Els Chalukya Occidentals foren una dinastia de l'Índia que va dominar la majoria de la part occidental de l'altiplà del Dècan, a l'Índia meridional, entre els segles i . Era una dinastia kannada a la que també s'esmenta sovint com Chalukya de Kalyani, perquè la seva capital es trobava en aquesta ciutat (avui Basavakalyan, a Karnataka) i també Chalukya Posteriors, per la seva relació teòrica amb la dinastia dels Chalukya de Vatapi o Badami del segle VI La dinastia es diu «Occidental» per diferenciar-la de la contemporània dels Chalukya Orientals de Vengi, una dinastia diferent. Abans del sorgiment dels Chalukya, l'Imperi Rashtrakuta de Manyajeta va controlar la major part del Dècan i de l'Índia central durant més de dos segles. El 973, aprofitant el desordre regnant a l'Imperi Rashtrakuta després de la invasió de la seva capital pel sobirà de la dinastia paramara de Malwa, Tailapa II, un vassall dels Rashtrakuta que governava a la regió de Bijapur, va derrotar els seus senyors i va fixar la seva capital a Manyajeta. La dinastia aviat es va enfortir i es va convertir en un imperi durant el regnat de Someshvara I, que va traslladar la capital a Kalyani.
Durant més d'un segle, els dos imperis de l'Índia meridional, el dels Chalukya Occidentals i el de la dinastia Chola de Thanjavur van disputar nombroses i ferotges guerres pel domini de la fèrtil regió de Vengi. En aquests conflictes, els Chalukya orientals de Vengi, cosins llunyans dels Chalukya occidentals, però amb llaços matrimonials amb els Chola, van prendre partit per aquests últims, la qual cosa va complicar encara més la situació política a la regió. Durant el regnat de Vikramaditya VI, a la fi del i principis del , els chalukyas occidentals van prevaler en les seves lluites amb els Chola i van aconseguir l'apogeu, ensenyorint-se de territoris que s'estenien per la major part del Dècan, entre el Narmada al nord i Kaveri al sud. Les seves gestes no es limitaven al sud de la península: ja com a príncep, durant el regnat de Someshvara I, havia emprès campanyes militars que el van portar fins a Bihar i Bengala.B.P. Sinha in George E. Somers, Dynastic History Of Magadha, p.214, Abhinav Publications, 1977, New Delhi, Sen (1999), p282Majumdar, R. C. (1977), Ancient India, Motilal Banarsidass Publishers, p320, New Delhi, Durant aquest període, les altres famílies governants importants del Dècan, els Hoysales, els Seuna Yadava de Devagiri, la dinastia kakatiya i els kalachuri meridionals, estaven sotmesos als Chalukya occidentals i únicament van aconseguir sacsejar-se l'autoritat d'aquests quan el seu poder va decaure durant la segona meitat del segle .
Els Chalukya occidentals van inventar un estil arquitectònic titllat avui com de transició, intermedi entre l'estil de la dinastia Chalukya i el del posterior Imperi hoysala. La majoria dels seus monuments es troben en els districtes limítrofs del riu Tungabhadra, a Karnataka central. Alguns exemples famosos són: el temple de Kasivisvesvara a Lakkundi, el de Mallikarjuna a Kuruvatti, el de Kallesvara a Bagali i el de Mahadeva a Itagi. Va ser un període important en el desenvolupament de belles arts a l'Índia meridional, especialment per a la literatura, ja que els reis de la dinastia van protegir als escriptors que escrivien en la llengua nativa, el kannada, i en sánscrit.
