir de 1911, la troupe va donar també representacions a Roma, Viena, en el «Grand Théâtre» de Ginebra, Barcelona i Madrid. Va actuar també a Amèrica del sud des de 1913, als Estats Units d'Amèrica des de 1915; després de la Primera Guerra Mundial, va actuar a Bèlgica entre 1922 i 1928, a Lausana i Berna l'any 1923 i als Països Baixos el 1924. L'última representació es feu a Vichèi el 4 d'agost de 1929.
1909 - París. 1910 - Brussel·les - París. 1911 - París - Londres - Montecarlo - Roma. 1912 - Berlín - Budapest - Londres - París - Viena. 1913 - Amèrica del Sud - Londres - Lió - Montecarlo - París - Viena. 1914 - Londres - París. 1915 - Estats Units - Ginebra - Itàlia. 1916 - Estats Units. 1917 - Amèrica del Sud - Barcelona - Estats Units - París - Roma. 1918 - Valencia-Barcelona - Madrid. 1919 - Londres - Paris. 1920 - París - Roma. 1921 - Ginegra - Lió - París - Roma. 1922 - Anvers - Brussel·les - Ginebra - Oostende - París- Viena. 1923 - Anvers - Berna - Ginebra - Lausana - Montecarlo - París. 1924 - Amsterdam - La Haia - Montecarlo - París- Rotterdam. 1925 - Barcelona - París. 1926 - Londres - Montecarlo - París - Viena. 1927 - Londres - Montecarlo - París 1928 - Brussel·les - París. 1929 - Londres - París- Vichy.
El final de l'era Diàguilev miniatura|Ballet rus, d'August Macke (1912) Després de la mort de Diàguilev a Venècia l'any 1929 la propietat de la companyia va ser reclamada pels creditors, i els ballarins es van dispersar. En els anys següents, la companyia (només de nom) va ser reviscuda com el Ballet Rus de Montecarlo (en el que els noms de George Balanchine i Tamara Toumanova hi van estar associats) i com l'Original Ballet Russe. Malgrat totes les temptatives de Serge Lifar i de Boris Kochno, la troupe no va sobreviure al seu fundador.
Els ballarins Principals ballarins i ballarines: George Balanchine, també coreògraf. Adolph Bolm, també coreògraf. Carlotta Brianza Enrico Cecchetti Anton Dolin Liubov Iegòrova Michel Fokine, també coreògraf. Vera Fokina Sacha Goudine, també coreògraf Stanislas Idzikowski Tamara Karsàvina Mathilde Kschessinska Serge Lifar, també coreògraf. Lydia Lopokova Alicia Markova Léonide Massine, també coreògraf. Vera Nemtchinova, Vàtslav Nijinski, també coreògraf. Bronislava Nijinska, també coreògrafa. George Skibine, també coreograf. Anna Pàvlova Ida Rubinstein Lydia Sokolova Olga Spesivtseva Alexandre Volinine Nicolas Zverev
Els altres artistes esquerra|Segell en honor de Diàguilev Els espectacles van revelar també al públic el talent de grans compositors: Compositors russos: Modest Mússorgski, Aleksandr Borodín, Serguei Prokófiev, Ígor Stravinski, Nikolai Rimski-Kórsakov, Anton Arenski, Nikolai Txerepnin, Maximilien Steinberg, Anatoli Liadov i Mili Balakirev. Compositors francesos: Maurice Ravel, Claude Debussy, Francis Poulenc, Erik Satie, Darius Milhaud, Georges Auric, Reynaldo Hahn, Florent Schmitt, Gabriel Fauré i Henri Sauguet. Altres Compositors: Richard Strauss, Manuel de Falla, Ottorino Respighi i Vittorio Riutu
En els decorats i els vestuaris, Diàguilev treball fonamentalment amb Léon Bakst i Aleksandr Benois, però després de la Primera Guerra mundial, s'estimarà més treballar amb altres artistes: Pintors Pablo Picasso, Henri Matisse, Georges Braque, André Derain, Maurice Utrillo, Georges Rouault, Marie Laurencin, Odilon Redon, Giorgio de Chirico, Pere Pruna, Josep Maria Sert, Nicholas Roerich, Ivan Bilibin i Pavel Tchelitchev.
