Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme. Hi ha tres versions, les quals es coneixen com a «Llista de reis A»BM 33332. (que conté tots els reis des de la Primera dinastia de Babilònia al rei neoassiri de Kandalanu), «Llista de reis B»BM 38122. (conté només les dues primeres dinasties), i «Llista de reis C»El text està en una col·lecció privada i es va publicar a: (que conté els primers set reis de la segona dinastia d'Isin). Una quarta versió va ser escrita en grec per Berós. La «Llista de reis de Babilònia de l'època hel·lenística» és una continuació que esmenta tots els reis selèucides des d'Alexandre el Gran a Demetri II Nicàtor.

La Llista reial de Babilònia, igual que altres llistes reials, s'utilitzava a Mesopotàmia com un sistema de datació, un calendari per poder situar esdeveniments en el calendari. No totes les dinasties i reis esmentats en aquesta llista van regnar sobre la ciutat de Babilònia; alguns d'ells van ser coetanis i fins i tot van guerrejar entre si. Igual que la Llista reial sumèria, segueix la idea d'esmentar ordenadament les dinasties i sobirans hegemònics del moment a la regió meridional de Mesopotàmia.

Les dates d'inici i fi de cada regnat segueixen les establertes per la cronologia mitjana.

Cronologia Edat del bronze mitjana Primeres ciutats estat amorrites Reis de Larsa miniatura|upright|Llista dels reis de Larsa (39è any del regnat de Hammurabi) miniatura|upright|El rei Hammurabi de Babilònia (dreta) (r. 1728–1686 aC) sobre el seu codi legal Larsa era una ciutat-estat de Mesopotàmia. Segons la Llista de reis sumeris la ciutat va tenir l'hegemonia a l'inici de la civilització sumèria. Monarca Regnat Comentaris Naplanum c. 1961–1940 aC Contemporani d'Ibbi-Sin d'Ur III Emisum c. 1940–1912 aC Samium c. 1912–1877 aC Zabaia c. 1877–1868 aC Fill de Samium, Primera inscripció reial Gungunum c. 1868–1841 aC Rei guti que va aconseguir la independència de Lipit-Ixtar d'Isin Abisare c. 1841–1830 aC Sumuel c. 1830–1801 aC Nur-Adad c. 1801–1785 aC Contemporani de Sumulael de Babilònia Sin-Iddinam c. 1785–1778 aC Fill de Nur-Adad Sin-Eribam c. 1778–1776 aC Sin-Iqisham c. 1776–1771 aC Contemporani de Zambiya d'Isin, Fill de Sin-Eribam Silli-Adad c. 1771–1770 aC Warad-Sin c. 1770–1758 aC Possible corregència amb Kudur-Mabuk, el seu pare Rim-Sin I c. 1758–1699 aC Contemporani d'Irdanene d'Uruk, Derrotat per Hammurabi de Babilònia, germà de Warad-Sin Hammurabi de Babilònia c. 1699–1686 aC Govern babilònic oficial, codi d'Hammurabi Samsuiluna de Babilònia c. 1686–1678 aC Govern babilònic oficial Rim-Sin II c. 1678–1674 aC Mort en una revolta contra Babilònia

I Dinastia: Dinastia amorrea Aquesta dinastia era anomenada als textos antics Dinastia de Babilònia. Els historiadors moderns, per diferenciar-la de les demés dinasties, la van anomenar Primera Dinastia de Babilònia o també Dinastia Amorrea, perquè els seus components eren d'aquest poble. MonarcaInici del regnatFinal del regnatSumuabum1894 aC.1881 aC.Sumulael1880 aC.1845 aC.Sabium1844 aC.1831 aC.Apil-Sin1830 aC1813 aC.Sin-Mubal·lit1812 aC.1793 aC.Hammurabi1792 aC.1750 aCSamsuiluna1749 aC.1712 aC.Abieshu1711 aC.1684 aCAmmiditana1683 aC1647 aCAmmisaduqa1646 aC1626 aCSamsuditana1625 aC1595 aC

II dinastia: I Dinastia del País de la Mar

Aquesta dinastia no va regnar realment a la ciutat de Babilònia, només a les terres situades més al sud de la regió mesopotàmica. Es desconeix en quins anys van regnar. MonarcaInici del regnatFinal del regnatIluma-Ilu1720 a. C.Itti-Ili-nibiDamiq-ilishuIshkibalShushiGulkisharPeshgaldaramashAdarakalamaAkurduanaMalamkurkuraEa-gamil1460 a. C.

III dinastia: Dinastia cassita

miniatura|Dinastia cassita (ca. 1507–1155 aC) miniatura|El rei Melixiku (centre) (ca. 1186–1172 aC) lang=ca|miniatura|Mapa polític de l'Orient Mitjà al primer període cobert per les Cartes d'Amarna, primera meitat del lang=ca|miniatura|La situació geopolítica a l'Orient Mitjà cap al 1200 aC, al final de l'Edat del Bronze Final. Els vuit primers reis no van governar Babilònia, ja que eren caps tribals dels cassites, però tradicionalment se'ls inclou en les llistes reials.

