El rapport és el fenomen en el qual dues o més persones senten que estan en “sintonia” psicològica i emocional (simpatia), perquè se senten similars o es relacionen bé entre si.Stewart, Dorothy. Gower handbook of management skills. Gower Publishing, 1998, p. 282. ISBN 0-566-07889-9. La teoria del rapport inclou tres components conductuals: atenció mútua, positivitat mútua i coordinació.Tickle-Degnen, Linda; Rosenthal, Robert «The nature of rapport and its nonverbal correlates». Psychological Inquiry, 1, 1990, pàg. 285–293.
La paraula es deriva de l'antic verb francès rapporter que literalment significa portar alguna cosa a canvi; i, en el sentit de com les persones es relacionen entre si, significa que el que una persona envia, l'altra ho retorna.Manser, Martin; Turton, Nigel. Advanced Learners Dictionary. Wordsworth Editions, 1998, p. 574. ISBN 1-85326-763-5.«Rapport - Definition». [Consulta: 22 març 2011]. Per exemple, poden adonar-se que comparteixen els mateixos valors, creences, coneixements i conductes entorn de l'esport, la política o qualsevol temàtica.
El rapport s'estableix de forma habitual en la introducció terapèutica o en certa situació social que mereixi un estímul i alhora un intercanvi d'informació, en això s'estableix la seva base psicològica.
El rapport es pot aconseguir mitjançant tècniques verbals com no verbals, tot i que sembla que les primeres són més efectives.
Referències
Categoria:Psicoteràpia Categoria:Sociolingüística