William Carlos Williams (Rutherford, Nova Jersey, 17 de setembre del 1883 — Rutherford, Nova Jersey, 4 de març del 1963) fou un poeta, novel·lista i assagista estatunidenc.Gran Enciclopèdia Catalana
Biografia Els seus pares (William George Williams, d'origen anglès, i Raquel Helene Hoheb, descendent de francesos, espanyols i jueus) es van conèixer a Puerto Plata (la República Dominicana), on el pare es trobava en viatge de negocis i per intermediació de Carlos, el germà de la seua mare del que el poeta rebria el seu segon nom. Del pare (molt afeccionat a William Shakespeare) va heretar l'afecció per la lectura i de la mare, pintora, el seu interès per la pintura, la qual cosa el portaria a convertir els seus poemes en veritables quadres (potser frustrat per les seues escasses habilitats pictòriques).Ródenas de Moya, Domingo, 2008. 100 escritores del siglo XX. Barcelona: Ed. Ariel, S. A. . Pàg. 149-154.
Fins als 14 anys, Williams va viure a Rutherford, on assistia amb el seu germà menor (Edward) al col·legi públic. Entre els anys 1897 i 1899 la família es trasllada a Europa i Williams prossegueix els seus estudis a Suïssa i, durant un temps, a França. A banda de l'anglès, domina el castellà i el francès. Al seu retorn als Estats Units, ingressa en una prestigiosa escola de Nova York. El 1902 és admès a l'escola d'odontologia de la Universitat de Pennsilvània, però de seguida canvia a la Facultat de Medicina. Pel que sembla, en la seua decisió de cursar estudis mèdics va pesar molt l'opinió dels seus pares i des de llavors les dues vocacions (la poesia i la medicina) marcarien el ritme dels seus dies i de les seues nits (robades a la son per a compondre una extensíssima producció en vers i en prosa). Durant els seus anys d'estudiant a Filadèlfia, va fer amistats que conservaria durant tota la seua vida: amb Ezra Pound, de qui aprendria els principis de concisió i economia que regien la poètica imaginista que aquest va formular i va promoure amb Hilda Doolittle, una de les veus més destacades de l'escola imaginista; i amb Charles Demuth, el pintor avantguardista que va il·lustrar fins i tot algun poema de Williams. En la seua autobiografia, el poeta recorda com aquests nous amics mostraven una "indiferència molt provocadora cap a tota regla i tot ordre, la qual cosa m'agradava".Poetry Foundation
Williams va acabar els seus estudis de medicina el 1906 i aquest mateix any va ingressar com a resident a l'Hospital Francès i després a l'Hospital Pediàtric de Nova York. El 1909 paga de la seua butxaca la publicació dels seus primers versos, recollits en Poems (Poemes), un volum que després Pound qualificaria de mancat d'originalitat i precisió. Aquesta opinió tan directa del seu amic artista el portaria a replantejar la seua activitat poètica i a emprendre una recerca per tal de trobar la seua pròpia veu. En aquest temps inicia la seua relació amb Florence Herman (la "Floss" dels seus poemes tardans), la qual li promet d'esperar-lo fins al seu retorn de LeipzigEncyclopædia Britannica (Alemanya) on el poeta es trasllada per a especialitzar-se en pediatria.Williams' Life and Career - Modern American Poetry Durant aquesta nova estada a Europa, Williams renova la seua amistat amb Pound, el qual l'introdueix en els cercles literaris londinencs de la preguerra i coneix l'irlandès William Butler Yeats, el més important poeta viu d'aleshores en llengua anglesa. En concloure els seus estudis, viatja per Itàlia i Espanya abans de tornar a Rutherford el 1910 per a obrir la seua pròpia consulta, en la qual treballarà la resta de la seua vida.
El 1912 va contreure matrimoni amb Florence, del qual naixerien William el 1914 i Paul el 1916. Són anys de vida familiar i exercici intens de la medicina (al llarg de la seua vida Williams arribaria a atendre més de dos mil infantaments i això va influir molt en el seu món literari, donant-li, segons les seues paraules, un accés directe a "els jardins secrets de l'ésser... un senyal per a seguir el gastat i miserable cos fins a l'interior d'aquests golfs i grutes..., a estar present en les morts i naixements"),Williams, William Carlos, 1967. The Autobiography of William Carlos Williams. Ed. New Directions. . en els quals i de mica en mica l'expressió poètica va adquirint la seua autèntica veu a mesura que es despulla de convencions i models. El 1913 l'editor d'Ezra Pound, Elkin Mathews, publica a Londres la seua segona col·lecció de poemes, "The Tempers" (Els temperaments), que reflecteix la influència dels principis de Pound, però no té l'autenticitat dels seus versos posteriors.
miniatura|esquerra|Poema de W. C. Williams al Library Walk de Nova York El 1913 es va celebrar a Nova York la famosa Exposició Internacional d'Art Modern (coneguda com a Armory Show per emplaçar-se en instal·lacions militars de la ciutat) on es va presentar per primera vegada davant el públic nord-americà una antologia extensa de la pintura moderna europea, des de l'impressionisme al cubisme. L'exposició exerciria un paper fonamental en la renovació de l'art dels Estats Units i durant aquests mesos Nova York va viure una efervescència cultural i artística de la qual el poeta va semblar encomanar-se, ja que Williams va iniciar un període d'intensa creativitat tractant de despullar-se de les seues influències victorianes i depurant la seua dicció d'acord amb els principis de l'imaginisme i el seu interès en la projecció d'imatges diàfanes en un llenguatge concís i clar. Passa els caps de setmana a Nova YorkPoezibao i, als pocs anys, ja ha fet amistat amb grans poetes com Marianne Moore, Wallace Stevens o Edna St. Vincent Millay i artistes com Marcel Duchamp, l'irreverent pintor francès que anys més tard es nacionalitzaria nord-americà. Tot aquest grup publicava a la revista Others: A Magazine of the New Verse (‘Els Altres: Revista de la Nova Poesia’), que va exercir un destacat paper en la consolidació de l'estètica modernista a l'Amèrica del Nord i que dirigia Alfred Kreymborg, important promotor de l'obra de Williams.