Història miniatura|Antiga inscripció kannada datada el 1028, del regnat de Jayasimha II, en el temple de Praneshvara a Talagunda, en el districte de Shivamogga. miniatura|Antiga inscripció en Kannada datada el 1057 del rei Someshvara I al temple de Kalleshwara, Hire Hadagali al districte de Bellary miniatura|El temple de Mahadeva en Itagi en el districte de Koppal, en Karnataka. El coneixement de la història dels Chalukya occidentals prové de l'estudi de les nombroses inscripcions en llengua kannada dels reis (els experts Sheldon Pollock i Jan Houben afirmen que el 90 % de les inscripcions reals Chalukya estan escrites en kannada), i de l'estudi de documents contemporanis de la literatura Chalukya occidental com el Gada Yuddha (982) de Ranna —també en kannada— i el Vikramankadeva Charitam (1120) de Bilhana —en sànscrit. El registre més primerenc data del 957, durant el regnat de Tailapa II quan encara els Chalukya occidentals eren vassalls dels rashtrakutes i Tailapa II governava a Tardavadi, en el modern districte de Bijapur, a Karnataka. L'origen dels reis Chalukya occidentals és encara incert. Una teoria, basada en documents de l'època, algunes inscripcions i el fet que els Chalukya occidentals empraven nom i títols utilitzats per la dinastia Chalukya del afirma que els primers van pertànyer al mateix llinatge que els segons; per contra, altres inscripcions de l'època semblen indicar que els Chalukya occidentals eren una dinastia sense relació alguna amb els antics chalukyas.
Chalukyas occidentals (973-1200)Tailapa II(957-997)Satyashraya (997-1008)Vikramaditya V (1008-1015)Jayasimha II (1015-1042)Someshvara I (1042-1068)Someshvara II (1068 -1076) Vikramaditya VI(1076-1126)Someshvara III (1126-1138)Jagadhekamalla II (1138-1151) Tailapa III(1151-1164)Jagadhekamalla III (1163-1183)Someshvara IV (1184-1200) Veera Ballala II (Imperi Hoysala)(1173-1220)Bhillama V (Imperi Seuna)(1173-1192)Rudra (Dinastia Kakatiya)(1158-1195) Els registres indiquen que va poder existir una rebel·lió fallida d'un reietó Chalukya, Chattigadeva, de la província de Banavasi (cap al 967), aliat a alguns caps Kadamba. Encara que aquesta va fracassar, va facilitar el més tard el seu successor Tailapa II s'independitzés. En efecte, alguns anys més tard, Tailapa II va recuperar el poder a la zona i va derrotar els rashtrakutes durant el regnat de Karka II, aprofitant el desordre en l'imperi causat per la invasió paramara de la capital Manyakheta del 973. Després de vèncer als rashtrakutes, Tailapa II va traslladar la capital a Manyajeta i va consolidar el domini Chalukya del Dècan occidental, sotmetent als paramara i a altres adversaris i estenent el seu control als territoris entre el riu Narmada i el Tungabhadra. Malgrat aquesta expansió, algunes inscripcions indiquen que Balagamve a Mysore va ser un centre polític rival fins al 1042, ja durant el regnat de Someshvara.
La rivalitat intensa entre el regne del Dècan occidental i els de la regió tamil es va accentuar al segle doncs ambdues parts desitjaven dominar la fèrtil regió entre els rius Krishna i Godavari anomenada Vengi (la costa del modern estat de Andhra Pradesh). Els Chalukya occidentals i la dinastia Chola van lliurar diverses conteses pel control d'aquesta zona estratègica. El poder dels Chola es va afermar durant el regnat del famós monarca Rajaraja I i del príncep Rajendra I Choladeva. Els Chalukya orientals de Vengi eren primers subjectes dels occidentals, però la influència dels Chola va créixer pels llaços maritals que unien als dos regnes. Com això perjudicava als Chalukya occidentals, aquests no van dubtar a intervenir política i militarment a Vengi. Quan Satyashraya va succeir en el tron a Tailapa II, va aconseguir protegir el seu regne de les agressions dels Chola i també els territoris del nord a Konkan i Gujarat, a pesar que el seu control de Vengi era feble. El successor de Satyashraya, Jayasimha II, va lliurar moltes batalles amb els Chola al sud al voltant de 1020-21 doncs tots dos regnes desitjaven escollir al nou monarca de Vengi. Poc després, entorn del 1024, Jayasimha II va sotmetre als paramara de l'Índia central i al rebel rei Yadava Bhillama.
Segons els registres, se sap que Jayasimha, fill de Someshvara I, el regnat del qual l'historiador Sen considera un període brillant de la història de la dinastia, va traslladar la capital a Kalyani cap al 1042.