Monarca Regnat Comentaris Gandaix fl. c. 1730 aC Agum I Conegut com a Maḫrû, "el primer," o rabi, "el gran." Kaixtiliaix I Fill d'Agum I segons la "inscripció Agum-Kakrime" Abirattaix Fill de Kaixtiliaix I *; pot haver ocupat el cinquè lloc, per tant Ušši o Uššiašu podria ser aquí Kaixtiliaix II Urzigurumaix Descendent d'Abi-Rattaš *; lectura alternativa Tazzigurumaš Kharbaixikhu Tell Muḥammed nivell 3 Tiptakzi Tell Muḥammed nivell 2 Agum II c. 1507 aC Burnaburiaix I Tractat amb Puzur-Aixur III d'Assíria Kaixtiliaix III Ulamburiaix Conquereix la primera dinastia del País de la Mar Agum III Karaindaix Contemporani d'Amenofis III d'Egipte Kadaixmankharbe Kurigalzu I Kadaixman-Enlil I c. 1374–1360 aC Contemporani d'Amenofis III d'Egipte i de les Cartes d'Amarna Burnaburiaix II c. 1359–1333 aC Contemporani d'Akhenaton i Aixurubal·lit I Karakhardaix c. 1333 aC Net d'Aixurubal·lit I d'Assíria Nazibugaix o Suzigaix c. 1333 aC Deposat per Aixurubal·lit I d'Assíria Kurigalzu II c. 1332–1308 aC Fill de Burnaburiaix II; Lluità a la batalla de Sugagu amb Enlilnirari d'Assíria Nazimaruttaix c. 1307–1282 aC Contemporani d'Adadnirari I d'Assíria Kadaixmanturgu c. 1281–1264 aC Contemporani de Hattusilis III dels hitites Kadaixman-Enlil II c. 1263–1255 aC Contemporani de Hattusilis III dels hitites Kudur-Enlil c. 1254–1246 aC Xagarakti-Xuriaix c. 1245–1233 aC Fill de Kudur-Enlil Kaixtiliaix IV c. 1232–1225 aC Deposat per Tukultininurta I d'Assíria Enlilnadinxumi c. 1224 aC Assíria el posà com a governador sota el regnat de Tukultininurta I Kadaixmankharbe II c. 1223 aC Assíria el posà com a governador sota el regnat de Tukultininurta I Adadxumaiddina c. 1222–1217 aC Assíria el posà com a governador sota el regnat de Tukultininurta I Adadxumausur c. 1216–1187 aC Contemporani d'Aixurnirari III d'Assíria Melixiku c. 1186–1172 aC Mardukaplaiddina c. 1171–1159 aC Zababaixumaiddina c. 1158 aC Enlilnadinakhi c. 1157–1155 aC Deposat per Sutruk-Nakhunte d'Elam; final de la dinastia cassita

IV Dinastia: II Dinastia d'Isin El nom de la dinastia, BALA PA.ŠE, és una paronomàsia sobre el terme išinnu, “tija,” escrit com a PA.ŠE i és l'única aparent referència a la ciutat d'Isin. MonarcaInici del regnatFinal del regnatMarduk-Kabitahheixu1157 a. C.1140 a. C.Ittimardukbalatu1139 a. C.1132 a. C.Ninurtanadinxumi1131 a. C.1126 a. C.Nabucodonosor I1125 a. C.1104 a. C.Enlilnadinapli1103 a. C.1100 a. C.Marduknadinakhkhe1099 a. C.1082 a. C.Mardukxapikzeri1081 a. C.1069 a. C.Adadapaliddina1068 a. C.1047 a. C.Mardukakhkheriba1046 a. C.Marduk-Zer1045 a. C.1034 a. C.Nabu-Xum-Libur1033 a. C.1026 a. C.

V Dinastia: II Dinastia del País de la Mar La prova que aquesta fos una dinastia cassita és més aviat tènue. “El nom cassita de Simbar-Šipak, l'element teorètic derivat cassita (dKaššû = “el (déu) cassita”) en el nom del tercer rei, i l'afiliació tribal del segona monarca podrien suggerir que aquesta dinastia representava una revifalla del poder cassita després dels governants babilonis natius de la Segona Dinastia d'Isin; però les proves a hores d'ara s'han de considerar com a tènues.” MonarcaInici del regnatFinal del regnatSimbar-Xipak1025 a. C.1008 a. C.Ea-mukin-zeri1008 a. C.Kaixu-nadin-ahhe1007 a. C.1005 a. C.

VI Dinastia: Dinastia de Bazi Les fonts l'anomenen dinastia de Bit-Bazi. Els bit-bazi eren una tribu coneguda des de l'època dels cassites. És probable que el nom derivi de la ciutat de Baz, o de Bazi, el mític fundador d'aquesta ciutat. MonarcaInici del regnatFinal del regnatEulmaix-xakin-xumi1004 a. C.988 a. C.Ninurta-kudurri-usur I987 a. C.986 a. C.Xirikti-Xuqamuna985 a. C.