A Catalunya La Catalunya de principis del , moderna i avantguardista, troba en els Ballets Russos de Serguei Diàguilev i en el concepte d'obra d'art total el motor i l'impuls regenerador del ballet. De resultes d'això, tota una generació d'artistes plàstics iniciarà col·laboracions amb el món coreogràfic. Aquesta gran companyia debuta a París l'any 1909 i vuit anys més tard arriba al Gran Teatre del Liceu. La seva visita dona a conèixer al país la nova realitat artística que està triomfant a Europa i posa la llavor perquè la dansa es converteixi, també a Catalunya, en un art catalitzador de noves idees, un art renovador dels escenaris del .
El primer programa dels ballets de Diàguilev a Barcelona ofereix peces emblemàtiques com Les sylphides de Chopin i Carnaval de Robert Schumann, coreografiades per Michel Fokine. L'admiració que provoquen aquestes representacions és enorme i la companyia torna sovint a la ciutat els anys següents.
Aquests espectacles parteixen d'una concepció coreogràfica nova. Es tracta de ballets breus, que compten amb música de compositors moderns com Pulenc, Auric, Ravel, Debussy o Stravinski, i amb les coreografies igualment avançades de Fokine, Massine, Nijinsky o Nijinska, per citar els noms més destacats. Així mateix, col·laboren en l'escenografia artistes plàstics com Picasso, Benois, Braque i Matisse, entre d'altres.
L'impacte provocat pels Ballets Russos desperta un gran entusiasme per la dansa a Catalunya i contribueix a l'aparició d'una nova generació de ballarins i coreògrafs. Mostra del renovat interès per aquest art és la programació al Teatre Novetats de la companyia dels Ballets Suecs de Rolf de Maré l'any 1921 i la contractació al Teatre Eldorado (Barcelona) d'una companyia formada per catorze exmembres dels Ballets Russos, entre els quals destaca Alexander Gavrilov.
La mort de Diàguilev el 1929 significa la fi de la seva companyia. Al Teatre del Liceu, però, se seguiran veient coreografies de renom internacional: el 1930 es programa un ballet d'Anna Pàvlova, excol·laboradora dels Ballets Russos, i el 1934 i 35, els Ballets de Montecarlo, dirigits pel Coronel de Basil. El 1933 actuen també al Teatro Nuevo els Ballets de Bronislava Nijinska, que havia estat ballarina i coreògrafa a les ordres del director rus.
Repertori AnytítolCompositorCoreògrafEscenografia i disseny 1909Le Pavillon d'ArmideNikolai TxerepninMichel FokineAleksandr BenoisLes Danses polovtsiennes del príncep ÍgorAleksandr BorodínMichel FokineNicholas RoerichEl Festinvarios autorsMichel FokineLéon Bakst i altresLes Sylphides Frédéric ChopinMichel FokineAleksandr BenoisCléopâtreAnton Arenski i altresMichel FokineLéon Bakst1910Carnaval Robert SchumannMichel FokineLéon BakstL'ocell de focÍgor StravinskiMichel Fokine Alexandre Golovin, Léon BakstSchéhérazadeRimski-KórsakovMichel FokineLéon Bakst1911NarciseNikolai TxerepnínMichel FokineLéon BakstPetruixkaÍgor StravinskiMichel FokineAleksandr BenoisSadkoNikolai Rimski-KórsakovMichel Fokine Boris AnisfeldLe spectre de la Rose Carl Maria Von WeberMichel FokineLéon Bakst1912L'après-midi d'un fauneClaude DebussyMichel Fokine, Vàtslav NijinskiLéon Bakst, Odilon RedonDaphnis et ChloéMaurice RavelMichel FokineLéon BakstLe Dieu BleuReynaldo HahnMichel FokineLéon