El 1917 apareix el seu tercer llibre, titulat en castellà (Al Que Quiere!), en el qual el poeta celebra les seues arrels hispanes i que no li impedeixen en absolut sentir-se orgullós de la nació nord-americana a la qual pertany.Marzán, Julio, 1994. The Spanish American Roots of William Carlos Williams. Austin, Texas: University of Texas Press. . En aquest llibre, la veu és ja la del Williams madur que ha trobat el seu propi idioma.
Durant els anys vint, Williams continua la seua intensa tasca creativa en vers i en prosa. La seua col·lecció d'assajos In the American Grain (1923)William Carlos Williams. In the American Grain: Essays. Penguin Books Ltd, 1971. . analitza la cultura i el caràcter americà a través de retrats de figures històriques a la recerca d'unes senyes d'identitat nacionals i individuals. El 1926 rep el Premi Dial de poesia, però el seu allunyament dels corrents poètics dominants es fa cada vegada més palès. La Gran Depressió dels anys trenta suposa un canvi en la pràctica poètica de Williams, la qual es torna més pessimista i adquireix una consciència social en gran manera absent en la seu producció anterior. En aquests anys publica dues noves col·leccions de poemes: An Early Martyr (1935)Williams, W. C., 1935. An Early Martyr and Other Poems. Nova York: The Alcestis Press. i Adam and Eve and the City (1936). El 1934 van aparèixer els seus poemes complets del 1921 al 1931, i, pocs anys després, es van publicar els seus poemes complets fins a aquesta data. Dolgut amb la marginació de la qual se sentia víctima, Williams dedicaria els darrers anys de la seua vida a escriure assajos en què exposà les seues teories poètiques i amb freqüència atacà els seus coetanis. miniatura|Poema de W. C. Williams en un edifici de Leiden (els Països Baixos) El 1946 apareix el primer llibre del llarg poema Paterson, l'obra èpica que ha estat intentant escriure durant vint llargs anys. El protagonista és un metge poeta com Williams que viu a la ciutat industrial de Paterson (nom que serveix, a més, de cognom del protagonista) i la seua vida es construeix en un poema que sap abstreure el que de poètic hi ha a la vida prosaica dels habitants de la ciutat, en les escenes mundanes dels seus carrers, les seues fàbriques, les seues botigues o les seues consultes. En un to directe i un llenguatge molt americà, Williams confronta el lector amb la seua pròpia experiència anònima i rutinària per a revelar-li la poesia que aquesta experiència amaga. És, com la de Walt Whitman, una poesia democràtica sobre la gent que habita ciutats i pobles, ja que aquest jo plural i col·lectiu s'erigeix en el veritable protagonista del poema. Paterson es va publicar en una sèrie de cinc volums entre els anys 1946 i 1958. El sisè volum (inacabat a la mort de l'autor) es publicaria el 1963 i el tercer va rebre el Premi Nacional de Literatura el 1950. La salut del poeta, sotmès a llargs anys d'esforç per a conrear les seues dues vocacions, comença a mostrar en aquests anys símptomes d'esgotament: el 1948, Williams pateix el primer d'una sèrie d'episodis coronaris que l'obligarien a abandonar la pràctica mèdica el 1951. El 1953 comparteix amb Archibald MacLeish el Premi Bollingen de Poesia, però la seua suposada simpatia pel comunisme i la seua relació amb Ezra Pound (acusat de feixista i d'alta traïció a la pàtria) foren els arguments esgrimits per a denegar-li el càrrec de consultor de poesia a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. L'episodi causaria una profunda depressió en Williams, el qual hauria d'ésser, fins i tot, hospitalitzat.
El 1954 publica la col·lecció The Desert MusicWilliams, W. C., 1954. The desert music, and other poems. Nova York: Random House. i el 1955 Journey to Love,Williams, W. C., 1955. Journey to love. Nova York: Random House. on s'inclou el que, per a molta gent, és el millor poema d'amor de Williams: "Asphodel, That Greeny Flower", en què el poeta confessa a la seua muller, Floss, les seues infidelitats passades i li demana el perdó per elles. La seua salut es deteriora de manera notable durant aquests anys i, tot i que ha de tornar a aprendre a parlar i escriu maldestrament a màquina després de patir una paràlisi, el 1959 publica una biografia de la seua mare (Yes, Mrs. Williams)Williams, W. C., 1959. Yes, Mrs. Williams. McDowell, Obolensky Inc. i col·labora en la posada en escena de la seua obra Many Loves. El 1962 apareix la que seria la seua darrera col·lecció: Pictures from Brueghel and Other Poems,Williams, W. C. Pictures from Brueghel: And Other Poems by William Carlos Williams: Collected Poems 1950-1962. New Directions Publishing Corporation, 1967. . . per la qual se li atorgaria de forma pòstuma el Premi Pulitzer de poesia el 1963, poc després de la mort del poeta.
Estil miniatura|esquerra|William Carlos Williams (cap al 1920) miniatura|This Is Just To Say, poema de W. C. Williams a un carrer de La Haia (els Països Baixos)