VII Dinastia: Dinastia elamita Com el seu nom indica, era una dinastia d'Elam. Les Cròniques separen el rei d'aquesta dinastia de forma molt clara, de la dinastia següent. Tindria només un representant. MonarcaInici del regnatFinal del regnatMar-biti-apla-usur984 a. C.979 a. C.

VIII Dinastia La VIII Dinastia s'anomena a les fonts Dinastia E. El significat dE no és clar però se suposa que es refereix a Babilònia, i es podria traduir com a Dinastia de Babilònia. Va ser un temps de gran inestabilitat, i algunes fonts consideren que la dinastia VIII i IX formaven part de la mateixa Dinastia E. Una obra històrica babilònica, la Crònica Dinàstica (que només es conserva fragmentàriament) separa aquesta dinastia de la següent. MonarcaInici del regnatFinal del regnatNabu-mukin-apli978 a. C.943 a. C.

IX Dinastia Aquesta dinastia, tal com s'explica a la Dinastia VIII, s'anomena Dinastia E, una barreja de les dues, la VIII i la IX. MonarcaInici del regnatFinal del regnatNinurta-kudurri-usur II943 a. C.Mar-biti-ahhe-iddina942 a. C.920 a. C.Šamaš-mudammiq920 a. C.900 a. C.Nabu-shuma-ukin I900 a. C.888 a. C.Nabu-apla-iddina888 a. C.855 a. C.Marduk-zakir-shumi I855 a. C.819 a. C.Marduk-balassu-iqbi819 a. C.813 a. C.Baba-aha-iddina813 a. C.811 a. C.interregneQuan Baba-aha-iddina va ser destronat i exiliat per Xamxi-Adad V Babilònia va entrar en un període que les cròniques expliquen dient que "no hi havia cap rei a la terra". Va tenir una durada indefinida, d'almenys 10 anys. Els assiris no van reclamar mai el títol de "Reis de Babilònia", encara que Xamxi-Adad s'anomenava "rei de Sumer i Akkad".811 a. C.800 a. C.Ninurta-apla-X800 a. C.790 a. C.Marduk-bel-zeri790 a. C.780 a. C.Marduk-apla-usur780 a. C.769 a. C.Eriba-Marduk769 a. C.761 a. C.Nabu-shuma-ishkun761 a. C.748 a. C.Nabonassar748 a. C.734 a. C.Nabu-nadin-zeri734 a. C.732 a. C.Nabu-shuma-ukin II732 a. C.

X Dinastia: Dinastía assíria La X Dinastia o Dinastia Assíria és un concepte usat pels historiadors moderns per indicar els reis de Babilònia durant el temps que l'Imperi Neoassiri va governar aquell regne. També s'inclouen diversos reis que no formaven part de la dinastia de l'Imperi. MonarcaInici del regnatFinal del regnatNabu-mukin-zeri732 a. C.729 a. C.Pulu (Teglatfalassar IIId'Assíria)729 a. C.727 a. C.Ululayu(Salmanassar V d'Assíria)727 a. C.722 a. C.Marduk-Apal-Iddina II(Merodac-Baladan)722 a. C.710 a. C.Sargon II710 a. C.705 a. C.Sennàquerib705 a. C.703 a. C.Marduk-zakir-shumi II703 a. C.Marduk-Apal-Iddina II(restaurat al tron)703 a. C.Bel-ibni703 a. C.700 a. C.Asshur-Nadinshum(fill de Sennàquerib, assassinat pels elamites)700 a. C.694 a. C.Nergal-ushezib694 a. C.693 a. C.Mushezib-Marduk693 a. C.689 a. C.Sennàquerib689 a. C.681 a. C.Assarhaddon681 a. C.669 a. C.Assurbanipal668 a. C.Šamaš-šuma-ukin668 a. C.648 a. C.Kandalanu647 a. C.627 a. C.

XI Dinastia: Dinastia neobabilònica o caldea lang=ca|miniatura|Expansió aproximada de l'Imperi Neobabilònic durant el regnat de Nabonid (556-539 aC).

Aquesta dinastia no apareix en cap font amb el nom de Dinastia Caldea. La llista de la Dinastia XI només es conserva a partir de l'època hel·lenística, quan els babilonis ja no utilitzaven el concepte de dinastia. Els historiadors moderns l'anomenen Dinastia Neobabilònica perquè aquests reis governaven l'Imperi Neobabilònic, o Dinastia caldea a partir del presumpte origen caldeu dels reis. Una Crònica Dinàstica es refereix a Nabònides com a fundador i únic rei d'una Dinastia d'Haran, però gran part del text és fragmentari. MonarcaInici del regnatFinal del regnatNabopolassar625 a. C.605 a. C.Nabucodonosor II605 a. C.562 a. C.Amel-Marduk562 a. C.560 a. C.Neriglissar560 a. C.556 a. C.Labashi-Marduk556 a. C.Nabònides556 a. C.539 a. C.

Babilònia aquemènida