miniatura|Bandera colonial de Singapur (1946-1959), la corona aquí representada es va modificar vers el 1955 La colònia de Singapur fou un territori britànic que va existir del 1824 al 1826 i del 1946 al 1963. Del 1826 al 1946 va ser un dels territoris de les Colònies de l'Estret; d'aquest territori van dependre les illes Cocos (1886-1942) i l'illa Christmas (1888 a 1946) que van romandre també dins a la colònia separada de Singapur creada el 1946, però en foren separades el 1955 i 1958 respectivament. La colònia va esdevenir estat amb certes prerrogatives per a la potència colonial el 1959 i va adquirir plena independència el 31 d'agost de 1963. Del 16 de setembre de 1963 al 22 de desembre de 1965 fou part de Malàisia, federació de la que fou expulsada pel parlament federal el 9 d'agost de 1965, esdevenint república el 22 de desembre de 1965.
Resum de fets principals La història de Singapur comença quan l'illa de Temasek va ser rebatejada com Singapura ("ciutat dels lleons") al segle XIV. En aquest mateix segle, i sota el mandat del príncep Paramésuara, Singapur augmenta en importància amb la creació d'un port marítim, que després fou dependent del sultà de Malaca fins que va ser destruït el 1613 per pirates portuguesos.
La història de la Singapur moderna comença en 1819, quan l'anglès Thomas Stamford Raffles construeix un port britànic que permetrà que l'illa es converteixi en un important centre comercial amb Índia i Xina, i sigui un prestigiós lloc comercial del sud-est Asiàtic, convertint-se així en una eminent ciutat portuària. Fou colònia imperial fins al 1826 i seguint el tractat angloholandès de 1824, va passar a formar part, el 1826, de les noves Colònies de l'Estret.
Durant la Segona Guerra Mundial, l'Imperi Japonès conquista Singapur, i l'ocupa des de 1942 fins a 1945. En finalitzar la guerra, Singapur ja no torna a formar part de l'antiga colònia, sinó que va esdevenir una colònia de la corona separada de la que depenien l'illa Christmas i les illes Cocos, gaudint d'un bon nivell d'autogovern. Singapur es va unir a la Federació de Malaia, formant Malàisia el 1963. No obstant això, aviat es van evidenciar les diferències, per la qual cosa Singapur fou expulsada de Malàisia i es convertí en una república independent el 9 d'agost de 1965.
Fundació de la Singapur moderna (1819) miniatura|esquerra|Thomas Stamford Raffles. Entre els segles XVI i , l'arxipèlag de Insulindia va anar sotmetent-se a poc a poc a les potències europees, començant el 1509 amb l'arribada dels portuguesos a Malacca. Durant el , Holanda va prendre el control de la majoria dels ports de la regió, relegant als portuguesos. Els holandesos es van fer amb el monopoli comercial de l'arxipèlag, sobretot en el comerç d'espècies, el producte més important de la regió aleshores. Altres potències europees, com la Gran Bretanya, van tenir molta menor presència en aquell moment.