Rajadhiraja I volia sotmetre el creixent poder de dels Chalukya Occidentals i restaurar la influència Chola amb els Chalukyes Orientals de Vengi, i per això va dirigir personalment una expedició al país telugu el 1046. Va derrotar les forces Chalukya Occidentals en la batalla de Dannada al Riu Krishna i va calar foc al seu fort. Aquesta expedició va ser seguida per un bon nombre d'incursions al país Chalukya fetes per l'exèrcit Chola en les que van capturar diversos generals i feudataris dels Chalukya i van demolir el palau Chalukya a Kampali. Les victorioses forces Chola van travessar el riu Krishna i van aixecar un pilar de victòria a un lloc anomenat Yetagiri. Després de la batalla de Pundur de 1047 el victoriós Rajadhiraja va entrar a la capital dels vençuts Chalukyes, que va ser saquejada. El 1068, Someshvara I, que patia una malaltia incurable, es va suïcidar ofegant-se en el riu Tungabhadra (Paramayoga). Malgrat els abundants conflictes amb els Chola al sud, Someshvara havia aconseguit mantenir el control dels territoris septentrionals de Konkan, Gujarat, Malwa i Kalinga.Ganguli in Kamath 2001, p103Cousens (1926), pp10–11 El seu successor, el seu primogènit Someshvara II, va haver de diputar el tron amb el seu germà menor Vikramaditya VI, un guerrer ambiciós que havia estat governador de Gangavadi al Dècan meridional al principi del regnat del seu germà. Abans del 1068, Vikramaditya VI, encara príncep, havia envaït Bengala i afeblit a l'Imperi Pala. Aquestes incursions van permetre el sorgiment de dinasties karnata com la Sena i la Varman a Bengala, i la de Nayanadeva a Bihar. Casat amb una princesa Chola (una filla de Virarajendra Chola), Vikramaditya VI va mantenir una aliança amb aquesta dinastia. Quan va morir el rei Chola el 1070, Vikramaditya VI va envair el regne tamil i va lliurar el tron al seu cunyat Adhirajendra, la qual cosa va desencadenar un conflicte amb Kulothunga Chola i el poderós sobirà de Vengi que el desitjava per a si mateix. Al mateix temps, Vikramaditya VI minava la posició del seu germà Someshvara II, i es confabulava amb els vassalls de la dinastia: els hoysala, els seuna i els kadambes de Hangal.B.P. Sinha in George E. Somers, Dynastic History Of Magadha, p.214, Abhinav Publications, 1977, New Delhi, Majumdar, R. C. (1977), Ancient India, Motilal Banarsidass Publishers, p320, New Delhi, Preveient l'esclat de la guerra civil, Someshvara II es va aliar amb els enemics del seu germà, Kulothunga Chola I i els kadambes de Goa. Quan per fi es va desencadenar la guerra entre els dos germans el 1076, Vikramaditya VI va resultar vencedor i es va proclamar sobirà de l'Imperi Chalukya.
El regnat de cinquanta anys de Vikramaditya VI, el més destacat dels últims Chalukya, va ser un període important de la història de Karnataka que els historiadors denominen «era Vikrama Chalukya». Aquest sobirà va controlar eficaçment als seus vassalls, tant del nord (Kadamba Jayakesi II de Goa, Silhara Bhoja i el rei yadava) com del sud (Hoysala Vishnuvardhana), i es va enfrontar amb fortuna als Chola, als quals va derrotar en la batalla de Vengi el 1093 i novament el 1118. Va conservar aquest territori durant molts anys, a pesar els continus intents dels Chola per dominar-los. La victòria de Vengi va reduir la influència Chola al Dècan oriental i va fer a Vikramaditya senyor dels territoris que s'estenen entre el riu Kaveri al sud i el Narmada al nord; aquestes conquestes li van proporcionar els títols de Permadideva i Tribhuvanamalla ("senyor de tres mons"). Els estudiosos contemporanis el van enaltir tant per la seva habilitat militar, com pel seu interès en les belles arts i la seva tolerància religiosa. La literatura va florir durant el seu regnat i els estudiosos que escrivien tant en kannada com en sànscrit es congregaven a la seva cort. El poeta Bilhana, que provenia de la llunyana Caixmir, va lloar al rei en la seva coneguda obra Vikramankadeva Charita. Vikramaditya VI no va ser solament un guerrer capaç, sinó també un rei devot, com testifiquen les nombroses inscripcions que registren el seu mecenatge i protecció de savis i centres religiosos.