BakstThamarMili BalakirevMichel FokineLéon Bakst1913JeuxClaude DebussyVàtslav NijinskiLéon BakstLa KhovànxtxinaModest Mússorgski Adolphe Bolm Fedor FedorLa consagració de la primaveraÍgor StravinskiVàtslav NijinskiNicholas RoerichTragédie de SaloméFlorent Schmitt Boris Romanov Sergei Sudeikin1914Le Coq d'OrRimski-Kórsakov Michel Fokine Natalia GoncharovaLa legènde de JosephRichard StraussVaslav Nijinskij Josep Maria Sert (decorats); Léon Bakst, A. Benois (vestuari)MidesMaximilien SteinbergMichel Fokine Mstislav DoboujinskiPapillonsRobert Schumann Michel FokineMstislav Doboujinsky i Léon Bakst1915Soleil de NuitRimski-Kórsakov Leonide Massine Mikhail Larionov1916Las Meninas Louis Aubert, Gabriel Fauré (Pavane), Maurice Ravel (Alborada del gracioso), Emmanuel Chabrier (Menuet pompeux)Léonide Massine Josep Maria Sert (vestuari)1917Les Contes russesAnatoli LiadovLéonide MassineMichel LarionovParadeErik SatieLéonide Massine, poema de Jean CocteauPablo Picasso1919La Boutique fantastique Gioacchino Rossini, Ottorino RespighiLéonide MassineAndré DerainEl sombrero de tres picosManuel de FallaLéonide MassinePablo PicassoThe gardens of Aranjuez (nova versió de Las Meninas)Louis Aubert, Gabriel Fauré, Maurice Ravel, Emmanuel ChabrierLéonide MassineJosep Maria Sert (vestuari)1920Le chant du rossignolÍgor StravinskiLéonide MassineHenri MatissePulcinellaÍgor StravinskiLéonide MassinePablo PicassoBallet de l'astuce féminine o Cimarosiana Domenico CimarosaLéonide MassineJosep Maria Sert1921ChoutSerguei Prokófiev Mikhail LarionovMikhaïl LarionovLa bella dorment Piotr Ilitx Txaikovski Màrius PetipàLéon Bakst1922RenardÍgor Stravinski Bronislava NijinskaMikhaïl Larionov1923Les nocesÍgor StravinskiBronislava Nijinska Natalia Goncharova1924Les bichesFrancis PoulencBronislava NijinskaMarie LaurencinLes FâcheuxGeorges AuricBronislava NijinskaGeorges BraqueLe train bleuDarius MilhaudBronislava NijinskaLaurens (escenografia), Coco Chanel (vestuari), Pablo Picasso (decorats)1925BarabauVittorio RiutuGeorge BalanchineMaurice UtrilloLes matelotsGeorges AuricLéonide Massine Pere PrunaZéphyr et Flore Vladimir DukelskiLéonide MassineGeorges Braque1926Jack in the boxErik Satie George BalanchineAndré Derain1926Roméo et Juliette Constant Lambert Max Ernst (teló) i Joan Miró (decorats i vestuari)PastoraleGeorges AuricGeorge Balanchine Pere PrunaUna nuit sur le Mont Chauve Modest MússorgskiBronislava NijinskaNathalie Gontxarov1927La chatteHenri SauguetGeorge Balanchine Antoine PevsnerMercureErik SatieLéonide MassinePablo PicassoPas d'acierSerguei ProkófievLéonide Massine George Jaculov1928Apollon musagèteÍgor StravinskiGeorge BalanchineBauschant (escenografia), Coco Chanel (vestuari)Les Dieux mendiantsGeorg Friedrich HaendelGeorge BalanchineLéon BakstOde Nicolas NabokovLéonide Massine1929Le BalVittorio RiutuGeorge BalanchineGiorgio de ChiricoLe fils prodigueSerguei ProkófievGeorge BalanchineGeorges Rouault
Referències
Enllaços externs
Gires dels Ballets Russos per Austràlia (1936 - 1940) / AustraliaDancing Els Ballets Russos a Australàsia, 1936-1940 / Col·lecció d'arts escèniques de la Biblioteca Nacional d'Austràlia Projecte dels Ballets Russos / Biblioteca Nacional d'Austràlia
Categoria:Ballet a Rússia Russos Categoria:Organitzacions de Rússia