El 1818, Thomas Stamford Raffles va ser nomenat Tinent Governador de la colònia britànica establerta a la moderna província indonèsia de Bengkulu. Raffles va ser determinant a l'hora de minvar el poder dels holandesos en l'arxipèlag, començant per la ruta comercial entre Xina i el Raj Britànic, ruta de vital importància sobretot pel comerç de l'opi a la Xina. Els holandesos havien asfixiat el comerç de l'Imperi Britànic a la regió mitjançant la prohibició del comerç britànic en els ports sota domini holandès, o imposant-los altes tarifes. Raffles va construir un port a l'estret de Malaca, un enclavament vital per al comerç entre Xina i Índia, amb l'esperança de fer front als holandesos. Va convèncer a Francis Rawdon-Hastings, el Governador General de l'Índia i al seu superior de la Companyia Britànica de les Índies Orientals per finançar una nova base britànica a la regió. miniatura|Estàtua de Raffles esculpida per Thomas Woolner. Està situada prop del lloc on va desembarcar en 1819. Raffles va arribar a Singapur el 29 de gener de 1819 i no va trigar a adonar-se que l'illa era un emplaçament perfecte per al port. Es tractava d'un lloc situat al sud de la península de Malaca, prop del concorregut estret de Malaca, amb proveïment d'aigua fresca, i amb molta fusta per a la reparació de vaixells, un lloc ideal per a la col·locació del port. Raffles va fundar allí una petita colònia d'amb prou feines uns centenars d'habitants, encapçalats per Temenggong. L'illa es trobava sota el mandat de Abdul Rahman, sultà de Johore. No obstant això, el poder del sultà es trobava afeblit a la regió, i Temenggong i els seus oficials es mantenien fidels a Tengku Hussein (el germà major de Abdul Rahman), que estava exiliat en l'arxipèlag de Riau. Amb ajuda de Temenggong, Raffles va convèncer a Tengku Hussein perquè tornés a Singapur, i se'l va reconèixer com el veritable sultà de Johore a canvi d'un pagament anual. Hussein va permetre llavors la construcció del port britànic i Raffles va establir un lloc comercial a Singapur. El 6 de febrer de 1819 se signa un tractat oficial, naixent així la Singapur moderna.Milestones in Singapore's Legal History, Cort Suprema de Singapur
Desenvolupament inicial (1819-1826) Després de signar el tractat, Raffles va tornar a Bengkulu i va deixar al comandant William Farquhar a càrrec de la nova colònia, juntament amb un petit regiment de soldats indis, i algunes peces d'artilleria. Establir un port comercial des de zero comporta un enorme esforç, però el projecte gaudia d'un bon finançament, i Raffles havia decidit que seria un port lliure. El poblat va anar creixent veloçment, i la notícia de la construcció del port lliure es va propagar vertiginosament per tot l'arxipèlag. En poc temps, comerciants àrabs i xinesos van acudir en massa cap a l'illa, amb la finalitat d'evitar els alts impostos dels ports holandesos. Durant el primer any, els ingressos del comerç van rondar els 400.000$ (real de 8 o dòlar espanyol). El 1821, la població de l'illa havia augmentat fins a 5.000 habitants i el volum del comerç va ser de 8 milions de dòlars. La població va superar els 10.000 habitants l'any 1825, manejant xifres de 22 milions de dòlars, i superant en ingressos al prestigiós port de Penang. miniatura|esquerra|Pla de la Ciutat de Singapur, també conegut com el Pla Jackson o el Pla Raffles. Raffles va tornar a Singapur el 1822 i va ser decisiu en moltes de les decisions de Farquhar, a pesar que Farquhar havia encertat fins ara en tot el que havia realitzat sota el seu mandat en aquests primers anys. Per augmentar els ingressos, Farquhar havia recorregut a vendre llicències per permetre els jocs d'atzar i la venda d'opi, coses amb les quals Raffles no estava d'acord, considerant-les mals socials. Escandalitzat pel descontrol que estava patint la colònia, Raffles va redactar una sèrie de noves polítiques per l'assentament. També es va encarregar d'organitzar Singapur, subdividint-la mitjançant el Pla de Raffles de Singapur. Avui dia encara queda petjada d'aquella organització als barris ètnics de la ciutat.
