Negerhollands (del neerlandès: negro-holandès) era un crioll de base lexical neerlandesa que es parlava en les Índies occidentals daneses, ara conegudes com les Illes Verges dels EUA. Fonamentat en el neerlandès tenia superstrats de danès, anglès, francès, espanyol i elements africans. De fet el seu nom, Negerhollands ve del dialecte zelandès de l'holandès.
Història El Negerhollands va néixer cap al 1700 en les Illes Verges, a Saint John, Saint Croix, i especialment Saint Thomas llavors colònies daneses. Segons una de les teories més prevalents sobre el seu origen, els esclaus haurien pres la llengua criolla embrionària a l'illa de Saint Thomas quan van estar en contacte amb el neerlandès dels plantadors que van fugir de l'illa de Sint Eustatius després que hagi estat presa pels anglesos el 1666. Un cens de Saint Thomas de 1688 de fet mostra que de les 317 cases europees a Saint Thomas, 66 eren neerlandesos, 32 eren anglesos, i 20 eren danesos. Això també explica la influència considerable anglesa i danesa en el desenvolupament de Negerhollands. A Saint John una observació similar pot ser feta, amb un cens de 1721 que estableix que 25 del 39 plantadors que hi havia eren holandesos, i només 9 eren danesos. Una altra teoria és que la llengua va ser duta al Carib per esclaus dels forts d'esclaus holandesos a Àfrica de l'oest (p. ex. la Costa d'Or Neerlandesa o Senegambia).
Del 1732 enllà, missioners moravis van començar visitar les Illes Verges, hi van introduir una forma acrolectal de la llengua, dita Hoch Kreol ("alt crioll"). De 1765 a 1834, es va produir molts texts en aquesta llengua, la qual cosa gairebé no té equivalent en entre les llengües criolles, atesa la gran quantitat de textos font. El 1770, els missioners van imprimir un primer i petit catecisme luterià, seguit el 1781 per una traducció del Nou Testament en Hoch Kreol.
La llengua va començar a declinar en la primeria del quan l'anglès esdevenia la llengua dominant de les illes. L'ofici en l'església luteriana va continuar en Hoch Kreol per a la congregació nativa fins als anys 1830. Les generacions més joves van aprendre l'anglès com a llengua materna, relegant progressivament el Hoch Kreol a l'abandonament. L'ús del crioll neerlandès va esdevenir limitat a oficis a l'església, havent estat reemplaçat pel crioll anglès de les Illes Verges. Tanmateix, sobrevisqué gràcies a l'orfenat a Nyherrenhut prop de Tutu ben bé fins al segle vint. Com que els antics orfes eren voluntaris el vell parlar crioll va persistir entorn de l'orfenat amb l'encoratjament dels ancians del centre. Hi havia als anys 1970 una emissió especial a la cadena WBNB que tenia alguns locutors llavors ja prou vells.
Alice Stevenson, probablement el darrer parlant natiu, va morir el 1987.
Mostres de text
Notes
Referències Van Rossem, C.; Van der Voort, H. (1996), , Amsterdam: Amsterdam Premsa Universitària Pontoppidan, Eric. (1881). Algunes notes en la llengua Criolla de les Illes índies occidentals daneses.
Categoria:Llengües mortes