, nom complet amb patronímic Ievgueni Lvóvitx Schwartz, fou un destacat dramaturg, guionista de cinema i escriptor rus del .
Vida Primers anys Ievgueni Schwartz va néixer a Kazan, Rússia, en la família d'un metge rural. El seu pare era un jueu convers, la seva mare russa. A l'edat de 7-8 anys, Ievgueni, batejat a l'Església Ortodoxa, es considerava a si mateix un rus,Elena Rumanóvskaia. Ievgueni Schwartz, sobre els jueus i el judaisme Toronto Slavic Quarterly, Universitat de Toronto, Departament de Llengües i Literatures eslaves la seva infància va transcórrer amb una freqüent mobilitat, associada a la feina del seu pare, mòbils associades amb el servei del seu pare: Iekaterinodar, Dmítrov, Akhtirski, Riazan i altres.<ref>Schwartz, I.L Ievgueni Schwartz. Jo visc amb ansietat ... pels diaris. - Leningrad: L'escriptor soviètic, 1990. - P. 6-752. - 100.000 còpies. - </ref> La infantesa posterior i la seva joventut les va passar a Maikop.
El 1910 va estudiar dret a la Universitat de Moscou, on també es va involucrar en el teatre i la poesia. Va ser reclutat a l'exèrcit a finals del 1916 per servir al front. Després de la revolució bolxevic es va unir als blancs i va servir sota les ordres del general Kornílov. Va patir lesions i neurosi de guerra durant la presa de Iekaterinodar en 1918, va perdre diverses dents i va adquirir una tremolor de les mans que l'acompanyaria durant la resta de la seva vida.
Després del final de la Guerra Civil Russa, Schwartz va estudiar teatre a Rostov del Don. El 1921 es va traslladar amb el grup de teatre a Petrograd per involucrar-se amb els "Germans Serapion", un grup literari que incloïa Ivànov, Zósxenko i Kaverin. El 1923 es va traslladar a Bakhmut i va començar a publicar versos satírics i crítiques al diari local. Amb Mikhaïl Slonimski i Nikolai Oléinikov, va organitzar la revista literària Забой Zaboi (traduïble com a "carnisseria", "massacre") el 1925.
Carrera En 1924, Schwartz va tornar a Leningrad per esdevenir un empleat del Gossizdat, Comitè Estatal per a la Indústria Editorial, secció literatura infantil, sota l'administració de Samuïl Marxak. Es va convertir en un dels autors de les revistes infantils "Eriçó", Ioj i "Lluer", Txij. També va escriure llibres per a nens, incloent "La història de l'antiga balalaica", Rasskaz staroy balalayki (1924), "Les aventures de Xura i Marussi". Prikliutxénia Xuri i Marussi (1937), "La noia estrangera", Txujaia devotxka (1937) i Nen de primer curs, Pervoklàssnitsa (1949). Durant aquest temps, també va arribar a ser associat amb els membres del grup literari d'avantguarda OBERIU.
El 1929 Ievgueni Schwartz va començar a col·laborar amb Nikolai Akímov al Teatre de la Comèdia de Leningrad, i va escriure obres de teatre contemporànies basades en els contes populars i de fades de Hans Christian Andersen. Entre ells «Goli Korol», , ("El rei nu", basat en l'obra El vestit nou de l'emperador) (1934), «Krasnaia Xapotxka», ("La Caputxeta Vermella") (1936), «Zoluixka», ("La Ventafocs") (1938), «Snéjnaia Koroleva», ("La reina de les neus", basat en l'obra homònima de Hans Christian Andersen) (1938),«Tien», ("L'ombra", basat en l'obra homònima de Hans Christian Andersen) (1940),«Drakon», ("El drac", una original) (1944), i «Obiknovennoie Txudo», ("Un miracle ordinari") (1956). Al començament de la Gran Guerra Patriòtica, Schwartz va escriure Sota els til·lers de Berlín, Pod lipami Berlina (1941) amb Zósxenko. Durant la guerra, va escriure Una nit, Odna notx i El país llunyà, Daleki krai.
Després de la guerra, Schwartz va escriure Un miracle ordinari i Història d'un soldat valent, Skazka o khrabrom soldate. Les adaptacions de Schwartz de les obres La reina de les neus i L'ombra van ser dutes al cinema com a pel·lícules el 1966 i 1971. També va completar guions de pel·lícules per a La Ventafocs , Nen de primer curs, El Quixot i Un miracle ordinari''. Va morir a Leningrad.
Referències
Enllaços externs Biografia
Categoria:Escriptors russos en rus Categoria:Persones de Kazan Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Morts a Sant Petersburg Categoria:Morts el 1958 Categoria:Escriptors soviètics en rus Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors russos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1896