El 7 de juny de 1823, Raffles signà un segon tractat amb el sultà i Temenggong, el qual estenia la possessió de l'Imperi Britànic a l'illa. Tant el Sultà com Temenggong van negociar la majoria dels drets administratius de l'illa, inclosa la recollida de les taxes portuàries a canvi d'una suma que ascendia a 1500 $ i 800 $ respectivament al mes per a tota la vida. Aquest acord va permetre que l'illa quedés governada sota la legislació anglesa, però tenint en compte els costums, tradicions, i religió de la zona. Raffles va reemplaçar com a governador a Farquhar per John Crawfurd, un eficient i prudent administrador.John Bastin, Malayan Portraits: John Crawfurd, 1954, Malaya, vol. 3, pàg. 697-698 A l'octubre de 1823, Raffles va marxar cap a Gran Bretanya i no va tornar a posar els peus a Singapur. Va morir el 1826, a l'edat de 44 anys.<ref>J. C. M. Khoo, C. G. Kwa, L. Y. Khoo, The Death of Sir Thomas Stamford Raffles (1781 – 1826), pàg. 564-565, Singapore Medical Journal.</ref>
Les Colònies de l'Estret (1826-1867) miniatura|El temple de Thian Hock Keng, acabat el 1842, va servir com a lloc d'oració als primers immigrants. El lloc avançat britànic a Singapur es va posar en dubte al principi a causa de les protestes del govern holandès que els britànics havien violat la seva esfera d'influències. Però Singapur de seguida es va convertir en un important lloc comercial, consolidant el poder britànic a l'illa, i fent-se oficial en el Tractat anglo-holandès de 1824, dividint així l'arxipèlag Malai entre dues colònies fortament establertes. La regió del nord de l'Estret de Malaca, incloent Singapur, es trobava sota domini britànic; al sud de l'estret era zona holandesa. El 1826, Singapur, Penang i Malacca, foren unides formant les colònies britàniques de l'Estret (Straits Settlements) administrades per la Companyia Britànica de les Índies Orientals.Singapore - A Flourishing Free Ports, U.S. Library of Congress
En les dècades posteriors, Singapur va créixer fins a convertir-se en un important port de la regió. El seu èxit es va deure a diverses raons, entre elles l'obertura de mercats a la Xina, l'arribada dels vaixells de vapor, i la producció de cautxú i estany a la península Malaia.The Straits Settlements, Ministry of Information, Communications and the Arts i El fet de ser un port lliure li va proporcionar un gran avantatge sobre altres ciutats portuàries colonials com Batavia (Jakarta) i Manila, on es recaptaven impostos, i va atreure a multitud de comerciants xinesos, malais, àrabs i indis. L'obertura del Canal de Suez el 1869 va augmentar les possibilitats de comerç amb Singapur. El 1880, 1,5 milions de tones de mercaderies passaven cada any per Singapur, la qual cosa representava el 80% del total transportat per vaixells de vapor.Singapore Harbor from Its Founding to the Present: A Brief Chronology per George P. Landow i El comerç lliure d'impostos va florir a la ciutat, i moltes cases mercants es van establir a Singapur, en la seva majoria per empreses europees, encara que també es van instal·lar mercants jueus, xinesos, àrabs, armenis, indis, i americans. També hi havia intermediaris xinesos que manejaven el comerç entre els mercants europeus i asiàtics.
miniatura|esquerra|Casas restaurades al llarg d'un carrer de Chinatown. Reflecteixen l'arquitectura victoriana dels edificis construïts a Singapur durant el període precolonial. En 1827, els xinesos eren el grup ètnic majoritari a Singapur. Es tractava dels Baba-Nyonya, que eren descendents dels colonitzadors xinesos, i els coolies xinesos, que van fugir cap a Singapur per escapar de les dificultats econòmiques que va causar la Guerra de l'Opi al sud-est de la Xina. Molts van arribar a Singapur en condició de treballadors contractats, i eren homes en la seva majoria. Els malais eren el segon grup ètnic predominant fins a la dècada de 1860, treballaven normalment com a pescadors, artesans, o com a assalariats vivint en zones rurals. El 1860, els indis es van convertir en la segona ètnia majoritària de Singapur, tractant-se de treballadors no qualificats, comerciants, o convictes enviats allí per exercir treballs en obres públiques com la neteja de les jungles i la creació de carreteres. També hi havia tropes d'indis sipais establertes com a guarnició a Singapur pels britànics.